Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
aftassita
Història
Membre de la dinastia berber (anomenada també Banū al-Aftas) de la tribu dels Miknāsa que governà la taifa de Badajoz (1022-95).
Fou iniciada per ‘Abd Allāh ibn Muḥammad ibn Maslama, anomenat ibn al-Aftas ‘fill de la mona’ 1022-45 Durant el govern del seu fill Muḥammad al-Muẓaffar, moment esplendorós de les lletres a la cort, part de la taifa passà a mans castellanes La situació s’agreujà a la seva mort el 1063, que esclatà una guerra civil entre llurs fills ‘Umar al-Mutawakkil, el guanyador, fou un dels qui contribuïren a l’entrada a Al-Andalus dels almoràvits, amb els quals s’alià a Zalaca contra Alfons VI de Castella Preveient l’ocupació d’Al-Andalus per part dels almoràvits, al-Mutawakkil…
Una expedició pisanocatalana devasta Mallorca (1113-1114)
Una expedició pisanocatalana devasta Mallorca abans de ser ocupada pels almoràvits 1113-1114
batalla de Cutanda
Història
Militar
Fet d’armes esdevingut prop de Cutanda, a la vall del Jiloca, el 1120.
En el qual Alfons I el Bataller, amb l’ajut de Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània, derrocà els almoràvits, manats per Ibrāhīm ibn Yūsuf, germà del califa almoràvit ‘Alī ibn Yūsuf, que intentaven de reconquerir Saragossa
Sulaymān Abū Rabbī
Història
Governador independent de les Balears (1115).
Apareix sota el nom de Burabé al Liber Maiolichinus de gesti Pisanorum illustribus , de Calisse Sembla que succeí el seu parent Mubāsir Nāṣir al-Dawlà arran de la invasió catalanopisana de les Illes 1114-15, després de la qual els almoràvits les ocuparen
regne de Ghana
Geografia històrica
Antic regne africà (s. III-XIII), entre el Senegal i el curs alt del Níger, que controlava la producció aurífera del Sudan occidental i les rutes caravaneres que unien aquesta regió amb el Magrib.
Des del s VIII fou objecte de les escomeses de l’islam, i el 1076 els almoràvits aconseguiren de sotmetre'l A la darreria del s XI l’estat ghanès ressuscità, però molt disminuït, i vers el 1240 desaparegué, definitivament, absorbit pel regne de Mali
Banū Wāǧib
Família musulmana de la branca caissita assentada a la ciutat de València els primers moments de la invasió musulmana.
Fou una de les principals famílies de l’aristocràcia local, la qual, marcadament puritana i enfrontada amb els corromputs dirigents de la taifa valenciana, collaborà, al costat dels almoràvits, a la fi del s XI, per tal d’impedir la conquesta de la ciutat pel Cid
García Ordóñez
Història
Comte de Nájera (1076), després d’haver estat alferes de Castella.
Es casà amb Urraca, infanta de Navarra Enemic del Cid, intrigà perquè Alfons VI el desterrés El 1096 no pogué impedir que Osca caigués en poder de Pere I d’Aragó Tutor de l’infant Sanç, l’acompanyà a Uclés al capdavant de les tropes castellanes, on fou mort pels almoràvits
batalla de Quart
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al pla de Quart de Poblet (Horta), el 1094 (probablement el 25 d’octubre), entre les forces del Cid i l’exèrcit almoràvit manat pel cabdill Muḥammad.
El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid
Ramon de Borgonya
Història
Comte de Galícia.
Fill del duc Guillem I de Borgonya Lluità contra els almoràvits al costat d’Alfons VI de Castella i es casà amb la seva filla Urraca 1090 Rebé els comtats de Galícia 1092 i Portugal 1093 Dirigí la repoblació de les terres de Salamanca, Àvila i Segòvia El seu fill fou Alfons VII de Castella
Enric de Borgonya
Història
Comte de Portugal, fill d’Enric de Borgonya i net del duc Robert I.
Intervingué en la conquesta de Toledo 1085, i es casà, vers el 1094, amb Teresa, filla illegítima d’Alfons VI de Lleó, el qual cedí a ambdós el govern del comtat de Portugal Els almoràvits li arrabassaren Lisboa, Sintra i Santarém Concedí furs a Coïmbra i Guimarães, i fou el pare del primer rei de Portugal, Alfons I