Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
Els felipistes prenen un dels darrers reductes aliats valencians
Els felipistes prenen un dels darrers reductes aliats valencians
L’arxiduc Carles d’Àustria i els aliats prenen Lisboa
L’arxiduc Carles d’Àustria i els aliats prenen Lisboa i expulsen les tropes franco-castellanes Una armada anglo-holandesa ocupa Gibraltar
Signatura del tractat d’Utrecht entre Lluís XIV i els aliats
Signatura del tractat d’Utrecht entre Lluís XIV i els aliats L’acord sanciona un reequilibrament entre les potències europees a costa del vell imperi de la branca espanyola dels Àustria
El president dels Estats Units destitueix un dels seus principals aliats
El president Donald Trump destitueix Steve Bannon, al qual havia nomenat com un dels màxims responsables del Consell de Seguretat Nacional Bannon, cap de l’agència de notícies Breitbartcom, és considerat sovint com un dels artífexs de la victòria de Trump en les eleccions presidencials del 2016, però la seva agenda, d’extrema dreta és sovint qualificat de racista, d’antisemita i d’anar ferotgement en contra de la globalització, l’ha convertit en un soci incòmode per a Trump Molts dels membres del seu equip, especialment el cap de gabinet, John Kelly, s’oposen als seus punts de vista Steve…
Lluís XIV es veu forçat a cercar una entesa amb els aliats
La guerra, una crisi de subsistències i la revolta dels camisards o hugonots de les Cevènnes forcen Lluís XIV a cercar una entesa amb els aliats
Desembarcament dels aliats al Marroc i a Algèria i invasió alemanya de la França no ocupada
Els aliats desembarquen al Marroc i a Algèria i tres dies després els alemanys envaeixen la França no ocupada
Alexandre I de Grècia
Alexandre I de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1917-1920), segon fill de Constantí I, a qui succeí —en detriment del seu germà gran, el futur Jordi II— quan fou deposat pels aliats (juny del 1917).
Nomenà Venizelos primer ministre i aprovà l’entrada de Grècia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats Pels tractats de Neuilly 1919 amb Bulgària i de Sèvres 1920 amb Turquia, Grècia veié considerablement augmentat el seu territori Mustafa Kemal, però, refusà d’acceptar aquest darrer tractat, i el 1920 esclatà la guerra contra Turquia encoratjada per la Gran Bretanya, i el govern es feu impopular Alexandre morí el mateix any, a conseqüència d’una mossegada d’un mico
guerra del Peloponès
Història
Conflagració bèl·lica que, suscitada, segons Tucídides, per l’immens poder de l’imperi atenès, enfrontà durant vint-i-vuit anys Atenes i els seus aliats amb la lliga del Peloponès.
En foren les causes immediates la competència comercial d’Atenes amb Corint i Mègara, així com l’existència de sistemes polítics completament oposats en ambdós bàndols, i que cadascú intentava de fer extensius a les ciutats que dominava Atenes afavoria la causa democràtica, i Esparta els aristòcrates terratinents L’espurna que encengué la guerra fou un incident entre Corint i la seva antiga colònia Corcira, que cercà l’ajut dels atenesos 435 aC, però els peloponesis no hi intervingueren fins l’any 431 Malgrat que Atenes fou assolada per un fort flagell, víctima del qual morí Pèricles el 429,…
desembarcament de Normandia
Història
Ofensiva de la Segona Guerra Mundial, iniciada pels aliats el 6 de juny de 1944, que els permeté d’ocupar una part de la costa normanda i de preparar-hi l’avançament que desfeu el front occidental alemany.
Evolució estratègica del desembarcament de Normandia, durant la Segona Guerra Mundial Coneguda com operació Overlord, i també, com Dia D , fou dirigida pel general nord-americà Dwight D Eisenhower L’assalt implicà un total de 156000 homes —23500 dels quals foren llançats en paracaigudes a la rereguarda alemanya—, entre nord-americans, anglesos i canadencs, desplaçats des de la costa britànica en una flota de 4266 vaixells de transport i 722 de guerra El nombre de morts en els combats s’estima en uns 4400 per la part aliada, i entre 4000 i 9000 per la part alemanya A banda, moriren també…
batalla del Rin
Història
Militar
Conjunt de combats que, a la darreria de la Segona Guerra Mundial, i per traspassar el Rin i ocupar l’W i el centre d’Alemanya, lliuraren els exèrcits aliats —comandats per Montgomery, Bradley i Devers i coordinats per Eisenhower i Patton— contra les forces de la Wehrmacht.
Els aliats, havent trencat la línia Sigfrid i mentre prosseguien els combats a les Ardenes, conqueriren la riba esquerra del Rin febrer del 1945, creuaren el riu a Remagen 7 de març, Wesel 24 de març, Worms 26 de març, etc, ocuparen el Ruhr defensat per 22 divisions alemanyes, que capitularen el 14 d’abril i, avançant vers l’E, arribaren més enllà de l’Elba, després de prendre contacte amb els soviètics a Torgau el 25 d’abril