Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
superjò
Psicologia
Instància de la segona tòpica freudiana (1923) resultant de la interiorització de les normes socials durant la infantesa.
Té com a funció principal l’establiment d’un sistema de valors i la integració d’aquest en el jo ideal Com a conseqüència, exclou les actituds i les formes de conducta que no corresponen a aquest sistema, mitjançant la producció d’ansietat o càstig
recaptació
Biologia
Mecanisme de la sinapsi neuronal que retorna un neurotransmissor a la neurona que l’havia alliberat.
Alguns fàrmacs poden actuar com a inhibidors selectius de la recaptació d’un cert neurotransmissor, i són particularment coneguts els inhibidors selectius de la serotonina que s’empren en el tractament de depressions, crisis d’ansietat, trastorns obsessius i compulsius, i en el de la bulímia
tranquil·litzant
Farmàcia
Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquil·litat emocional i relaxació, sense produir hipnosis ni sedació important.
Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols
nitrazepam
Farmàcia
Química
Substància que es fon a 225°C.
Pertany a la família de les benzodiazepines i com a tal és indicat el seu ús en l’ansietat i l’insomni La seva dosi eficaç és baixa en comparació amb altres de la mateixa família Hom l’empra en el tractament de l’insomni És contraindicat en la miastènia
clorazepat
Farmàcia
Química
Psicofàrmac anxiolític, derivat benzodiazepínic.
És administrat com a sal potàssica per via oral o parenteral És molt soluble en el medi gàstric amb absorció molt ràpida i màxima concentració plasmàtica a les dues hores Segons la dosi que hom n'administri, l’efecte obtingut serà ansiolític o bé hipnòtic És emprat en el tractament de neurosi amb tensió i ansietat, en l’abstinència alcohòlica i com a anticonvulsiu
fòbia social
Sociologia
Temor acusat i persistent produït per l’exposició a una o més situacions socials en què l’individu es veu exposat al judici i avaluació de persones que no pertanyen al seu àmbit familiar o al seu entorn més proper.
Algunes de les fòbies socials més habituals tenen lloc davant situacions com ara parlar en públic, anar a entrevistes, participar en festes, actes socials o altres El subjecte tem, sobretot, actuar d’un mode que sigui humiliant o compromès per a ell L’exposició a aquests contextos socials temuts provoca una resposta gairebé immediata de malestar i d’ansietat excessiva i irracional que pot derivar en una crisi d’angoixa
implosió
Terapèutica conductivoconductual consistent a sotmetre el pacient directament a l’estímul condicional que li provoca la desadaptació de manera que es vegi obligat a enfrontar-s’hi.
És una aplicació de la teoria dels reflexos condicionats de Pavlov en què el pacient canvia el comportament per tal d’evitar estímuls negatius S'utilitza en el tractament de les fòbies i sol anar precedida d’un entrenament del pacient en alguna tècnica de relaxació a fi que davant l’estímul ansiogen pugui reaccionar relaxant-se Aquest tipus de terapèutica només és adequat per a pacients capaços de suportar elevats nivells d’ansietat
estrès
Psicologia
Estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situació d’amenaça, una agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.).
Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic o conductual, com ara l’…
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’esquizofrènia, la…
La responsabilitat de la cura del nadó
Durant els dies d’estança a la clínica, els pares poden aprofitar també per a resoldre tots els dubtes que puguin tenir sobre les atencions que precisarà l’infant Durant aquests dies, el personal sanitari ha tingut cura del nadó, però a partir del moment del retorn al domicili, la responsabilitat recaurà totalment en ells L’actitud dels pares en múltiples aspectes, com ara l’alimentació, la higiene o el tracte afectiu, determinarà fonamentalment que l’infant creixi i es desenvolupi amb normalitat La nova responsabilitat crea en alguns pares una gran ansietat, perquè temen que no sabran tenir…