Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Amèlia Riera i Toyos

Amèlia Riera rebent el Premi Nacional de Cultura de mans del Conseller de Cultura Ferran Mascarell (2015)
CCMA
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintora i gravadora.
Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots 1964 retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent Cofundadora…
Ballet Contemporani de Barcelona
Dansa i ball
Col·lectiu fundat a Barcelona el 1976 pels ballarins i coreògrafs Amèlia Boluda, Dinora Valdívia i Anselm García, entre d’altres.
El 1989, Amèlia Boluda assumí completament la direcció artística Han estrenat els següents muntatges Elegía , Silenci , Andrómaca Temporal 1977 Opció d’una diferència , Dos dintre d’un 1978 Batucada , La dona en sa vella casa , L’hivern , Els amants , Història d’un soldat , Preludi 1979 Gelosia , Coloms de fil i cotó , Viatge amb mosaic , Muda imatge de la mort 1980 Zebra , Valeri cor de lleó 1982 Sis al cub , Evidència , Plexiglàs , Metamorfosi , Fases , Dos dies i mig 1983 Blau i blanc , Saxo de hielo , Calligrama 1986 Olímpia 87 , Perfectament pedra 1987 Quomix 1989 Fetitxe ,…
Francesc Camps i Ribera
Francesc Camps i Ribera Amèlia
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932 Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau 1925 La seva pintura paisatge, natura morta, figura, realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l’expressionisme Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d’una determinada etapa de la seva producció Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980 Integrat plenament a la vida artística mexicana, exercí…
Casal dels Països Catalans de Toronto
Entitat cultural constituïda el 1977 a Toronto (Canadà).
Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”
Havanera 1820
Cinematografia
Pel·lícula del 1992-1993; ficció de 155 min., dirigida per Antoni Verdaguer i Serra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona, ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, Cuba ARGUMENT I GUIÓ Jaume Cabré, Jaume Fuster, A Verdaguer, Vicenç Villatoro FOTOGRAFIA Macari de Golferichs Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Carles Cases SO Daniel Javal INTERPRETACIÓ Aitana Sánchez-Gijón Amèlia Roig, Ikay Romay Consuelo, Abel Folk Ton Massana, Fernando Guillén Cuervo Alfons Rovira, Jordi Dauder Francesc Valeri, Fernando Guillén Joan Rovira, Assumpta Serna Yvonne Duchamp,…
Llúcia de la Marca
Història
Comtessa de Pallars Sobirà i potser d’Urgell.
Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d’Almodis, comtessa de Barcelona Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú 1054, però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà mort el 1081, de qui fou la segona muller Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d’Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d’Urgell mort el 1092, de qui també es divorcià
Joan Baptista Espadaler i Colomer
Joan Baptista Espadaler i Colomer
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Estudià amb Enric Morera Dirigí 1908-11 l’Orfeó Canigó de Barcelona Director del conservatori de Vic 1914-17, hi fundà una orquestra, l’Orfeó Vigatà, la revista musical Arxiu 1916, un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts Escriví sarsueles, com El testament d’Amèlia 1908, amb Carme Karr, l’òpera Almodis , inèdita, el poema simfònic El país del plaer , cançons per a cor, sardanes, etc Collaborà a La Veu de Catalunya , Revista Musical Catalana , i publicà La música del meu poble 1912
Manuel II de Portugal

Manuel II de Portugal
© Agencia Geral de Gravura de Lisboa
Història
Últim rei de Portugal (1908-10), conegut per Manuel de Bragança.
Fill de Carles i de Maria Amèlia d’Orleans, heretà la corona en morir el seu pare i el seu germà gran, Lluís Felip, víctimes d’un atemptat en el qual ell mateix resultà ferit Malgrat que manifestà un respecte estricte per les normes constitucionals, no pogué superar el desprestigi en què els errors dels seus predecessors havien enfonsat la monarquia, i per l’octubre del 1910 s’exilià a la Gran Bretanya, arran d’una rebellió militar de caràcter republicà A l’exili es convertí en una figura popular de la societat anglesa i es casà 1913 amb Augusta Victòria, filla del príncep Guillem de…
Gian Carlo Menotti
Música
Compositor italià naturalitzat nord-americà.
Vida Músic precoç, ingressà al Conservatori de Milà a tretze anys 1923, després d’haver escrit dues òperes El 1928 s’establí als EUA, on continuà els estudis amb Rosario Scalero a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1928-33 i conegué Samuel Barber , amb qui establí una llarga amistat El 1933, durant una estada a Viena, començà a escriure el llibret d’ Amelia al ballo , una opera buffa la partitura de la qual acabà el 1937, als Estats Units L’obra s’estrenà aquell mateix any a la Metropolitan Opera House de Nova York, en anglès i amb el títol Amelia Goes to the Ball , i…
,
Carles VII
Història
Emperador romanogermànic (1742-45).
Fill de l’elector de Baviera Maximilià Manuel, i casat amb Maria Amèlia, filla de Josep I d’Àustria Elector de Baviera des del 1726 amb el nom de Carles Albert Malgrat haver jurat la Pragmàtica Sanció del 1713, feu valer els seus drets a la successió austríaca, a la mort de Carles VI 1740, contra Maria Teresa Sense cap personalitat política, fou joguina de les ambicions de Frederic de Prússia, aliat seu Mentre aquest prenia Silèsia, Carles VII envaí l’Alta Àustria i Bohèmia i es proclamà arxiduc d’Àustria i emperador d’Alemanya 1742 Maria Teresa, ajudada pels hongaresos, recuperà l’Alta…