Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Miquel I de Trebisonda
Història
Emperador de Trebisonda (1341-42 i 1343-49), succeí l’emperadriu Anna Anakhutlu, però el partit bizantinòfil el deposà i col·locà al tron el seu fill Joan III.
Temps després, Miquel I fou restablert, però hagué d’abdicar i fou succeït per Aleix III
Atanasi de l’Athos
Religions orientals
Abat.
Monjo a Bitínia, el 953 passà al mont Athos , on fundà el monestir anomenat després la Gran Laura i organitzà la vida monàstica a la península de l’Athos La seva festa se celebra el 5 de juliol
Bessarió
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Cardenal, teòleg i humanista bizantí.
Monjo basilià 1423 i arquebisbe de Nicea 1437, assistí al concili de Ferrara-Florència i signà l’acta d’unió amb l’Església de Roma 1439 Fou creat cardenal el 1439 Promogué la croada contra els turcs prop d’Alfons el Magnànim i a Alemanya, Venècia i França S'interessà per Ramon Llull, però no fou un lullista
Comnè
Família noble de l’imperi Bizantí que donà dinasties imperials a Bizanci (1081-1183) i a Trebisonda (1204-1461).
Considerada generalment de raça negra, estava establerta en immensos dominis prop d’Adrianòpolis i posseïa grans propietats a Paflagònia El primer membre esmentat a les fonts bizantines és Manuel Comnè , dit Erotikós , prefecte d’Orient, protospatari i conseller de Basili II, pare d' Isaac I Comnè , que fou emperador de Bizanci 1057-59, i de Joan Comnè , curopalata i gran domèstic, casat amb Anna Dalassena Llur fill Aleix I Comnè fundà 1081 una dinastia imperial que s’extingí a la mort d' Andrònic I Comnè 1185 Eudòxia Comnè , filla d' Isaac Comnè i neta de l’emperador Joan II…
David IV de Geòrgia
Història
Rei de Geòrgia (1193-1207).
Gendre de Jordi IV, governà amb energia i eficàcia Rebutjà els atacs musulmans i s’apoderà d’algunes comarques de Trebisonda i Armènia
Carles de Borja-Centelles i Ponce de León
Cristianisme
Cardenal (1720), membre del consell suprem d’Itàlia.
Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia El 1701 acompanyà Felip V de Castella a Barcelona i a Itàlia Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda 1705, patriarca de les Índies 1708 i almoiner major de palau
despotat
Història
Territori governat per un dèspota.
A partir del segle XIII s’anaren formant despotats dins l’imperi bizantí, alguns dels quals foren creats directament per l’emperador, com el de Mistra, i uns altres foren originats per l’anarquia general, com els despotats de Romania o de Trebisonda
Miquel Desideri
Història
Política
Diplomàtic possiblement napolità.
Fou enviat per Alfons IV de Catalunya-Aragó, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i al negus Jacob d’Etiòpia on es traslladà per la via del golf Pèrsic, per tal d’acordar una aliança antiislàmica, davant la puixança turca
Amasya
Ciutat
Capital de l’il d’Amasya, a l’Anatòlia Central, Turquia, vora el riu Yeşilirmak.
Centre agrícola i comercial pomes, opi, tabac, blat Extracció de lignit Tenen anomenada les bòbiles que fabriquen teules i maons des del període seljuquí Antiga residència dels reis del Pontos, fou una de les ciutats més importants de l’imperi dels comnens de Trebisonda i dels seljúcides El soldà Baiazet II hi feu construir una mesquita el 1486
Yeşim Ustaoğlu
Cinematografia
Directora cinematogràfica turca.
Es graduà com a arquitecta a la Universitat de Trebisonda, i exercí molts anys aquesta professió, així com la de periodista i crítica cinematogràfica Després de rodar diversos curts, el 1994 estrenà el llargmetratge İz ‘La pista’, al qual seguiren Güneşe Yolculuk ‘Viatge al Sol’, 1999, premiat al Festival de Berlín, Bulutları beklerken ‘Esperant els núvols’, 2003, Pandora’nın kutusu ‘La capsa de Pandora’, 2008, que rebé la Concha d’Or al Festival de Sant Sebastià, Araf 2012 i Tereddüt 'Clarobscur', 2016