Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
bongo
Bongo
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins, de cos robust, amb la cua llarga i les banyes gruixudes i retorçades, presents en ambdós sexes.
El pelatge és de colors rogencs, amb franges blanques acusades Els bongos viuen als boscs africans, prop de l’aigua, i són animals tímids
duiquer
Duiquer comú (Sylvicapra grimmia)
ONG OeBenin iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Nom donat a uns mamífers artiodàctils remugants, de la família dels bòvids i de la subfamília dels antilopins, pertanyents als gèneres Cephalophus, Philantomba, Sylvicapra i Guevei.
Es caracteritzen per la talla relativament reduïda com a màxim 50 cm d’altura en la creu i per tenir el cap arrodonit, la cara nua, les banyes petites i un ble de pèls llargs sobre el front, enmig de les banyes Hi ha unes seixanta espècies de duikers , esteses per l’Àfrica tropical i equatorial
bontebok
Zoologia
Antílop africà de la subfamília dels antilopins, semblant al blesbok
, de color castany rogenc al dors i blanc al ventre, amb les banyes en forma de lira.
Originàriament vivia en gran nombre al sud d’Àfrica, però actualment els individus en estat absolutament salvatge són totalment extingits en resten solament alguns exemplars que viuen en estat semidomèstic en algunes reserves africanes
antílop
Antílop defassa mascle (Kobus defassa defassa)
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels antilopins, pertanyents a diversos gèneres, i a algun artiodàctil no bòvid, com és el cas de l’antílop americà.
Els antílops tenen en comú les formes elegants i generalment esveltes, les dimensions petites o mitjanes i el tipus de vida que menen Les potes són llargues i primes, i acaben en dits fins protegits per peülles El coll és allargat Tenen banyes persistents, de tipus cavicorne, ben desenvolupades en els mascles i més petites o absents en les femelles Són de costums preferentment nocturns El dimorfisme sexual és, en general, acusat Viuen en regions desèrtiques, estepes i sabanes, sovint en grups de diversos individus Algunes espècies habiten l’Àsia, però la gran majoria habita l’Àfrica,…
gasela
Gasela dama
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids, de la subfamília dels antilopins
, de dimensions mitjanes o petites, amb el cos esvelt i cobert d’un pelatge curt i amb les potes primes.
D’ulls grossos i vius, les banyes són presents en tots dos sexes, bé que són més grosses i anellades en els mascles Habiten a les regions àrides o semidesèrtiques de la zona tropical i subtropical del sud i del centre d’Àsia i de l’Àfrica septentrional i oriental Solen tenir costums nocturns Entre les moltes espècies es destaquen la gasela comuna G dorcas , que ateny 1,3 m de longitud i 60 cm d’alçada a la creu, té pelatge rogenc i habita al nord d’Àfrica fins als 1 500 m d’altitud, la gasela de Thomson G thomsonii , que és més petita i habita a l’Àfrica oriental, la gasela de Grant G…
dibatag
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins de clor gris vinós a la part superior del cos i blanc a l’inferior, d’una talla, des de la creu, de 80 cm, i d’un pes de 30 kg.
La cua fa uns 35 cm, i té les banyes com un arc de circumferència Habita en petits grups a les zones de bosc clar de Somàlia i Abissínia
onòtrag
Mastologia
Artiodàctil remugant de la subfamília dels antilopins, de la família dels bòvids, d’uns 100 cm d’alçada a la creu, que és de color falb. Les banyes del mascle fan 60 cm i tenen forma de S allargada.
Habita, a prop de l’aigua, a tota la conca del Zambezi
beisa
Beisa
mattluizza iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Antílop (ateny un metre d’alçada a la creu) de la subfamília dels antilopins, amb les banyes anellades i llargues i el pelatge de color gris al dors i blanc al ventre, amb franges negres, al cap i a les extremitats.
Viu en ramats i habita a l’Àfrica oriental especialment a les planes de Somàlia i d’Etiòpia
saiga
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, subfamília dels antilopins, de la família dels bòvids, d’uns 80 cm d’alçada, d’aspecte caracteritzat especialment per la longitud del seu musell, que arriba a formar una petita probòscide, i que habita a les estepes asiàtiques.