Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
himne nacional
Literatura
Música
Cristianisme
Himne que simbolitza una nació o un estat.
Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa 1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera , de l’Orfeó…
ducat de Prim
Història
Títol concedit pel govern de la Regència el 1870 a la vídua del general Joan Prim i Prats Francisca Agüero y González, a la seva filla Isabel Prim i Agüero (morta el 1927) i als successors d’aquesta.
Passà als Muntadas, que han adoptat el cognom Muntadas-Prim
calze
Calze de ceràmica pintada de l’Àtica (segle VI a.C.)
© Musei Vaticani
Arqueologia
Vas, generalment proveït d’anses i de peu, fet de matèries diverses (argila, metall, vidre), sovint decorat o treballat, que apareix des d’època eneolítica a Sicília i a Grècia (on era anomenat Kýlix).
En època romana era generalment sense anses Fou adoptat per la litúrgia cristiana
tetrarquia
Història
Sistema de quatre sobirans, dos augusts i dos cèsars, implantat a l’imperi Romà per l’ordenament imperial de Dioclecià (283).
Fou adoptat com a solució contra l’anarquia que es produïa a la mort dels emperadors
sistema internacional
Física
Sistema d’unitats basat en el sistema Giorgi, que té com a unitats fonamentals les quatre del sistema MKSA, a més del kelvin (K) per a les temperatures, el mol per a la quantitat de matèria, i la candela (cd) per a la intensitat lluminosa.
Fou proposat internacionalment l’any 1960 per la II Conférence Générale de Poids et Mesures, però ja havia estat adoptat abans 1954
cafre
Etnologia
Nom d’origen àrab (Kāafir, ‘infidel’), aplicat dins l’islam als no musulmans.
Fou adoptat pels europeus per a designar els pobles de llengua bantú de l’Àfrica sud-oriental, especialment els pertanyents al grup nguni
tsar
Història
Nom eslau (derivat del llatí caesar) que significa ‘rei’, ‘emperador’.
Donat primer als reis dels búlgars s XI i posteriorment als sobirans de Sèrbia, aquest títol fou adoptat a Rússia, el 1547, per Ivan IV el Terrible
flor de neu
flor de neu
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 20 cm d’alçària, més o menys llanosa i blanquinosa, de fulles alternes i estretament lanceolades, i que fa de 2 a 10 capítols envoltats de 5 a 9 fulles involucrals molt tomentoses, esteses en estel.
Es fa en prats, pedregars i roquissars d’alta muntanya Sovint és adoptat com a símbol del muntanyisme, de l’alpinisme i de la conservació de la natura
ǧinn
Islamisme
Ésser corporal format de flames o de vapor, dotat d’intel·ligència i de sexe i imperceptible als sentits.
D’origen preislàmic, la seva existència fou acceptada per l’Alcorà, a partir del qual són bons o dolents, segons que hagin adoptat la fe musulmana o no
microdesarmament
Militar
Desarmament en el context dels conflictes armats en els quals les armes petites i lleugeres constitueixen la major part de l’arsenal utilitzat.
Terme adoptat pel secretari general de les Nacions Unides Boutros Ghali l’any 1992, molt sovint afecta tant les forces armades siguin regulars o irregulars com la població civil