Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
abrasió
Acció de llevar o arrencar per fricció.
resistència a l’abrasió
Tecnologia
Resistència d’un material al desgast per fregament.
El valor d’aquesta resistència, que hom determina per mitjà d’un abrasímetre, és sobretot important en el cas del cautxú corretges i cobertes de pneumàtics i del cuir corretges i sola Tanmateix, les mesures permeten solament de preveure, d’una manera imperfecta, la resistència al desgast en les condicions reals d’utilització
ventifacte
Geologia
Bloc rocós o còdol esculpit per l’acció del vent.
Els ventifactes presenten cares planes, anomenades facetes, llaurades per l’abrasió eòlica L’agent causant de l’abrasió sol ser la sorra transportada pel vent, fet pel qual els ventifactes són comuns en zones de deserts sorrencs
selenur de cadmi
Química
Pólvores vermelles, molt estables a altes temperatures, insolubles en aigua.
Són emprades com a pigment i per a augmentar la resistència a l’abrasió en els elastòmers, i en estat pur, com a semiconductor
abrasiu
Tecnologia
Material dur capaç de produir abrasió.
Els abrasius són utilitzats per a arrencar matèria, és a dir, per a desbastar, raspar, raure, brunyir o polir, a fi de modificar la grandària, la forma, la llisor o l’acabat superficial d’un objecte Són emprats sigui en forma de pólvores soltes i de pastes, sigui en forma d’agregats, on els grans de l’abrasiu pròpiament dit són units per un aglutinant La finor de l’acabat produït per un abrasiu depèn de la grandària dels seus grans Els altres factors principals que determinen el seu treball són la duresa, la fragilitat i les propietats refractàries La duresa delimita el camp d’aplicació, car…
depilació
Cosmètica
Operació de depilar mitjançant procediments físics o químics.
Els procediments físics actuen en la part externa del pèl és el cas de l’afaitament, de l’abrasió amb paper de vidre i de la combustió del pèl, emprada antigament o bé sobre el follicle pilós, destruint-lo, com, per exemple, la depilació elèctrica
linòleum
Química
Material de recobriment constituït per un teixit, generalment de jute, cobert per una pasta feta d’oli de llinosa, colofònia, goma kauri, serradures de suro o de fusta, càrregues minerals i matèries colorants.
La pasta cobrent és aplicada en una calandra a 120-150°C, i la superfície és envernissada amb oli de llinosa i òxid de ferro El linòleum és un material elàstic, impermeable i resistent a l’abrasió i que presenta una superfície llisa i lluent Hom l’empra en paviments, revestiments de parets i carrosseries i en l’obtenció de planxes per a gravats
cap de Sant Antoni
Cap
Cap de la Marina Alta, que tanca pel N la badia de Xàbia.
Constitueix un abrupte esperó rocallós del Montgó, extrem NE de les serralades Subbètiques, en el qual hi ha activa una superfície d’abrasió marina a 200 m A 163 m alt, damunt el promontori, hi ha el far de Sant Antoni L’antiga ermita de Sant Antoni fou erigida el 1373 per la penitent Caterina Bas a l’indret conegut actualment per la cova de la Bassota
corrasió
Geomorfologia
Acció erosiva exercida pels grans de sorra i els petits fragments de roques que transporta el vent en les àrees on tenen lloc fenòmens de deflació.
En xocar contra les roques nues fan un lent treball d’abrasió, particularment intens arran de terra, on la concentració de sorra transportada és màxima originen, així, formes peculiars relleus residuals, roques en forma de bolet i, en les masses rocalloses de consistència desigual, alvèols, nínxols o balmes En els sòls argilosos d’alguns deserts forma típics relleus de solcs i arestes inestables yardang Els còdols aïllats són també afaiçonats per la corrasió
intenció
Reunió dels llavis o vores d’una ferida.
Hom parla de guariment de primera intenció quan la ferida es clou d’una manera ràpida, abans de produir-se el teixit de granulació, mitjançant sutura o bé espontàniament, i no es presenta infectada el guariment de segona intenció es dóna quan els llavis de la ferida romanen separats en haver-se produït abrasió o pèrdua de teixit epidèrmic, i sobretot quan apareix la infecció en aquest cas, la ferida s’omple d’un teixit de granulació que finalment es converteix en cicatriu