Resultats de la cerca

És un centre econòmic important fa la redistribució dels productes agrícoles de la regió arròs, blat de moro, oleaginoses, tabac, seda i té indústria moderna extracció de minerals, indústria química i alimentària És cèlebre per la conferència del 1935, en què hom adoptà el punt de vista de Mao Zedong i fou decidida la continuació de la Llarga Marxa

El president xinès, Jiang Zemin, presideix a la plaça de Tiananmen de Pequín la desfilada militar per a commemorar el 50è aniversari de la proclamació de la República Popular de la Xina, que Mao Zedong va fer en el mateix escenari És la primera desfilada militar a Tiananmen des de fa quinze anys En un discurs adreçat a la nació, Jiang promet la reintegració de l’illa de Taiwan a la República Popular de la Xina

La guerrilla té regles pròpies, basades en la preferència per l’emboscada, el coneixement del terreny preferentment accidentat, la rapidesa de dispersió i de concentració de forces, la complicitat del paisanatge, la solidaritat del grup i una comunitat d’objectius que, com a element de cohesió, són l’equivalent de la disciplina de l’exèrcit regular La guerrilla, lluita nacional i popular per excellència, sol anar acompanyada de reivindicacions socials Són teòrics de la guerrilla Mao Zedong i Ernesto Che Guevara

El president de la Xina Xi Jinping encapçala les celebracions dels 70 anys de la fundació de la República Popular de la Xina L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong anuncià la fundació del Partit Comunista de la Xina, l’organització que des d’aquesta data governa la Xina Les celebracions tenen un marcat caràcter militar Mentrestant, a Hong Kong l’efemèride donà lloc a una intensificació de les protestes iniciades fa cinc mesos contra la llei d’extradició promoguda per Pequín al govern autònom

Membre del partit comunista des del 1921, fou elegit membre del comitè central 1927 i del Poliburó 1942 El 1949 fou designat vicepresident de la República Popular de la Xina, i el 1959, president D’àmplia formació humanística, fou el principal teòric del partit, ensems amb Mao Zedong , del qual fou el principal rival Les seves crítiques a les comunes populars li costaren, a conseqüència de la Revolució Cultural , la despossessió de tots els càrrecs 1968, sota l’acusació de revisionisme Morí en captivitat

Es graduà a l’acadèmia militar del Yunnan 1911, i fou nomenat general el 1916 Des del 1922 estudià a Alemanya, d’on fou expulsat el 1926, per causa de les seves activitats comunistes L’any següent, ja a la Xina, participà, al costat de Mao Zedong, en la creació de l’exèrcit comunista, del qual fou nomenat cap suprem 1931 Des del 1949 fins al 1954 fou vicepresident del govern, i del 1954 al 1959 vicepresident de la república en aquesta darrera data fou designat president de l’assemblea nacional

Militant comunista, participà en la Revolució Xinesa Vicegovernador de Hunan 1958-67 i primer secretari del partit en aquest sheng 1970-77, el 1973 entrà al politburó Vice-primer ministre 1975, l’any 1976, mort Mao Zedong, encapçalà el govern i el Partit Comunista Xinès Perseguí la Banda dels Quatre , però també s’oposà a Deng Xiaoping El 1980 aquest el feu substituir com a primer ministre per Zhao Ziyang i, més tard, com a president del partit per Hu Yaobang 1981 Posteriorment romangué com a membre ordinari del Comitè Central fins el 2002

Les tropes comunistes, per tal d’evitar l’encerclament i la destrucció per part de les forces del Guomindang, es retiraren des del Kiang-si Xina meridional al Shen-si nord de la Xina, i feren quasi 10 000 quilòmetres de l’octubre del 1934 a l’octubre del 1935 Passaren pel Yunnan, per les fonts del Iang-Tsé, pel Tibet oriental i pel Si-Kiang oriental De 100 000 homes que la iniciaren n'arribaren al Shen-si 30 000 Els caps polítics i militars d’aquesta retirada, crucial en la guerra civil i la Revolució Xinesa, foren Mao Zedong, Zhue Te i Zhu Enlai

Estudià a la School of Oriental and African Studies, de la Universitat de Londres posteriorment serví a l’armada britànica i al Foreign Office, i tingué el càrrec de conseller de la Gran Bretanya a les Nacions Unides Ambaixador a Pequín 1974-78, fou un gran coneixedor de la cultura i la política xineses, i gradualment millorà les relacions del seu país amb la Xina, sobretot després de la mort de Mao Zedong L’any 1977 fou ordenat cavaller Fou important la seva tasca com a governador de Hong Kong, quan el 1984 prengué part en les negociacions que possibilitaren l’acord de tornar…

Més tard 1976, s’estructurà com una federació de partits nacionals i regionals Adscrit al marxisme leninisme i al pensament de Mao Zedong, propugna la lluita revolucionària per assolir una república popular i democràtica, que reconegui el dret d’autodeterminació de les nacionalitats i reivindica la independència d’Euskadi Minoritari dins de CCOO, té una destacada presència en lluites sectorials —feminisme, pacifisme, barris, gais, ensenyament— i els últims anys ha mantingut una collaboració estable amb la LCR Al Principat MCC, la seva actitud nacionalista el portà, el 1974, a l’…