Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Gabriele Falloppio

Gabriele Falloppio
© Fototeca.cat
Anatomista italià.
Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc
Giulio Casserio
Anatomista italià.
Professor Deixeble de Girolamo Fabrici Fou catedràtic a la Universitat de Pàdua des del 1604 Estudià els músculs ha estat donat el seu nom al múscul coracobraquial, o múscul perforat de Casserius i els aparells de l’audició i la fonació Escriví les Tabulae anatomicae , publicades el 1617, amb illustracions del sistema nerviós central
Johann Georg Wirsung
Anatomista alemany.
És recordat sobretot pel seu descobriment del conducte pancreàtic, que Hoffman havia vist en alguns animals, però que ell trobà per primera vegada en el cos humà i que per aquest motiu avui porta el seu nom
Jacob Winslow
Anatomista danès.
Deixeble de Duverney, s’establí a París, on esdevingué professor d’anatomia i escriví Exposition anatomique de la structure du corps humain 1732, traduïda i consultada durant molts anys Winslow estudià amb detall les fibres musculars de la vàlvula ileocecal, l’anomenat procés uncinat del pàncrees o pàncreas menor , o de Winslow , i els ganglis toràcics i abdominals, a més del hiat que avui porta el seu nom
Thomas Wharton
Anatomista anglès.
Estudià particularment l’anatomia de les glàndules, i fou el primer a descriure el canal o conducte submaxillar que avui porta el seu nom Pensava, com Malpighi, que el cervell era també una glàndula, capaç de secretar els anomenats esperits vitals
Anders Adolf Retzius
Anatomista suec.
Fou professor a Lund i Estocolm Ideà el concepte d’índex cefàlic o cranià a fi de poder classificar les races descriví el gangli ciliar i la cavitat peritoneal que duu el seu nom
Luigi Rolando
Anatomista italià.
Descriví per primera vegada la cissura del cervell que porta el seu nom, situada entre el lòbul frontal i el parietal, com també el tuber cinereum i altres detalls anatòmics del sistema nerviós Estudià els símptomes consecutius a l’ablació del cerebel i formulà una teoria sobre la funció d’aquest
Heinrich Meibom
Anatomista alemany.
Descobrí les glàndules que duen el seu nom i estudià els calazis
Johann Meckel
Anatomista alemany.
Fou professor de fisiologia i anatomia a la Universitat de Halle an der Saale Féu treballs d’anatomia comparada, descobrí el diverticle del budell petit 1809 i descriví el cartílag de l’arc mandibular És autor de sis tractats d’anatomia
Antonio Maria Valsalva
Anatomista italià.
Deixeble de Malpighi, publicà importants treballs sobre l’anatomia de l’orella De aure humana tractatus , 1704 i sobre els vasos sanguinis si de Valsalva de l’aorta