Resultats de la cerca

Fou professor a París Analitzà diverses substàncies alimentàries, com el blat Amb Persoz, estudià la sacarificació del midó, i descobrí la cellulosa, la dextrina i la pectina

Estudià les dissociacions a altes temperatures de diverses substàncies i les propietats del silici i del bor obtingué alumini 1857 Analitzà substàncies orgàniques, com ara resina, creosota i toluè

Fou el primer que analitzà i discutí el conegut cinquè postulat d’Euclides i proposà una geometria no euclidiana, que en prescindia Publicà Quaesita Geometrica 1693 i Logica demonstrativa 1697

L’orientació micro analitza les persones que interactuen les unes amb les altres en diversos contextos socials, com ara una família, una escola, un barri, etc És complementària de la macrosociologia

Professor de Val-de-Grâce, féu detallades investigacions sobre la tuberculosi abans que Koch descobrís el bacil que la produeix Analitzà especialment la contagiositat de la malaltia i proposà mesures preventives

Estudià amb Emil Fischer i Henri Moissan Director de la Technische Hochschule de Karlsruhe, estudià els composts de bor i hidrogen, les propietats emmetzinadores del mercuri, etc Analitzà i preparà el berilli

Estudià el càlcul de variacions, les condicions d’integrabilitat de les funcions diferencials, etc Analitzà també el moviment lineal i les òrbites dels cometes És coneguda la regla que duu el seu nom

Féu notables recerques en química mèdica, i especialment en l’orgànica Estudià les amines, el glicol i la glicerina Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom, i analitzà diversos hidrocarburs saturats

Fou professor a les universitats de Mòdena i Pàdua Publicà De morbis artificium diatriba 1700, tractat on descriu diverses malalties professionals Pot ésser considerat com el creador de la medicina laboral analitzà malalties com la silicosi, la pneumoconiosi, emmetzinaments diversos, etc

L’objectiu d’aquesta disciplina científica és entendre l’evolució de les espècies i determinar la funció dels gens i de les regions no codificants del genoma En aquests estudis es compara la semblança de les seqüències, la posició dels gens homòlegs, la longitud i el nombre dels exons i la quantitat d’ADN no codificant mitjançant programes d’ordinador que alineen les seqüències i busquen les zones conservades