Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
Hida
Massís
Massís muntanyós del Japó, situat a la part central de l’illa de Honshū, de roques cristal·lines, fracturades amb alguns volcans actius.
A l’E domina la Fossa Magna per un escarpament de falla abrupte Té grans elevacions mont Yari 3 180 m Rep també el nom d' Alps japonesos
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Tulum
Ciutat
Antiga ciutat maia, del període postclàssic (segles XII-XVI dC), situada a la costa de la península de Yucatán, al SW de l’illa de Cozumel.
S'alça sobre un penya-segat abrupte i és envoltada d’una forta muralla Hi és evident la influència tolteca, com a Chichén Itzá A l’època de la conquesta castellana encara era habitada
Baltistan
Regió muntanyosa del Caixmir, entre les serralades de l’Himàlaia i els Karakoram, habitada pels balti.
Té un relleu mot abrupte per les profundes incisions fluvials de l’Indus la poca pluviositat 150 mm anuals li dona un aspecte desèrtic A la part més planera hi ha la capital, Skardū 2535 h
Egina
Port de l’illa grega d’Egina
© B. Llebaria
Illa
Illa del golf Sarònic, pertanyent al nomós d’Àtica, Grècia.
De terreny abrupte i de sòl sec, la principal riquesa és a les planes de l’oest fruita, vi, cereals, on es troba la població principal, Egina, port de pesca i centre comercial de l’illa
arxipèlag Alexander
Arxipèlag
Arxipèlag de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, Alaska, EUA.
S'estén de N a S, des del Cross Sound fins a la Dixon Entrance i és format per unes 1 000 illes, de relleu abrupte i costes molt retallades, que constitueixen una barrera climàtica entre l’oceà i la costa continental Les illes principals són Baranof, Chicagof, Admiralty, Kupreanof, Prince of Wales i Revillagigedo
llàcova
Geografia
Terreny abrupte, desigual, obert entre muntanyes i que forma algunes valls estretes.
cap de Sant Antoni
Cap
Cap de la Marina Alta, que tanca pel N la badia de Xàbia.
Constitueix un abrupte esperó rocallós del Montgó, extrem NE de les serralades Subbètiques, en el qual hi ha activa una superfície d’abrasió marina a 200 m A 163 m alt, damunt el promontori, hi ha el far de Sant Antoni L’antiga ermita de Sant Antoni fou erigida el 1373 per la penitent Caterina Bas a l’indret conegut actualment per la cova de la Bassota
Ta‘izz
Ciutat
Capital de la província de Ta‘izz, al Iemen.
És situada al peu del djebel Sabir, al s del territori, a 30 km de la frontera amb el Iemen del Sud, a la vora de l’altiplà 1 402 m alt que baixa, abrupte, vers la mar Roja Mercat principal de cafè i cotó Antiga capital del país s XIII-XIV, fou eclipsada per Aden Tornà a ésser capital durant l’imamat d’Aḥmad ibn Yaḥyà 1948-62 Conserva l’antiga muralla
barana
Geomorfologia
Hidrografia
Cantó o límit extern de la plataforma continental en zones de talús abrupte.