Resultats de la cerca

Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …

Influït per Wenceslao Fernández Flórez i Jardiel Poncela, s’inicià com a dibuixant en revistes barcelonines des de Madrid, fins que el 1950 s’hi traslladà per treballar a l’Editorial Bruguera La seva signatura “By Vázquez” es féu famosa als anys quaranta, quan creà els personatges de Pulgarcito, les germanes Gilda i Angelito, que  sortiren per primer cop a les revistes TBO , DDT   i Tiovivo Altres personatges seus foren Anacleto, la família Cebolleta, Churumbel i Ángel Siseñor, fins a un total de 150 La seva darrera edició fou la collecció de tebeos By Vázquez , d’…

Membre del Club Tennis de la Salut, arribà a ser número u del rànquing català 2007 Juntament amb Mariona Corrales, fou subcampiona de Catalunya i del Master de pàdel de Catalunya 2008, competició en què foren la millor parella femenina el 2010 Guanyà diverses proves del circuit català i fou campiona de Catalunya de mixtos Amb la selecció catalana conquerí un Campionat d’Espanya

Extrem, la temporada 1969-70 fitxà pel Sabadell, provinent del Betis, equip on es formà Amb l’equip vallesà jugà tres temporades a primera divisió i una a segona 1972-73 i formà part de l’equip que, per primera i única vegada en la seva història, participà en una competició europea, la Copa de Fires 1970 Després passà al Múrcia, l’Elx i el Salamanca, tots a primera, i finalment al Palència Fou internacional sub-23

Formà part del David Lloyd Club Turó de Barcelona i fou un dels primers tennistes espanyols que passà al professionalisme Fou campió d’Espanya en tres ocasions i campió de Catalunya en deu Jugà la final de dobles de Wimbledon 1923 i aconseguí un quart lloc a Roland Garros Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924, i formà part del primer equip espanyol de Copa Davis de la història És considerat un dels grans divulgadors i innovadors en l’ensenyament d’aquest esport El seu llegat està exposat des del 2006 a l’espai que porta el seu nom del Tennis Museum de la Federació…

Competí representant el Gimnàs Gallego Prada Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mosca 1993

Centrecampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Debutà amb el primer equip el 12 d’abril de 2008 i, malgrat que jugà molt poc aquella temporada, guanyà la Lliga de Campions, la Lliga i la Copa del Rei Després tornà al Barcelona B amb alguna aparició esporàdica al primer equip La temporada 2011-12 fitxà pel Club Bruges, de Bèlgica

Davanter centre, destacà al Club Esportiu Mercantil, de Sabadell, i més tard jugà al Centre d’Esports Sabadell 1944-49 L’edició de 1949-50 jugà al Reial Club Deportiu Espanyol, en què disputà 9 partits, i retornà al Sabadell 1950-51, del qual és el màxim golejador a primera divisió, amb 35 gols en 92 partits

Jugà a la secció de petanca del Club de Futbol Badalona, al Club Petanca Prat i al Club Petanca Casablanca Amb la selecció catalana, aconseguí el Campionat d’Espanya a la Lliga estatal de seleccions 2013

Vinculat al Club Esportiu INEF de Barcelona des del 2008, participà en diversos torneigs internacionals en les modalitats de tamborí de sala, tamborí clàssic, tamborí de platja i tambourelli Guanyà la Lliga Catalana de tamborí 2012, 2013 juntament amb Ferran Badia, Marc Atanes, Sergi Andújar, Marc Satorra i Jordi Moncusí Participà en el primer Mundial de tamborí clàssic amb la selecció catalana Fou seleccionador català al primer Europeu de nacions 2011 i responsable de l’àmbit d’educació de la Federació Catalana de Tamborí des del 2010