Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
variància
Matemàtiques
Mesura de la dispersió d’una variable aleatòria X respecte al seu valor mitjà.
Hom la defineix mitjançant la següent igualtat σ 2 X = E X - E X 2 E X essent l’esperança matemàtica o valor mitjà de X La variància és, doncs, el moment de segon ordre corresponent a la variable X centrada La seva arrel quadrada σ és la desviació tipus En el cas discret, és a dir, si la variable aleatòria X pren un nombre finit de valors x 1 , …, x n amb probabilitats respectives P 1 , …, P n , aleshores hom té
esperança matemàtica
Matemàtiques
Valor mitjà que pot prendre una variable aleatòria X definida en un espai de probabilitat (Ω, Q, P).
És la integral definida E X = ∫ XdP de la funció X relativament a la probabilitat P En el cas discret si on X i són valors reals i I A i els indicadors d’una partició { A i ,,A n } de l’espai, l’esperança pren el valor L’ esperança condicionada d’una variable aleatòria X , donat un esdeveniment A , és la integral definida
hipòtesi estadística
Matemàtiques
Hipòtesi relativa al valor dels paràmetres o a la forma de la llei de probabilitat d’una població, de la qual hom es proposa d’examinar la validesa mitjançant l’observació dels valors d’una variable aleatòria en les mostres tretes d’aquesta població.
La hipòtesi és simple si especifica completament la llei de probabilitat de la variable aleàtoria considerada, i és composta o múltiple en els altres casos
contrast d’hipòtesi
Matemàtiques
Prova que consisteix en la realització d’experiències que permetin de determinar el valor d’una variable aleatòria definida en funció de la hipòtesi formulada en termes estadístics.
Prèviament hom ha d’estudiar la llei de probabilitat d’aquesta variable aleatòria per tal de fixar uns límits més enllà dels quals la probabilitat sigui negligible si el resultat de les experiències dóna per a la variable un valor comprès dins aquests límits, hom considera acceptable la hipòtesi H 0 , anomenada hipòtesi nulla , sense que això vulgui dir que és certa, sinó només que res no s’oposa a tenir-la per certa d’acord amb la informació obtinguda Altrament hom preferirà l’anomenada hipòtesi alternativa H 1 , única o diversa, diferent de la primera Cadascuna de les dues decisions…
modalitat d’accés
Electrònica i informàtica
Manera com s’accedeix a un conjunt d’informació.
Hi ha dues modalitats bàsiques al seqüencial accés seqüencial i l’aleatòria accés aleatori
indicatiu
Militar
Codi de lletres o nombres que hom utilitza per a identificar els corresponsals, els emissors o els destinataris en la transmissió de missatges per mitjà de la ràdio.
En les telecomunicacions militars i en algunes policies és canviat amb freqüència i de forma aleatòria per tal d’evitar que pugui ésser identificat fàcilment per escoltes externes
soroll
Electroacústica
Electrònica i informàtica
So que posseeix una característica espectral aleatòria.
El soroll representa sempre en tot sistema de transmissió d’informació un desavantatge a causa de la pertorbació que pot produir Per a reduir al mínim el seus efectes, cal que la relació senyal/soroll sigui com més elevada millor
filtratge
Matemàtiques
Mètode numèric per a estimar el valor real d’una magnitud a partir del valor d’una mesura seva.
La diferència entre ambdós valors és anomenada soroll i, per hipòtesi, és una variable aleatòria Entre els mètodes de filtratge hom distingeix els lineals mínims quadrats, mitjanes mòbils i allisatge exponencial i els no lineals mètode de Fourier, de la transformació en z i de Kalman Té aplicació en la predicció i en la previsió
distribució F
Matemàtiques
Distribució de probabilitat contínua.
Si U i V són dues variables aleatòries independents de distribució x 2 amb m i n graus de llibertat, respectivament, aleshores la distribució de la variable aleatòria rep el nom de distribució F i, a l’igual que les distribucions N 0,1, X 2 i t n , es dóna per mitjà de taules La funció de densitat és
aleatorització
Matemàtiques
Procediment que consisteix a assignar a l’atzar els participants d’un estudi en diferents grups.
L’aleatorització assegura la teòrica impredictibilitat de l’assignació dels participants als diferents grups d’intervenció de l’estudi que tots els participants tinguin la mateixa probabilitat de ser assignats i, finalment, contribueix a fer que els possibles factors de variabilitat entre els participants es distribueixin de manera aleatòria entre els diferents grups d’estudi Aquest procediment s’efectua mitjançant l’assignació dels individus segons una taula de nombres aleatoris