Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
Vladimir Iosifovič Veksler
Física
Físic rus.
Participà en la creació del sincrociclotró, per la qual cosa rebé el premi Lenin el 1959 Féu nombroses investigacions i publicà diversos llibres sobre raigs X, raigs còsmics, acceleradors de partícules, etc, i creà la física experimental d’alta energia El 1963 rebé el premi de l’Àtom per a la Pau, dels EUA
Vladimir Aleksejevič Bec
Metge ucraïnès.
Fou professor d’anatomia a Kíev 1868-89 És autor de treballs bàsics sobre l’estructura de les capes corticals del cervell, amb la descripció d’un tipus de cèllules piramidals cèllules de Bec , 1874, i de l’activitat sensorial del còrtex postrolàndic del lòbul parietal Entre els seus treballs cal esmentar Morfologija osteogeneza Kíev, 1887
Vladimir Vsevolodovič Krajnev
Música
Pianista rus.
A sis anys ingressà a l’Escola de Música de Jarkovo i a vuit anys oferí el seu primer concert Posteriorment fou deixeble de Genrikh Neuhaus a l’Escola Central de Moscou i al conservatori d’aquesta ciutat L’any 1963 aconseguí el segon premi del Concurs Internacional de Piano de Leeds i el 1969, el Concurs Internacional Čajkovskij de Moscou, guardons que el situen entre els grans pianistes de la seva generació Sovint actua amb la violoncellista Karina Georgian, i també tocà amb algunes de les formacions més prestigioses del món, com ara l’Orquestra Filharmònica de Berlín o l’Orquestra de la…
Vladimir Vladimirovič Majakovskij

Vladimir Vladimirovič Majakovskij (1912)
© Fundamental Digital Library. Russian Literature & Folklore
Literatura
Poeta soviètic.
Era fill d’un guardabosc Encara adolescent, participà en activitats revolucionàries Fou un dels corifeus més espectaculars del futurisme signà el manifest Poščočina obščestvennomu vkusu ‘Una bufetada al gust públic’, 1912 i proclamà la destrucció de la tradició literària Abans de fer disset anys les característiques de la seva poesia ja eren formades llenguatge colloquial i “antipoètic”, imatges insòlites, rimes inusitades, recreació del lèxic i de la sintaxi, to hiperbòlic i declamatori i una estranya barreja de lirisme Després de la revolució es posà incondicionalment al servei…
Vladimir Žirinovskij

Vladimir Žirinovskij
©Duma.gov.ru
Política
Polític rus.
Estudià llengües orientals a Moscou gràcies a la seva pertinença a la Jove Lliga Comunista El 1969 fou enviat a Turquia a treballar d’intèrpret per a una editorial russa El març del 1990 fundà el Partit Liberal Democràtic de l’URSS, posteriorment registrat com Partit Liberal Democràtic de Rússia PLDR, amb el qual aconseguí sis milions de vots 7,81% en les eleccions presidencials del juny del 1991 Amb un discurs populista i antisemita, fou elegit diputat a la Duma en les eleccions legislatives del desembre del 1993, en què el PLDR fou la força més votada, i aconseguí 70 dels 450 escons Al V…
Vladimir Horowitz

Vladimir Horowitz
© Fototeca.cat
Música
Pianista ucraïnès naturalitzat nord-americà.
Estudià a Kíev amb F Blumenfeld Debutà el 1924 i aviat esdevingué un solista cèlebre Es casà amb Wanda, filla de Toscanini, i el 1940 s’establí als EUA Excellí especialment en el repertori romàntic i rus El 1982, després d’un llarg parèntesi, tornà a actuar a Europa
Vladimir Bogoevski

Equip de l'Horta-Guinardó Voleibol, temporada 1992-93, entrenat per Vladimir Bogoevski (a dalt, a la dreta)
Arx. J. Danón
Voleibol
Jugador i entrenador de voleibol.
Al final de la dècada dels vuitanta jugà amb el Madrid 1981-83 i amb els Bombers de Barcelona, equip en què feu d’entrenador També fou entrenador de l’Horta-Guinardó Voleibol 1992-94, club que ascendí a primera divisió 1993-94, i del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1995-2002, equip amb el qual assolí la Lliga Catalana 1995, 1996, el Campionat de Primera Divisió 1995 i l’ascens a la divisió d’honor, i del Son Amar de Palma, Mallorca 2003-05 Com a jugador fou internacional amb la selecció de Iugoslàvia
Vladimír Sommer
Música
Compositor txec.
Estudià al Conservatori de Praga 1940-46 amb K Janácek composició i B Voldan violí i, tot seguit, fins el 1950, amb P Borkovec a l’Acadèmia de les Arts, on posteriorment impartí classes També ensenyà teoria i pedagogia musical a la Universitat de Carles Fou secretari de l’Associació de Compositors txecs L’any 1958 sorprengué amb la seva Vokálni symfonie 'Simfonia vocal', amb textos de F Kafka, F Dostojevskij i C Pavese rev 1963, obra d’un dramatisme colpidor Però abans ja havia obtingut un notable èxit amb el preludi simfònic Antígona 1957 També escriví concerts un per a violí 1950, un per a…
Vladimir Helfert
Música
Musicòleg txec.
Estudià història i geografia, i després musicologia a les universitats de Praga i Berlín Entre els seus mestres cal destacar J Wolf, H Kretzschmar i K Stumpf Des del 1921 ensenyà musicologia a la Universitat de Brno, on formà la primera generació de musicòlegs També fou crític i director d’orquestra Durant la Segona Guerra Mundial fou empresonat pels nazis i morí en el camp de concentració de Terezín Les seves recerques aportaren una nova visió en el que era el principal interès de la musicologia txeca l’emigració dels músics txecs i la seva participació en l’origen de la forma sonata…
Vladimir Ussachevsky
Música
Compositor d’origen rus naturalitzat nord-americà.
Emigrat als Estats Units el 1930, l’any 1951 començà els primers experiments en música electrònica, molt poc després que fos creat el parisenc Groupe de Recherche de Musique Concrète L’any 1959 fundà a Nova York el Centre per a la Música Electrònica de Columbia-Princeton juntament amb O Luening, M Babbitt i R Sessions La seva producció es pot dividir en música coral -inspirada en la tradició liturgicocoral russa del segle XIX de PI Cajkovskij i A Grecaninov- i música electrònica És també autor d’obres més convencionals, per a instruments de metall o piano, i per a cor Així mateix, compongué…