Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
basileu
Història
Mot emprat entre els antics grecs per a designar un dels principals càrrecs de llurs governs.
La funció del basileu anà variant tot seguint l’evolució històrica de les institucions i segons els diversos estats La figura del basileu, l’autoritat i la dignitat del qual es basaven en els privilegis de llinatge i podien ésser heretats dinàsticament, diferí de la del tirà, la qual aparegué més tard Ja a les tauletes micèniques de Pilos, escrites en alfabet lineal B, vers el 1200 aC, hom troba la menció dels basileus basiléwes , plural amb el sentit de prínceps , al voltant de la casa reial governada pel wánax o rei Llurs funcions no són gens clares fins ara sembla que feien el paper de…
virrei | virreina
Història
Alt funcionari politicoadministratiu que governa un virregnat com a representant del rei o en lloc seu i, per tant, amb plenitud de jurisdicció civil, criminal i administrativa.
Els Reis Catòlics crearen els càrrecs de virrei d’Aragó, de Navarra i de Galícia i el d’Índies per a Colom Carles V creà els virregnats i els càrrecs de virrei de Nova Espanya 1535 i el Perú 1544, i al segle XVIII foren constituïts els de Nova Granada 1717 i el Río de la Plata 1777 Napoleó I creà un virrei per al seu regne d’Itàlia L’emperador austríac tenia un virrei al regne Llombardovenecià , i el rei d’Itàlia, a Etiòpia En alguns territoris de la corona catalanoaragonesa els reis crearen també virreis Així ho feren a Sicília 1415, Sardenya 1417 i Nàpols 1505 En aquests regnes sovint l’…
Xenofont
Historiografia
Política
Historiador i polític grec.
De rang aristocràtic, fou deixeble de Sòcrates, però no arribà a comprendre'n l’actitud moral i crítica Home d’una gran acció, lluità al costat del poder oligàrquic contra els demòcrates En vèncer Trasibul 403, restà al marge de tota activitat política L’any 401 s’enrolà en l’expedició de Cir el Jove, malgrat els consells de Sòcrates Fallida l’empresa a Cunaxa, Xenofont tingué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris grecs Empès per les seves idees aristocràtiques i per una actitud panhellènica hostil a Pèrsia, comandà 400 els mercenaris a favor d’Esparta i lluità a l’…
concert
Concert
© C.I.C. Moià
Música
Audició pública o privada d’obres musicals.
Hom en troba els precedents remots en les representacions musicals dels grecs i dels romans i en les representacions dramàtiques medievals Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, s’originaren en les acadèmies italianes i en l’activitat dels Collegia musica Bohèmia, 1610 Suïssa, 1613 Alemanya, 1660 Suècia, 1720 EUA, 1748 i de les capelles de música que crearen festes o vetllades musicals de vespre, com els Abendmusik de Lübeck a partir del 1641 A Anglaterra, les cases senyorials obriren llurs salons al públic, mitjançant l’abonament d’una entrada, en els anomenats consorts Els…
obra d’art
Art
Resultat de l’aplicació d’una activitat artística; l’objecte produït.
L’obra d’art, vàlida ja com a fet cultural en l’època grega clàssica, començà en l’etapa hellenística a ésser objecte de colleccionisme per part de la nova classe mitjana enriquida i, sobretot, per la de les noves monarquies l’afany de formar colleccions sistemàtiques on no manquessin representacions de cap tendència fonamental —autèntics museus— donà origen a la producció gairebé industrial de còpies d’obres d’art i a la iniciació d’un actiu comerç A Roma, l’obra d’art, formalment hellenística, tingué, en canvi, un caràcter molt més utilitari als països dominats era gairebé una ensenya…
Rafael Martí de Viciana
Historiografia
Historiador, cronista i notari.
Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí a la…
, ,
música hongaresa
Música
Art musical conreat a Hongria.
Els hongaresos, en arribar a llur territori actual estaven en possessió d’una rica cultura musical monòdica, en la qual trobem el llegat finoúgric cants funeraris, la influència turca del pentatonisme amb línia melòdica descendent, així com les melodies bizantines i eslaves La monodia basada en la tradició oral s’anà enriquint a conseqüència dels contactes amb els pobles veïns i les cultures populars de l’Occident europeu i també per l’evolució interna la cançonística del s XVII, el “nou estil” de la cançó popular al s XIX, etc Les influències de les diverses èpoques donaren naixement a…
La mirada del tòtem
Un corb, una àguila, una dona i un castor es miren el qui els mira No tindria res d’estrany, si no fos que són un corb, una àguila, una dona i un castor tots d’una peça, esculpits en un tronc de fusta Vívides talles acolorides que conformen l’esvelta tuia gegantina fins a conferir-li un posat zoològic Miren esbatanadament, amb indiscreta insolència, l’esguard perdut en el paisatge verdejant, en una mar que es fon en l’horitzó Gasten un posat diríem que totèmic Naturalment són tòtems Tòtem de Sitka Alaska Corel - H Davis Els pobles de la costa NW de l’Amèrica del Nord, més concretament de l’…
Treball i renda: de l’Europa dels 15 a l’Europa dels 25. 2000
L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes restriccions respecte…
Fragment dels Usatges de Barcelona
Pàgina d’un exemplar dels Usatges de Barcelona , segles XIII-XIV ACA-ECSA / GS “12 El batlle mort, ferit, apallissat o pres, si és noble i menja pa de forment tots els dies i cavalca, que sigui indemnitzat com un cavaller El batlle que no és noble que rebi la meitat d’aquesta esmena 13 El pagès o tot altre home que no té altra dignitat que la de ser cristià, que li sigui pagada una esmena de sis unces d’or Si ha estat ferit, dues unces Que la mutilació i els cops rebuts li siguin indemnitzats amb diners d’argent, segons estableix la llei 14 Si algú fereix a qualsevol a la cara, amb una…