Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Fakir Baykurt
Literatura
Escriptor turc.
De família camperola, treballà de mestre i fou un actiu sindicalista El 1958 guanyà el premi Yunus Nadi amb la novella Yilanlarin Öcu ‘La Venjança de les serps’, la primera d’una monumental trilogia, amb Irazcanin Dirliǧi ‘La vida d’Irazca’, 1961 i Kara Ahmet Destani ‘L’epopeia de Kara Ahmet’, 1978, on descriu amb realisme les difícils condicions de vida de la pagesia a Anatòlia Malgrat el seu èxit, la publicació fou mal rebuda entre els elements oficials conservadors Baykurt fou empresonat i el mateix 1978 s’exilià a la República Federal Alemanya Els seus llibres…
Mustafà III
Història
Soldà otomà (1757-74), fill d’Ahmet III.
Ajudat sobretot per Frederic el Gran de Prússia, sanejà les finances, organitzà un cos d’artilleria i creà una escola de nàutica Contra Caterina II de Rússia perdé Moldàvia, Valàquia i Crimea
husseinita
Història
Membre d’una dinastia d’origen turc que governà a Tunísia del 1707 al 1957.
L’encapçalà Ḥusayn ibn ‘Alī, cap de la milícia elegit amb l’anuència del soldà otomà Ahmet III El darrer bei fou deposat per Bourguiba el 1957
Mustafà I
Història
Soldà otomà (1617-18).
Succeí el seu germà Ahmet I Malalt mental, fou substituït per Osman II fins que, assassinat aquest pels geníssers, el tornaren al govern, que, de fet, exercí la seva mare
Osman II
Història
Soldà otomà (1618-21).
Fill d’Ahmet I, accedí al soldanat en haver estat declarat incompetent el seu oncle Mustafà I 1617-18 Havent fracassat en l’expedició contra Polònia, fou substituït novament pel seu oncle, i fou assassinat en el curs d’una revolta dels geníssers
‘Uṯmān II
Història
Soldà otomà (1618-21).
Fill d’Ahmet I, accedí al soldanat en haver estat declarat incompetent el seu oncle Mustafà I 1617-18 Havent fracassat en l’expedició contra Polònia, fou substituït pel seu oncle altra vegada, i fou assassinat pel nou visir Dā'ūd Baixà, en el curs d’una revolta dels geníssers
Bektaşi
Orde heterodox turc l’origen del qual sembla que es remunta a la fi del segle XV.
El seu epònim és un personatge gairebé llegendari, Haci Bektaç àr Ḥaǧǧi Baktāš , deixeble probable d’Ahmet Yesevi La secta, combinació sincretista de xiisme, cristianisme i gnosticisme, tingué una estreta relació amb els geníssers otomans i assolí un gran prestigi Amb la supressió del cos dels geníssers el 1826, el poder de l’orde començà a declinar, i fou reduït pràcticament a Albània Avui en resta un monestir Qayġusuz Abdāl al mont Muqattam, prop del Caire
Intervingut un diari crític amb el Govern turc
Un tribunal turc ordena intervenir el grup de comunicació Feza, editor del diari Zaman , un dels més crítics amb el Govern El jutge acusa el diari de difondre propaganda desestabilitzadora El primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu, defensa la mesura i també la independència del poder judicial i la llibertat de premsa, tot i que una trentena de periodistes la majoria dels quals són d’origen kurd estan internats en presons turques La intervenció desencadena protestes dels periodistes i també dels Estats Units
Mahmut I
Història
Soldà otomà (1730-54).
Fill del deposat Mustafà II, assolí el poder en ésser obligat a abdicar el seu oncle Ahmet III Lluità contra Pèrsia i contra Rússia 1736-39, amb poca fortuna però les bones relacions que mantingué amb França i la Gran Bretanya, sobretot, li valgueren un tracte favorable a la pau de Belgrad 1739, per la qual Crimea i Moldàvia i els principats del Danubi restaren per a Turquia Protegí la música i la literatura i ell mateix escriví poemes en àrab
Andreu Monzó i Nogués
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Fou arxiver de la parròquia de Sant Esteve a València Afeccionat a l’arqueologia, collaborà amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i estudià especialment la comarca del Camp de Morvedre Fruit d’aquest treball publicà les Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946 A més d’algunes obres de tipus hagiogràfic, és també autor d’ El Mijares y el Mijarense 1951, La Vall de Alcalá y sus egregias figuras Ahmet ben Almançor, Çaida y Çoraida 1954, opuscle i Crónica parroquial de Albalat de Taronchers 1987