Resultats de la cerca

Guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya per equips amb el seu club, el Reial Club de Tennis del Turó 1952, 1955 Posteriorment, guanyà nombrosos Campionats de Catalunya i Espanya de veterans Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral catedral de Solsona el mateix 1593 Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell mort el 948 Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097 La importància de…

Fou regentada pels dominicans, i podia conferir graus que valien al Principat de Catalunya i a Mallorca S'hi formaven els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846 Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida per Felip V i agregada a Cervera per decret de l’11 de maig de 1717 Continuà com a collegi fins a l’exclaustració dels dominicans el 1835

Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, i segons els documents, es trobava sota de l’urbs de Solsona l’antiga ciutat romana de Setelsis La seva existència no és clara, ni si fou l’antiga església principal de l’antiga ciutat romana Les primeres notícies d’aquesta església es troben a partir de l’any 965, quan Fruilà i Daculina donaren diversos béns a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere apòstol, que estaven constituïdes prop del castell de Solsona L’any 980, la casa de Sant Pere apòstol, era constituïda sota l’urbs de Solsona…

És una de les nombroses esglesioles que hi havia al terme de la ciutat de Solsona, una bona part de les quals, com és el cas d’aquesta, desaparegueren en el decurs dels segles XIX i XX Era situada al serrat de Sant Girivet, un punt estratègic des de qual es domina tot el pla de la ciutat de Solsona i els entorns immediats, a deu minuts a peu des del centre de la ciutat Per arribar a l’indret s’ha d’anar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys i agafar el camí que porta al cementiri actual de Solsona Després d’haver deixat el cementiri a mà dreta, cal…

Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, no degué passar de capella, dependent de la parròquia de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església es troben l’any 1013, quan Ellemar, Miró, difunt, i Gigó, anomenada Bonamoça, donaren a Santa Maria de Solsona l’alou que fou de Miró, situat a Solsona, al mont Lleudà “ in Monte Lezda no” les terres de l’alou es trobaven junt a Santa Eulàlia El mateix any 1013, Eldemar i la seva muller Bonamoça repetiren la donació a Santa Maria de Solsona sense el difunt Miró,…

Aquest castell per la banda de ponent es trobava a la mateixa vila de Solsona, a l’antiga plaça del Camp, avui de Pius XII per això Antoni Llorens l’anomena així Per la banda de migjorn tenia el carrer del Castell actualment el lloc on es trobava el castell és ocupat pel convent de les Monges de l’Ensenyança Les primeres referències documentals d’un castell de Solsona que corresponguin a aquest castell són de l’any 965, quan Fruila i la seva muller donaren unes terres a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere, les quals es trobaven construïdes prop del castell de…

Després d’algunes negociacions els nobles es rebellaren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l’aliança del comte Hug V d’Empúries La mort del primer i la rendició d’aquest obligà els Cardona a capitular 1275

Conegut com El noi de Cornellà , s’inicià la temporada 1969-70 en el Reial Club Deportiu Espanyol d’aficionats i de seguida entrà a formar part del primer equip, on destacà com a migcampista organitzador Debutà a primera divisió al setembre del 1970 Durant vuit temporades 1970-78 disputà 234 partits de Lliga, en què marcà 39 gols i esdevingué un dels ídols de l’afició perica Traspassat al València, hi jugà cinc temporades 1978-83 en 138 partits, i fou campió de la Copa del Rei 1979 i de la Recopa d’Europa 1980 S’incorporà posteriorment al Bastia 1983-86 i al Rennes 1986-87 francesos, a la…