Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
tren d’alta velocitat

Tren d’alta velocitat del trajecte Barcelona-Madrid
© RENFE
Transports
Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.
Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa…
paracaigudes
paracaigudes d’ala
© Fototeca.cat
Transports
Aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que, caient…
estrioscòpia
Aplicació de l'estrioscòpia a l’anàlisi de l’escolament transsònic al voltant d’un perfil d’ala d’avió
© Fototeca.cat
Transports
Sistema òptic d’observació de fenòmens aerodinàmics a alta velocitat que posa de manifest el gradient de densitats existent en tot moviment en un fluid.
Aquest sistema, també conegut com a mètode de Schlieren o de les estries , aprofita les desviacions dels raigs lluminosos en travessar una zona de gas en moviment on hi ha un gradient de densitats
balança aerodinàmica
Transports
Mecanisme per a la mesura de les forces i els moments aerodinàmics en l’assaig d’un model sotmès a un flux d’aire en un túnel aerodinàmic.
fre

Part del fre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
Segons el principi de funcionament hi ha frens de tres classes de fregament, de fluid i elèctrics Els frens de fregament transformen l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil Els més simples són formats per un o dos socs o una cinta que frega l’element mòbil una roda, un tambor, un eix, etc El fre de tambor , emprat principalment en els automòbils, consta de dues parts l’una, el tambor , va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades socs o mordasses recobertes de folre de fre, les…
barrera del so
Transports
Conjunt de fenòmens aerodinàmics que apareixen en el desplaçament d’un mòbil al si d’un gas a velocitats pròximes a la del so, generalment entre Mach 0,8 i Mach 1,2.
Quan un avió vola a aquestes velocitats, la resistència augmenta violentament en relació amb els valors que té quan la velocitat és inferior a Mach 0,8, la sustentació aerodinàmica disminueix molt i la reculada brusca del punt d’aplicació d’aquesta força provoca un gran moment de picat A més, l’aparició d’ones de xoc en punts de l’ala i del buc on la velocitat relativa de l’aire és igual a la del so provaca vibracions, inversió de comandaments i defectes en l’estabilitat
guerxament
Transports
Distribució de perfils aerodinàmics d’una ala, o dels seus angles d’atac, al llarg de l’envergadura, per tal d’assolir una distribució de la sustentació que disminueixi els moments flectors a l’ala i, sobretot, que impedeixi l’aparició de la pèrdua de sustentació a l’extrem.
Si, essent el perfil constant al llarg de l’envergadura, hi ha disminució de l’angle d’atac cap a l’extrem de l’ala, hom en diu guerxament geomètric Si hi ha modificació del tipus de perfil al llarg de l’envergadura de manera que els coeficients de sustentació màxims dels diferents perfils augmentin cap a l’extrem de l’ala, hom en diu guerxament aerodinàmic
aeronàutica
Transports
Branca de la tècnica que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d’aeronaus, dels aeròdroms i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars.
L’aeronàutica és un terme molt ampli que comprèn fonamentalment l’estudi d’avions de tot tipus, tant d’ales fixes com giratòries, i d’aeròstats globus i dirigibles més lleugers que l’aire El projecte d’aquestes aeronaus es basa en l’aerodinàmica, però també hi intervenen el desenvolupament de motors i l’estudi de moltes parts i peces utilitzades exclusivament en aeronaus, com és el cas de l’hèlix En la fabricació de tot aquest material aquest nom inclou el disseny, la construcció i la utilització dels elements auxiliars necessaris per al trànsit aeri els aeròdroms i els aeroports, els…
esquí alpí

El fotògraf Josep Maria Co de Triola esquiant a Núria el 1916
AF CEC / Perdigó
Esquí
Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per pendents nevats sobre dos esquís als quals se subjecten les botes mitjançant les fixacions.
En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…
L’aeronàutica, una oportunitat tècnica arrabassada
Primer vol d’aeroplà realitzat a Espanya, a l’hipòdrom de Barcelona 11-2-1910 AHC En les primeres etapes del desenvolupament de l’aviació, els catalans tingueren illusions, voluntat i força ocasions serioses d’ocupar-hi un lloc destacat, però diverses circumstàncies històriques, entre d’altres no disposar de poder polític autònom suficient, ho acabaren fent inviable L’aeronàutica esdevingué un camp d’acció ben delimitat des del punt de vista tècnic després del vol del primer aeroplà, al desembre del 1903, portat a terme pels germans Wright a Kitty Hawk, Carolina del Nord En realitat, la…