Resultats de la cerca

El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac

Al lloc de “ Benevivere ” tenia un dels seus molts alous el clergue Guigó, segons el seu testament sacramental de l’any 982 L’any 1070 Oliva Gotafred donà unes terres de Biure a Santa Maria de Vilabertran L’església de Sant Esteve de Biure és esmentada l’any 1072 en el testament de Bonadona que, entre d’altres llegats, deixà un mas proper a aquesta església al monestir de Vilabertran, i a la seva filla Ponça un celler que es trobava dins l’església la sagrera de Biure L’església figura en les llistes parroquials dels segles XII, XIV i posteriors L’edifici actual és…

L’església parroquial de Sant Mateu, romànica, d’una nau, havia estat possessió de la collegiata de Vilabertran Al segle XVII era lloc reial

L’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, actualment sufragània de la de Maçanet, fou des del 1364 possessió, igual com el poble, de la canònica de Vilabertran Formà part de la batllia de Figueres

L’església parroquial de Sant Joan és romànica, d’una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment havia estat possessió del monestir de Vilabertran El lloc és esmentat ja el 982 Fou municipi independent fins el 1975 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Palol de Vila-sacra

Treballà en collaboració amb Maria Assumpció Alonso de Medina i Alberich Dugué a terme diverses obres d’intervenció en el patrimoni arquitectònic, com ara el claustre de Sant Domènec de Perelada i la canònica de Santa Maria de Vilabertran Estudià la història de l’arquitectura de Figueres, especialment la figura de l’arquitecte Josep Roca i Bros

Des del 1943 es vinculà a la biblioteca del palau de Peralada en fou director de les edicions, n'ordenà el museu i en publicà el catàleg del monetari 1957 És autor de les monografies històriques El monasterio de Santa Maria de Vilabertrán 1949, El convento del Carmen de Peralada 1953, El sepulcre de Peralada 1955, Peralada, condado, villa, palacio 1959 i Els remences 1971-73, la seva tesi doctoral

Estudià amb Hans-Joachim Beyer, Dietrich Fischer-Dieskau i Elisabeth Schwarzkopf Posseïdor d’un ampli repertori, que abasta des de la música barroca fins a la creació contemporània, gaudeix d’una enorme reputació internacional com a liederista , en particular de les obres de Schubert i també de Schumann, Brahms, Mahler i Wolf El 1997 féu el seu debut escènic al Festival de Salzburg interpretant el Papageno de La flauta màgica , i dos anys després obtingué un gran èxit a l’Òpera de Zuric amb Wozzeck Ha cantat sovint al festival d’estiu Schubertíada de Vilabertran

El 1197 fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives , filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe Gaufred de Medinyà El 1314 hi havia un prior i quatre canonges Fou secularitzat el 1592 i agregat a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l’església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes La imatge de la Mare de Déu és un notable exemplar d’alabastre del s XIV l’església esdevingué centre de romiatges i fou reedificada al s XVIII