Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
Maria Riba Arpa
Natació
Àrbitra col·legiada en les quatre especialitats natatòries i, particularment, en la natació sincronitzada.
Vinculada al Club Natació Sant Andreu ingressà al comitè català el 1974, al comitè estatal el 1979 i fou reconeguda pels organismes internacionals el 1982 Participà en la gestió de l’òrgan de govern del comitè català, en el qual fou vocal de la junta directiva 1981-84, 1989-93, vicepresidenta 1984-86 i presidenta 1986 Fou l’encarregada de fer el jurament dels àrbitres en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1989 i la placa d’honor de la federació catalana 1992, i la medalla de serveis distingits en bronze 1989, argent 1994 i or 2004 de la federació espanyola
Jordi Arpa Planella
Rem
Remer.
Membre del Club de Natació Banyoles, guanyà el Campionat d’Espanya en l’especialitat de quatre sense timoner a Sevilla 2003 i a Banyoles 2004
el Camp de l’Arpa

Carrer de Tomàs Padró, al barri barceloní del Camp de l’Arpa
© Fototeca.cat
Barri
Barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals (Barcelona) situat a la part alta del terme, al límit amb l’àrea d’urbanització prevista pel pla Cerdà.
En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca , sorgí durant la primera meitat del s XIX el barri dit de la Muntanya El 1860, quan se n'inicià la urbanització, es produí el canvi de nom Al seu extrem, hom hi construí 1902-12 l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu
Cooperativa L’Antiga del Camp de L’Arpa, a Barcelona, i La Protectora, a Llucmajor (Mallorca)
Es funda la cooperativa L’Antiga del Camp de L’Arpa, a Barcelona, i La Protectora, a Llucmajor Mallorca
Marco Marazzoli
Música
Compositor, cantant i arpista italià.
Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…
guimbarda

Guimbarda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument idiòfon.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per un marc de ferro, en forma oval o de lira, al qual se subjecta una làmina d’acer acabada en un extrem corbat o en angle, collocada parallelament a les dues branques de la lira i fixada a la part oposada a la seva obertura Per a fer sonar la guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d’harmònics S’han construït guimbardes amb altres materials, com fusta o canya de bambú Aquestes últimes, originàries del…
Josep Badia i Planas
Música
Compositor, violinista i professor d’arpa.
Estudià violí i arpa Entre els anys 1861 i 1864 s’interpretaren força obres vocals seves Fou professor d’arpa al Conservatori del Liceu, on exercí una tasca pedagògica molt important, i primer violí de l’Orquestra del Teatre del Liceu en la temporada 1879 Fou mestre de capella a Santa Maria del Pi, a Barcelona
,
peu

Peu d’una arpa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes, situada a la base de la caixa harmònica, sobre la qual descansa el pes de l’instrument.
El peu és també la part de l’instrument que recolza a terra, excepte en les petites arpes de falda Al peu hi ha reforços i potes fixades per a donar estabilitat a l’instrument mentre es fa sonar, o per a deixar-lo en repòs En aquesta mateixa part s’allotgen els pedals i els seus mecanismes de transmissió, que envien el moviment cap als sistemes de modulació dels sons, situats a la consola de les arpes cromàtiques
forqueta
Música
Peça metàl·lica giratòria, formada per un disc del qual sobresurten dues patilles, situada en la consola d’algunes arpes (arpa2), arran de les clavilles d’afinació.
En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica