Resultats de la cerca

És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors especialment pel Bayān al-mugrib d’ibn ‘Iḏārī La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n'inclogueren traduccions parcials

És autor d’un diccionari biogràfic Mu'ǧam aprofitat a la Takmila d’ibn al-Abbar

És autor del Ta'riḥ muluk al-Andalus ‘Història dels emirs d’Al-Andalus’, d’una part del qual la descripció geogràfica de la península Ibèrica s’ha conservat la traducció castellana, coneguda per Crónica del moro Rasis , feta a partir d’una altra de portuguesa atribuïda a Gil Peres Considerada apòcrifa, Gayangos que l’edità i Sánchez Albornoz la creuen autèntica Darrerament Lévi-Provençal ha intentat de reconstituir el text àrab inclòs molt desfigurat a la Segunda Crónica General , 1344, basant-se en el text portuguès i en les citacions que en feren els geògrafs musulmans posteriors

Sota el mecenatge de Muǧāhid de Dénia escriví dos diccionaris lexicogràfics al-Muḫaṣṣaṣ i al-Muḥkam

Panegirista del califa almohade ‘Abd al-Mu'min, visqué allunyat de la terra natal, a la qual dedicà nostàlgics poemes És autor de composicions bàquiques i amoroses, recollides en un divan, i d’una maqāma en elogi del càlam Maqāma fī waṣf al-qalam

Fou metge del califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, fins que el succeí 1182 Averrois És conegut per la seva obra mèdica i per l’obra Ḥayy ibn Yaqẓan , traduïda al llatí 1671 com a Philosophus autodidactus , en la qual afirma la possibilitat de conèixer les veritats supremes amb la sola raó El protagonista, crescut sol en una illa deserta, és considerat precedent de l’Adrenio d' El criticón Hom ha demostrat que s’inspirà en un antic conte àrab, el qual devia haver estat conegut per Gracián

Fugí de Còrdova arran de la caiguda del califat i s’establí a Mallorca, on féu escola Deixebles seus foren els illencs al-Manaqūri de Manacor i ‘Abd Allāh ibn Waqqāṣ al-Lamtī

Dirigí les obres de la mesquita major de Sevilla, començada l’any 1172 El 1184 obrí els fonaments del seu minaret, conegut avui per la Giralda, que continuà ‘Alī de Gómara

És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dīwān d’ibn Ǧubair

Fou deixeble d’Ibn Hazm quan aquest es refugià a Mallorca Establert a Bagdad 1056, escriví un diccionari biogràfic de savis andalusins precedit d’una introducció històrica que arriba al 1058, Gǎḏwat al-muqtabis fī dikrwūlat al-Andalus , única obra conservada de la seva nombrosa producció Al-Dabbī la continuà i millorà, en el seu Kitab buġyat al-multamis, fins el 1195