Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Francesco Del Giudice
Història
Cristianisme
Política
Cardenal i diplomàtic napolità.
Gaudí de la confiança de Felip V de Castella fou virrei de Sicília el 1701 i ambaixador a Roma el 1709 El 1712 fou nomenat inquisidor general en plena puixança del partit regalista, que dirigien la princesa d’Orsini i Melchor de Macanaz, del qual fou enemic declarat La princesa aconseguí que fos nomenat ambaixador prop de Lluís XIV però Del Giudice ja havia iniciat aleshores un procés contra Macanaz, el qual condemnà de França estant 1714 Felip V el destituí com a inquisidor i demanà a Roma la reforma del Sant Ofici Però l’arribada d’Isabel Farnese i de l’influent Giulio Alberoni, favorables…
Sant Jaume d’Escardacs o d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Antiga església de la parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll, avui desapareguda Era situada al veïnat d’Escardacs, a llevant de Can Pep, al costat del camí del Vilar d’Urtx Vers el 1850 l’Ajuntament autoritzà els amos de Can Cornet a utilitzar-ne les pedres per a la construcció d’un porxo Cal cercar l’esment més antic d’aquest temple en la seva acta de consagració del 2 de juny de 913 El bisbe Nantigís consagrà l’església a petició del sacerdot Guadamir i de tots els parroquians que, segons el document, l’havien fundada El prevere Guadamir dotà l’església, ensems amb Igila i Sunifred, amb terres…
Sant Genís (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Petita capella rural, en bona part arrebossada i enguixada, situada en un ambient feréstec de penyals entre Tost i Torà T Pollina La capella de Sant Genís és situada a la meitat del cami entre Tost i Torà, a la dreta del riu de Tost MLIC-JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG682816 Història No es coneix cap notícia documental concreta de l’església de Sant Genís Només en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Tost, de l’any 1040, apareix esmentada l’església de Sant Genís com a límit d’un alou cedit a Sant Martí, “qui est ad ipsa Plana de Toran qui afrontat de I…
Sant Ponç o Sant Ponç de Joval (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Una vista del mur de migjorn de l’església pel costat que dóna a l’interior de la nau A desgrat del seu esfondrament, hom hi pot veure perfectament l’estructura original, reforçada per uns arcs torals a mà esquerra l’indret de la capçalera L Prat Als paratges de Sant Ponç, avui coberts per l’aigua de l’embassament del mateix nom, de tant en tant i en anys de molta sequera, és possible veure — algunes restes malmeses de les parets de Sant Ponç de Joval, dins el terme de Clariana Mapa 330M781 Situació 31TCG835495 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 41,700, un…
Santa Maria de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
La primera notícia que se’n té l’aporta un document de l’any 1067, pel qual Amaltruda, senyora de Peracamps, donava al seu fill Arnau, l’alou també de Peracamps amb l’església de Santa Maria És esmentada novament l’any 1072, al testament d’un personatge de nom Em, el qual, bo i puntualitzant que l’esmentada Amaltruda era senyora de Peracamps, feia donació d’un alou a l’església de Santa Maria Uns anys després, el 28 de març de 1084, Arnau Bonfill de Sanç, de Llobera, fill d’Amaltruda, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell la meitat del castell de Peracamps, amb la meitat de l’…
Sant Joan (Sant Joan les Fonts)
Situació Una perspectiva aèria de Sant Joan les Fonts, vora el riu Fluvià, amb la capçalera J Todó-TAVISA El poble de Sant Joan les Fonts, on es troba emplaçada l’església, és a 342 m d’altitud, al centr de la comarca, a tramuntana d’Olot, entre el riu Fluvià, que és a la seva esquerra, i la carretera que va a Castellfollit de la Roca, a la Vall de Bianya, al brancal de la Canya que la uneix amb Olot iamb la carretera d’Olot a Girona Mapa 257M781 Situació 31TDG605740 Sant Joan les Fonts és a 4 km d’Olot per la carretera que va a Besalú L’església del monestir és a 5 minuts del poble, a la…
vegueria
Història
Cadascuna de les agrupacions supracomarcals en què ha estat distribuït el territori de Catalunya a partir dels anys trenta del segle XX.
Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…
Fundació de l’hospital de Perpinyà per Arnau Gausfred, comte de Rosselló
Art romànic
Data 11 d’abril de 1116 "In Dei nomine Ego Arnaldus gratia Dei comes Russilionis et Petrus vicarius Perpiniani propter nostra bona el spontanea voluntate, ut Deus dimittat nobis omnia nostra delicia, sumusdonatores Deo omnipotenti et sanctae Mariae Dei genitrici et omnibus sanctis Dei terra et locum ad tacere mansiones ad honorem et laudem Dei et Domini nostri Iesu Christi et hospitalem ad procurare et recreare et consolare et visitare pauperes Christi Est autem praedictus locus et terra in comitatu Russilionis infra fines et terminos de villa quae vocant Perpiniano prope ecclesiam Sancti…
Sant Vicenç de Navel (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació L’antiga parròquia de Sant Vicenç de Navel es troba a l’extrem occidental del terme, prop de la riera de Navel, que fa de límit Hom hi pot anar per la carretera de Cardona a l’Espunyola i a Berga A gairebé 1 km de Cardona, a mà dreta, al costat d’una masia hi ha una pista que porta fins a la masia de Navel, al costat de la qual hi ha l’església JVV Història Sant Vicenç de Navel és una església construïda al peu de la riera de Navel i del camí ral que des de Cardona anava al monestir de Serrateix i al sector del comtat de Berga que limita amb el Llobregat Merola, Puig-reig, Casserres…
Castell de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida L Prat El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs Mapa 329M781 Situació 31TCG705418 Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou punt quilomètric 16,500 D’aquest lloc…