Resultats de la cerca
Es mostren 739 resultats
Santa Maria de Solanell (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Aquesta església apareix documentada en el testament d’Arnau Dacó del 1075, en què llega uns alous a Santa Maria de Solanell L’any 1212 es donaren unes possessions a Sant Serni de Tavèrnoles situades a la vall de Castellbò, a la vila de Solanell “ in appendicione Sancte Marie ”
Sant Mamet de Girul (Meranges)
Art romànic
La parròquia de Geruli és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat el 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Del lloc de Girul hi ha diverses referències corresponents als segles X, XI i XII En aquest sentit, hom té notícia que Bernat I, vescomte de Cerdanya, l’any 981, permutà amb el bisbe Salla d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu, diversos alous, entre els quals n’hi havia un a Gerulli , per un altre alou de la seva pertinença situat al terme del castell de Balsareny Gairebé un segle més tard,…
Sant Pere de Pallars
Església
Església, romànica, del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Enviny, situada a l’esquerra de la riera d’Enviny.
El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis El document diu que és als confins del Pallars El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué
Sant Martí de Cornellà de la Ribera
Art romànic
Església parroquial del poble de Cornellà de la Ribera, que depenia del monestir de Santa Maria de la Grassa des de l’any 898 Fou reconstruïda i consagrada de nou el 1145 per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna, que li confirmà el terme parroquial i els delmes, les primícies i les oblacions, els cementiris, i els seus alous
Sant Esteve de Covengos o Coneges (Perpinyà)
Art romànic
El 876 la villa Covengos i la seva església de Sant Esteve formaven part dels dominis alodials donats al comte Radulf germà de Guifré el Pilós i de Miró el Vell i a la seva esposa Ridlinda probablement neboda seva per Anna, filla de difunt Alaric, comte d’Empúries, i de la comtessa Rotrudes ella mateixa filla del comte Berà I de Rasès i de Barcelona Nogensmenys, el 14 de juny del 899, la villa Codincus i la seva església, curiosament, són compreses entre els nombrosos predis confirmats al pròcer narbonès Esteve espòs de la susdita Anna pel rei Carles el Simple Ató, fill d’Esteve i Anna,…
Rotruda
Història
Comtessa d’Empúries.
Filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasés, i de Ramilla Muller del comte Alaric d’Empúries Heretà del pare alguns alous importants com el de Canavelles, Tresvalls i Ocènies Conflent Els llegà a la seva filla, Anna, i a un abat Albert, que conjuntament els donaren a Protasi, fundador d’Eixalada El comte Salomó de Cerdanya els reclamà sense raó, el 868
Adalbert
Història
Fill del vescomte Guitard de Barcelona.
Morí a l’expedició a Còrdova, organitzada per Ramon Borrell per tal d’ajudar al-Mahdī Deixà al monestir de Sant Cugat uns grans alous entre el Foix i el Gaià, llegat que originà una llarga lluita entre la seva família i la dels Sant Martí aquesta lluita provocà més tard un veritable moviment de secessió que esclatà en el regnat de Ramon Berenguer I
Jofre de Rocabertí
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre II).
Fill i successor del vescomte Dalmau IV En virtut d’un testament atorgat per Ramon de Peralada l’any 1176 rebé un seguit de masos i alous d’aquest Fidel vassall dels comtes reis Alfons I i Pere, lluità contra els sarraïns i morí combatent a la batalla de Las Navas de Tolosa La seva cort, a l’igual de la del seu pare, fou lloada pels trobadors
Santa Leda (Mollet del Vallès)
Art romànic
Aquesta església, actualment desapareguda, de la qual sabem que era situada entre els termes de Mollet, Santa Perpètua de Mogoda i Gallecs, és documentada l’any 998 Es tracta d’una donació al monestir de Sant Cugat d’uns alous que tenia al Vallès, en el terme de Mogoda, i que confronta a orient amb el terme de “parrochia S Leta” Posteriorment se’n perden les notícies documentals
Sant Salvador d’Estopanyà
Art romànic
És l’actual parròquia de la vila L’inventari dels alous pertanyents a Sant Pere d’Àger, de mitjan segle XII, fa esment en les afrontacions d’una terra que tenia aquesta església a la partida de Traspenya, vora la Serra Molt probablement assumí les funcions parroquials al segle XVI quan els Villalpando eren senyors d’Estopanyà i també priors de Roda D’aquesta època data l’actual edifici gòtic, impressionant