Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
placenta
Botànica
En els sorus dels pteridòfits, protuberància de teixit foliar d’on arrenquen els esporangis.
obridora de bales
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a desfer les bales de fibra, principalment de cotó, en flocs més petits.
Una de les més primitives era constituïda per diversos parells de cilindres amb nervadures, els quals giraven a velocitats creixents Les modernes van proveïdes d’òrgans amb puntes, pinces, etc, que arrenquen successivament flocs molt petits de bales de diverses classes de fibres i les mesclen en les proporcions volgudes En són tipus moderns característics l' obridora-pinçadora i l' obridora multibala Les obridores de bales són combinades sovint amb el transport pneumàtic de la fibra i amb altres màquines de preparació de la filatura i formen trens de màquines
pinnatinervi | pinnatinèrvia
Botànica
Dit de la fulla amb un sol nervi principal, del qual arrenquen lateralment nervis secundaris.
cima helicoide
Botànica
Monocasi en què les branques successives arrenquen alternativament d’un costat i de l’altre.
arrencadora

Arrencadora de patates
Agronomia
Eina o aparell capaç d’arrencar (arbres, mates, etc.).
Les arrencadores són generalment arades més o menys modificades N’existeixen diversos tipus les mecàniques, que es caracteritzen per un collar de cautxú que agafa el tronc de l’arbre, i les hidraúliques, més ràpides i modernes, apropiades per a terrenys tous L’ arrencadora de tubercles , per exemple, és una mena d’arada proveïda d’una espècie de sedàs que garbella la terra aixecada i en separa els tubercles a vegades duu aparells d’ensacament acoblats L’ arrencadora de bleda-rave funciona semblantment, però porta unes ganivetes que separen l’arrel de la corona i de les fulles, i alhora …
llima

Llima
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Eina per al treball manual dels metalls i d’altres materials (fusta, pedra, etc), emprada per a desbastar, polir, eliminar les rugositats, allisar, etc.
És formada per una barra d’acer trempat emmanegada, a la superfície de la qual hom ha gravat nombrosos solcs, dents o estries, en disposició geomètricament regular, de vores tallants, les quals, en passar per damunt d’una superfície, arrenquen petites partícules de material La secció de llima pot ésser rectangular, quadrada, triangular, rodona o semicircular, i, segons les dimensions de les dents o les estries, són emprades en aplicacions específiques Sovint hom les anomena per llur forma llima rodona, plana, de tres caires o triangular, de mitja canya , etc o aplicació llima…
umbel·la
Botànica
Inflorescència en què els pedicels de les flors, o radis, arrenquen radialment d’un mateix punt.
Una umbella és composta si els radis terminen en umbelles secundàries o umbèllules Sovint duu a la base un involucre de bràctees Presenten umbelles les umbelliflores i plantes de molt diverses famílies
Sant Martí de Gurp (Tremp)
Art romànic
Situació Església romànica de gran simplicitat, malmesa i sense cobertes ECSA - J A Adell La capella de Sant Martí és situada als afores del poble de Gurp, en direcció a llevant, a frec de l’espadat que es forma en el congost del barranc de Serós Mapa 33-11252 Situació 31TCG230775 Per a anar-hi cal agafar un corriol que surt de la casa del Raval, a llevant del poble, i que en deu minuts de caminada porta a l’església JAA Història D’aquesta capella, dedicada a sant Martí, no han estat localitzades, fins ara, notícies històriques documentals que facin referència al seu passat, tot i que la…
Mare de Déu del Soler (Sort)
Art romànic
Situació Vista de llevant del santuari, amb l’absis encaixonat entre els murs laterals de la nau Arxiu Gavín El santuari de la Mare de Déu del Soler és situat al marge dret del riu Noguera Pallaresa, a uns 7 km al sud de Sort, per la carretera de la Pobla de Segur Mapa 33-10214 Situació 31TCG455953 Just davant de la cruïlla amb la carretera que va a Malmercat, hi ha el corriol que, en 200 m, porta a l’església JAA Història L’esment més antic conegut de l’església de la Mare de Déu del Soler és de l’any 1244, quan Guillem, capellà de Montardit, feu diverses donacions al monestir de Gerri,…
palmaticompost | palmaticomposta
Botànica
Dit de la fulla composta els folíols de la qual arrenquen tots de l’àpex del pecíol.