Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
fill de la Sagrada Família
Educació
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Tremp (Pallars Jussà) en 1870-71 pel sacerdot Josep Manyanet i Vives, orientada a l’ensenyament de la joventut, predicació de missions i altres ministeris eclesiàstics.
El 1875 es traslladà a Barcelona, on li foren confiades algunes escoles parroquials, fins que fou construït el collegi de la Sagrada Família a Sant Andreu de Palomar Barcelona el 1877 Rebé l’autorització el 1887 i l’aprovació definitiva de les seves constitucions el 1902 La seva expansió per les terres catalanes continuà amb les cases de Santa Coloma de Farners 1882, Fraga 1883, Vilafranca del Penedès 1889, Taller del Nen Jesús de Barcelona 1892 —convertit al cap de poc en collegi de la Sagrada Família i noviciat de la congregació—, Molins de Rei 1894, Blanes i Reus 1895, Sant Julià de…
Crisant
Cristianisme
Màrtir cristià.
Visqué a Roma, on es dedicava a l’apostolat juntament amb la seva muller Daria Ambdós foren enterrats vius La seva festa se celebra el 25 d’octubre
concili de Jerusalem
Assemblea apostòlica celebrada a Jerusalem l’any 49 o 50, anomenada també ‘‘concili apostòlic‘ i referida pels Actes dels Apòstols
.
Hi intervingueren Pau i Bernabé, i, a més de repartir les zones d’apostolat per als gentils i els jueus, hom acordà que els cristians procedents del paganisme no eren obligats per la llei mosaica
Schola Cordis Iesu
Secció de l’Apostolat de l’Oració per a la formació.
Fou fundada pel jesuïta Ramon Orlandis entorn de l’any 1925 i instituïda formalment per Cipriano Montserrat Roig l’any 1960 Promou l’esperança en el regnat de Crist al món mitjançant la devoció al Cor de Jesús i dóna gran importància a l’espiritualitat de santa Teresa de Lisieux Els seus membres fundaren collectivament la revista Cristianda l’any 1944
William Thomas Brown
Cristianisme
Des del 1869, missioner metodista a Barcelona, on fundà, el 1871, la primera comunitat catalana d’aquella confessió.
El seu apostolat contribuí a crear d’altres comunitats al Poblenou i al Clot, que, juntament amb la primera, encara existeixen avui Predicà al Vallès i, després, a Palma Mallorca i a Maó, on supervisà la labor de diversos collaboradors autòctons
Antoine Chevrier
Cristianisme
Sacerdot francès.
Ordenat sacerdot el 1850, treballà en ambients pobres Installat al barri lionès del Prado, hi fundà els Sacerdots del Prado i les Germanes del Prado, dedicats a l’apostolat popular i entre els pobres Ha estat beatificat per Joan Pau II el 1986
Joaquim Masmitjà i de Puig
Cristianisme
Canonge de Girona i fundador de la congregació de filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria.
Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834 Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació 1848 i apòstol de la devoció al Cor de Maria Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona
càrrega pastoral
Dret canònic
Prestació a què està obligat el posseïdor d’un benifet.
Quan aquest comporta cura d’ànimes ofici eclesiàstic , la prestació inclou tot el servei pastoral d’una parròquia i diòcesi en els altres casos, allò que és determinat en la fundació i que consisteix generalment en actes de culte per exemple, aplicació de misses o d’apostolat per exemple, ensenyament del catecisme
vida contemplativa
Cristianisme
Estil de vida ordenat primordialment a la contemplació, propi d’algunes formes de la vida religiosa.
Generalment hom l’oposa a l’anomenada vida activa Tanmateix, tot i que la seva forma més típica és l’eremítica, revesteix també molt sovint unes altres formes, com són les de congregacions i ordes religiosos consagrats primordialment al culte diví, però exercint alhora certes activitats d’estudi, d’apostolat o de beneficiència
Miquel Esteve
Pintura
Pintor.
Conegut documentalment, Ch R Post l’identificà amb l’hipotètic Mestre del Cavaller de Colònia Així, devia haver estat deixeble dels pintors Yáñez i Llanos És autor de la Mare de Déu del Collegi del Patriarca Amb Miguel del Prado pintà l' Apostolat de la casa de la ciutat de València, en un estil renaixentista