Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
subraça nord-pacífida
Antropologia física
Subraça pertanyent a la raça ameríndia, integrada per individus d’alçada mitjana (1,67 m), cabells llisos i braquicefàlia i trets mongoloides molt accentuats.
Originàriament estesa des d’Alaska fins a Califòrnia, comprèn grups com els apatxes, navahos, tlingits, etc, la majoria d’ells avui en vies d’extinció
Manuel Fernández Caballero
Música
Compositor i director d’orquestra murcià.
Rebé les primeres nocions de música del violinista i director d’orquestra Julián Gil i formà part del cor de la capella de les Madres Agustinas de Múrcia Nen prodigi, aprengué tot sol a tocar el cornetí, el figle i l’oboè i a set anys ja formava part de la Banda Municipal de Múrcia També destacà com a nen cantor i intervingué en una representació infantil de l’òpera Norma , de V Bellini, que tingué lloc a Múrcia el 1846 El 1850 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, on tingué com a mestres H Eslava i P Albéniz, entre d’altres Inicià la seva carrera com a primer violí a l’orquestra del…
ritme llombard
Música
Ritme que consisteix en la successió alterna de valors breus i llargs, de manera que els breus siguin mètricament més accentuats que els llargs (sempre valors amb punt).
Cas particular de ritme contrari , el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- notes inégales
Diner del bisbat de Vic, atribuït al bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà (1079-99)
La seu episcopal de Vic, amb el permís dels comtes, aconseguí el dret d’encunyar moneda des de molt antic, probablement al final del segle IX D’entre les seves emissions, la realitzada en època del bisbe Berenguer Sunifred, de Lluçà s’ha considerat un dels exponents més bells de la numismàtica medieval catalana perquè, lluny de la immobilitat i de la verticalitat de les iconografies coetànies, mostra composicions complexes on les figuracions palesen una elevada habilitat tècnica A l’anvers de la moneda i amb un gravat detallat i acurat, es mostren les efígies de sant Pau i sant Pere…
v
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-dosena lletra de l’alfabet català, anomenada ve [pl ves].
Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant contraposat al de la u vocal També cap al segle X aparegué en els…
El que cal saber del glaucoma
Patologia humana
El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que causa una alteració de les estructures sensorials i provoca una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Tots els glaucomes es presenten a conseqüència d’una obstrucció en el drenatge d’un líquid que ocupa la part anterior de l’ull, l’humor aquós Així, se n’acumula molt a l’interior de l’ull, exerceix una pressió exagerada en les altres estructures i, per tant, causa lesions en les cèllules sensorials i les fibres nervioses que componen el nervi òptic La rapidesa del deteriorament…
Cabrera
les Balears Paisatge prop del castell de Cabrera
© Fototeca.cat
Illa
Illa, la més gran, de l’arxipèlag de Cabrera, situada al sud de Mallorca.
Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…
ritme

Peus grecs
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Organització temporal de la música.
L’estudi del fenomen rítmic no es pot limitar a l’estudi de les durades dels sons -variable més propera a l’articulació que al ritme- ni a la dels seus valors valor Si bé sovint el terme ritme s’empra per a designar la mera combinació de valors combinació que, normalment, serà recurrent al llarg de la peça, cal tenir present que l’organització rítmica és, en general, el resultat de la combinació de tots els paràmetres musicals Cal assenyalar que el present article es concentra exclusivament en la música occidental, circumstància que no ha de fer pensar que el fenomen rítmic no està present…
Mola hidatídica
Patologia humana
Definició És anomenat mola hidatídica un trastorn de l’embaràs que consisteix en el desenvolupament anormal de la cèllula ou fecundada, que origina la formació d’una placenta anòmala constituïda per simples vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió Aquest trastorn també s’anomena embaràs molar , mola vesicular i mola hidatiforme , i és la forma més freqüent en què es manifesta la malaltia trofoblàstica , que engloba, a més, d’altres estranys trastorns del desenvolupament de la placenta Freqüència i causes L’embaràs molar té una incidència variada en diverses…
llatí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu Imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al moment que es produí el trànsit a les respectives llengües nacionals.
Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…