Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Joaquim Casadellà Muntané
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Milità al Club Olímpic Farners, el CA la Selva i el Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG En edat júnior assolí dos títols catalans de 400 m 1991, 1992 i en categoria promesa el de 200 m 1993 En categoria absoluta aconseguí un títol català de 200 m en pista coberta 1993 i dos a l’aire lliure 1997, 1998 Com a component de l’equip del GEiEG establí el rècord català de relleus 4 × 100 m 1995 També acredità la plusmarca amb la selecció catalana 1997
patent
Document que acredita un dret o una llicència atorgats.
Manuel Climent i Cavedo
Música
Compositor i organista.
Es formà musicalment a la collegiata de Gandia Organista i mestre de capella a Algemesí 1825-30 i organista, a partir del 1831, de la parròquia de Sant Nicolau de València Emigrà a França el 1840 i s’acredità a Gueret Llemosí com a professor de piano i de cant Més tard anà a París, on es relacionà amb Chopin, Auber i altres músics romàntics Visqué a Madrid, on publicà una Gramática musical 1852 És autor d’una missa amb acompanyament orquestral, himnes, motets, villancicos , una òpera — La rosa mágica 1853— i la sarsuela Tres para uno 1856
Gerard Joana i Vidal
Cristianisme
Religiós, farmacèutic i espeleòleg.
El 1789 vestí l’hàbit benedictí a Montserrat i es doctorà en farmàcia Constituït procurador del monestir davant del govern provisional de Cadis 1810, serví després 1812-15, com a farmacèutic adjunt de l’exèrcit, sota les ordres de la Junta General d’Hospitals Militars de Catalunya, durant la guerra del Francès El 1818 fou nomenat prior de la Mare de Déu de Montserrat de Nàpols, i el 1820 també de l’altre priorat montserratí, de Palerm Deixà, inèdit, un estudi sobre la muntanya de Montserrat, conservat només en part, que l’acredita com un dels capdavanters de l’espeleologia a Catalunya
Nearc
Història
Almirall macedoni.
Alexandre el Gran el féu sàtrapa de Lícia 334 aC i de Pamfília 336 aC i li atorgà el comandament de la flota que davallava el curs de l’Hidaspes a l’Índia fins a trobar la boca de l’Indus Aleshores conduí l’esquadra fins al golf Pèrsic i l’Eufrates 325-324 aC, en un viatge en el qual acredità els seus dots d’estrateg genial Honorat i nomenat navarc de l’expedició d’Aràbia, a la mort d’Alexandre, es retirà a la satrapia i escriví la narració del seu viatge, un text que aprofità posteriorment Arrià per al seu llibre Índica
Manuel Bayeu y Subías

Manuel Bayeu, Autoretrat (segona meitat del s. XVIII)
© (CC BY-NC-SA 3.0.0) Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor aragonès.
Fou deixeble de Merclein i de Luzán, a Saragossa El 1757 ingressà a la cartoixa d’Auladei, on feu el noviciat Més endavant estigué en altres cartoixes per a les quals realitzà treballs de decoració L’acredità, això no obstant, com a mestre pintor l’encàrrec que rebé de decorar la sagristia de l’església de Sant Gil de Saragossa De 1793 daten les pintures del presbiteri de la catedral de Jaca i de poc després el cicle de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de Las Fuentes Colegio Mayor de Santiago, d’Osca El seu estil es manté molt fidel a la tradició barroca
justificant
Document que acredita un pagament, una al·legació o una oposició.
Xavier Ballell Boleda
Atletisme
Atleta especialitzat en salts.
En els seus inicis milità en el Club Natació Barcelona, quan Miquel Consegal n’era l’entrenador Com a júnior aconseguí un títol estatal d’octatló i un de salt de perxa 1972 En salt de llargada guanyà un títol català absolut a l’aire lliure 1975 i un en pista coberta 1976, i en salt de perxa, un títol català a l’aire lliure 1975 Aquesta època s’entrenà a les ordres de Miguel Ángel Torralba, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès També competí en proves de decatló, de 110 m tanques i de salt d’alçada, però els seus millors registres els acredità en salt de llargada 7,43 m i…
Lluís Bonifaç i Sastre
Escultura
Escultor, conegut al seu temps per Bonifaci.
Fill de Lluís Bonifaç el Vell , fou deixeble de Llàtzer Tramulles el Major El 1705 treballà a Valls Residí uns quants anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d’escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre d’altres retaules, treballà en el de Sant Marc 1720 i en el de La Candela 1772, que executà només en part El 1721 anà a Escaladei, on feu diverses obres el 1735 havia fet el retaule de Les ànimes per a la Guàrdia dels Prats, i el 1741, el retaule major de Riudecols Creà a Valls l’escola d’escultura que després continuà i acredità el seu net Lluís També és net…
Domingo Catalán Lera

Domingo Catalán Lera
Arxiu D. Catalán Lera
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons.
S’inicià al Futbol Club Barcelona 1964 amb Gregorio Rojo i aconseguí el títol català de 3000 m obstacles 1970 El 1977 debutà en la marató com a integrant del combinat català que assolí el tercer lloc en la classificació per equips de la cursa disputada a Nova York Competí i collaborà en l’organització de la primera marató popular celebrada a Catalunya 1978 i, des del 1980, en la marató de Barcelona Fou doble campió de Catalunya de marató 1980, 1984 i sis vegades campió estatal de 100 km 1985-88, 1990, 1992 En la darrera distància assolí dos títols mundials 1987, 1988 i un subcampionat 1992…