Resultats de la cerca

Gràcies al georadar, un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ICAC determinen la grandària de la ciutat ibera de Banyeres Baix Penedès, soterrada i de 2,5 hectàrees, comparable per les dimensions a la del jaciment d' Ullastret L'Ajuntament de Banyeres ha de comprar els terrenys del jaciment i també es preveu una primera temporada d'excavacions

Un equip d’arqueòlegs germanokurd de la Universitat de Tübingen anuncia la descoberta de les restes d’un palau de 3400 anys d’antiguitat a Mossul La sequera ha fet emergir les restes del palau del riu Tigris Es creu que el palau, de grans dimensions, pertany a l’antic regne de Mitanni , que va ocupar Mesopotàmia entre el 1560 i el 1350 aC

Pertanyent al cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil de 1936-39 La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español 1966-67, en dos volums

Un equip d’arqueòlegs dirigit per Eudald Carbonell i Carles Tornero descobreix, a la bauma dels fadrins Queralbs, Ripollès, utillatge de quars tallat del 6700 aC, que confirma l'activitat humana vers el 6700 aC, i testimoniaria la presència d’un dels últims grups caçadors recollectors a Catalunya Tot i que als anys setanta Carbonell havia identificat el lloc com a jaciment prehistòric, el descobriment de restes tan antigues en reforça la importància

Arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya CASC anuncien la localització, sota les aigües properes a les illes Formigues Baix Empordà de les restes d’un vaixell del segle I aC dedicat al comerç de vi, el més antic conegut a Catalunya Descobert el 1958, se’n va perdre el parador als anys vuitanta El temporal Gloria gener de 2020 va fer aflorar algunes restes del vaixell gràcies a les quals s’ha redescobert

Un equip d’arqueòlegs desenterra importants restes a Tortosa, que corresponen a l’antiga Dertosa romana i a la ciutat renaixentista Les restes romanes són un conjunt de tabernae o petits establiments comercials al voltant d'un espai públic, entre l’actual catedral i el riu Les construccions renaixentistes són de la façana fluvial de Tortosa i coincideixen amb la panoràmica renaixentista de la ciutat dibuixada per l'artista flamenc Anton van den Wyngaerde al segle XVI

El grup d’arqueòlegs espanyols que treballa en aquestes tombes està dirigit per José Manuel Galán CSIC, Madrid i està integrat per collaboradors de les universitats de Sevilla, Salamanca, Alcalá de Henares i la Complutense de Madrid La tomba de Djehuty, un alt funcionari dels temps de la faraona Hatšepsut dinastia XVIII, ha estat batejada com la “Capella Sixtina de l’antic Egipte” pel bon estat de conservació de les seves pintures, inspirades en escenes del Llibre dels Morts

Un equip d’arqueòlegs desenterra una gran estàtua d’una alçària de més de 18 m Les excavacions van començar el 2012 a l’antiga ciutat d’Heliòpolis, destruïda durant el període grecoromà Inicialment es creu que la troballa és una representació del faraó Ramsès II, però posteriorment s’identifica com Psamtek I, que va regnar entre els anys 664 i 610 aC Segons els experts, és una de les troballes arqueològiques de l’antic Egipte més importants dels darrers anys

La Domus Aurea, la luxosa residència de l’emperador Neró, s’obre al públic a Roma després de dues dècades de restauració La Domus Aurea va ser edificada després de l’incendi que va destruir Roma l’any 64 dC per a ser la seu del govern imperial De l’edifici original, es conserva un gran pavelló amb 150 sales, 32 de les quals han estat obertes al públic La tasca dels arqueòlegs seguirà en les altres restes de l’edifici

Cap al s V aC esdevingué, també, mercat i centre comercial Els ciutadans s’hi trobaven sovint i feien tertúlia Els intents de planificació urbanística, del s IV ençà, tendiren a donar-li un caràcter central i tan monumental com fos possible sovint era voltada de pòrtics L’àgora d’Atenes, excavada per arqueòlegs nord-americans 1935, és avui una de les més ben conegudes A les ciutats romanes, el fòrum heretà moltes de les característiques de l’àgora grega