Resultats de la cerca

S'establí a París el 1946 Creà una obra expressionista abstracta i lírica a base d’utilitzar una pinzellada, gruixuda i rica de colors, amb taques, grumolls, empastaments gruixuts, bombolles, i creant formes amples, franges, contrasts de petites línies de colors, etc

Elaborà un estil, anomenat artificialisme , basat en el valor associatiu i evocatiu de l’estructura abstracta del color S'adherí al surrealisme i fou un dels primers artistes txecs que féu collages de color La temàtica més important de la seva obra fou la d’inspiració onírica

El 1917 féu la primera exposició no figurativa del seu país Al principi féu una plàstica pura en relació amb la Section d’or Després elaborà formes cubofuturistes Pròxim al superrealisme l’any 1925, i al realisme després, acabà pintant amb esquemes típics de la pintura abstracta del moment

Després d’una primera etapa surrealista, la influència de Kandinskij l’orientà cap a la pintura abstracta Creà alguns grups d’avantguarda, com el Gutai 1954, a Osaka Hom ha relacionat una part de la seva obra amb el zen El 1967 guanyà el primer premi de la biennal de Tòquio

La poesia abstracta de les primeres obres — Okt'abr'skije zori ‘Les albors d’octubre’, 1920 i K Solncu ‘Cap al Sol’, 1921— evolucionà cap a la descripció de la vida revolucionària i cap a la crítica política Den'našejžizi ‘Un dia de la nostra vida’, 1928, Vystrel ‘El tret’, 1929, etc

Aquesta oposició es manifesta al nivell d’expressió on la substància és el so descrit segons la física, i la forma és l’organització abstracta de la subtància fònica i al nivell de contingut on la substància fònica és l’objecte d’estudi per part de la semàntica, i sobre ella hom projecta la forma del contingut

Estudià a les acadèmies d’André Lhote i de Fernand Léger i, al Brasil, amb Portinari 1948-50 Després del viatge a Amèrica abandonà la pintura figurativa i es dedicà a la pintura abstracta, de factura lineal i evocadora de moviment Exposà en diverses ciutats entre les quals a Barcelona Galeria René Metras, des del 1965

Equival a la metàfora

En tant que funcionen com a subjecte i predicat en el judici, els conceptes són l’element últim sobre el qual es construeix l’edifici del coneixement Llurs propietats són la comprensió i l'extensió Hom pot fer distinció entre conceptes d’individu, d’espècie i de gènere entre els quals s’estableix una relació de subordinació, entre conceptes a priori i a posteriori segons que es dedueixin o no de l’experiència, o bé entre conceptes singulars i universals universal Però el problema fonamental que plantegen els conceptes és el de llur origen i natura el realisme n'afirma l’existència com a…

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli Exposà individualment a Alcoi, València, Barcelona i París Com a muralista decorà, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi 1956 i la del Salvador a Cocentaina 1961 Influït per l’estructura del cubisme, passà també per una etapa abstracta