Resultats de la cerca
Es mostren 841 resultats
densitat aparent
Geologia
Densitat relativa d’un sòl respecte a l’aigua.
En un sòl arenós és compresa entre 1,3 i 2, en un sòl llimós, entre 0,7 i 1,6, i en un sòl argilós, entre 1,1 i 1,9
camp aparent
Física
En els instruments òptics que treballen amb objecte i imatge a l’infinit, camp angular que determina la imatge des del centre de la pupil·la de sortida.
fracció aparent
Matemàtiques
Fracció ordinària en la qual el numerador és múltiple del denominador.
hipòtesi aparent
Astronomia
Hipòtesi totalment fictícia segons la qual hom considera, amb finalitats didàctiques, que el Sol i tots els astres giren al voltant de la Terra.
En aquesta hipòtesi recolza l’estudi de l’astronomia de posició
altura aparent
Astronomia
Altura obtinguda en aplicar a l’altura observada la correcció causada per la depressió de l’horitzó.
reducció a la posició aparent
Astronomia
Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet els valors de les coordenades d’un astre tal com apareixen en un catàleg estel·lar, per trobar els valors actuals de les coordenades d’aquest mateix astre.
Les coordenades dels astres donades pels catàlegs estellars són referides a una època determinada, que hom sempre fa coincidir amb l’inici d’un cert any astronòmic Per a trobar el corresponent valor d’aquestes coordenades en un altre instant cal efectuar una sèrie de correccions que corresponen als diferents canvis introduïts per una sèrie de factors en la posició aparent de l’estel, durant l’interval de temps que separa les dues dates Aquests factors són el moviment propi de l’estel, la parallaxi , la precessió dels equinoccis , la nutació i l' aberració de la llum
semidiàmetre aparent d’un astre
Astronomia
Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del semidiàmetre d’un astre.
diàmetre aparent d’un astre
Astronomia
Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del diàmetre d’un astre, la superfície del qual es presenta sota l’aspecte discoidal.
Coneguts aquest angle i la distància de l’observador a l’astre, hom pot calcular la corda corresponent, magnitud que hom agafa generalment com a valor del diàmetre real de l’astre