Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
califòrnia
Fructicultura
Varietat de taronja pertanyent al grup de les Washington Navel
.
L’arbre és gros i vigorós, amb el brancam espinós i amb grans fulles de color verd fosc El fruit, que madura a petits intervals de novembre a febrer, és gros, arrodonit i umbilicat, de pell gruixuda i poc compacta la polpa és sucosa i dolça És una varietat resistent al transport i a la conservació en frigorífic
duiquer

Duiquer comú (Sylvicapra grimmia)
ONG OeBenin iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Nom donat a uns mamífers artiodàctils remugants, de la família dels bòvids i de la subfamília dels antilopins, pertanyents als gèneres Cephalophus, Philantomba, Sylvicapra i Guevei.
Es caracteritzen per la talla relativament reduïda com a màxim 50 cm d’altura en la creu i per tenir el cap arrodonit, la cara nua, les banyes petites i un ble de pèls llargs sobre el front, enmig de les banyes Hi ha unes seixanta espècies de duikers , esteses per l’Àfrica tropical i equatorial
àguila marcenca

Una àguila marcenca menjant-se una serp
© Fototeca.cat
Ornitologia
Àguila amb el cap arrodonit, que recorda el duc.
Té la part inferior blanca i la superior bruna S'alimenta de serps, llangardaixos, granotes, etc Nia a la península Ibèrica i és freqüent a tota l’Europa meridional
emú

Emú
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels casuariformes, de la família dels dromicèids, d’1,5 m d’alçada, uns 50 kg de pes i cobert de ploma.
El bec és de color groc fosc, arrodonit a l’extrem i una mica comprimit lateralment Té el coll llarg, i el plomatge gris fosc És sociable, sedentari i omnívor La femella pon de deu a dotze ous de color verd fosc, que són covats pel mascle, el qual també té cura de la niuada Habita a Tasmània i Austràlia
ràfids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes que comprenia tres espècies, extingides a la darreria del segle XVII i al començament del XVIII.
L’espècie principal era el dodó Raphus cucullatus , que vivia a les illes Maurici Totes tres espècies assolien la mida d’un gall dindi, tenien el cos arrodonit i pesant, amb un feix de plomes a la cua, les potes grosses i robustes, les ales petites i poc aptes per al vol i el bec gros, corb i puntegut Foren víctimes de la depredació humana i dels animals domèstics, en ésser colonitzades aquelles illes pels holandesos
marieta

marieta
Marek Kosmal - Fotolia.com
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes coleòpters de la família dels coccinèl·lids
, especialment als del gènere Coccinella
.
Les marietes tenen el cos arrodonit i globulós, amb el cap i el cefalotòrax negres i amb els èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs De costums diürns, habiten en gran nombre en els horts i jardins, i s’alimenten de pugó, per la qual cosa són beneficioses per a l’agricultura L’espècie més corrent als Països Catalans és la marieta de set punts Coccinella septempunctata , que fa uns 9 mm i té els èlitres vermells amb set punts negres
roda
Transports
Peça més sortint de la proa d’una embarcació, que li dóna la forma.
En la roda, que pot ésser de fusta o metàllica, segons que l’embarcació sigui de l’una o de l’altra natura, acaben els taulons o les planxes del folre exterior o del folre, respectivament La part inferior de la roda va unida a la quilla mitjançant una peça o una part d’ella mateixa, anomenada peu de roda En les embarcacions metàlliques, la roda, recta o inclinada, sol ésser constituïda per un perfil d’acer arrodonit a la cara anterior
satèl·lit
Biologia
Element morfològic present en certs cromosomes.
És un cos arrodonit i separat de la resta del cromosoma per un delicat filament cromatínic El seu diàmetre pot ésser igual al del cromosoma o molt més petit i el filament d’unió pot ésser curt o llarg El satèllit i el filament són constants, de forma i de mida, per a cada cromosoma Generalment són terminals situats a l’extrem del cromosoma, però també n'hi ha alguns d’allunyats dels extrems o d’intercalars A causa de llur natura heterocromatínica, solen ésser distingibles en el nucli en repòs
còlob
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinomorfs de la família dels cercopitècids, de formes esveltes i cua molt llarga.
Atenyen de 50 a 70 cm de longitud, i tenen el polze reduït a un petit tubercle El cap és arrodonit, amb les orelles petites i un musell curt El tronc és allargat, i les extremitats anteriors i posteriors són més o menys de la mateixa llargada i presenten callositats isquiàtiques El pelatge, de colors variables, és molt elegant, i per això hom n'utilitza la pell per a fins decoratius Són de costums arborícoles, i s’alimenten de fulles i tiges tendres Són propis de les selves de l’Àfrica tropical i equatorial
sotàlia
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids, d’uns 90-250 cm de llargada i d’un pes d’uns 50-70 kg (però que pot arribar fins als 150 kg).
El cos és poc esvelt, més aviat arrodonit a la part mitjana, amb el front poc sortit, el musell ben diferenciat i llarg amb 32-150 dents, les aletes pectorals amples a la base, l’aleta dorsal triangular i l’aleta caudal d’uns 45 cm d’amplada Té una coloració uniforme o barrejada, grisa o blanquinosa Inclou vuit espècies, que habiten a les mars càlides de l’Amèrica del Sud oceà Atlàntic, l’Àfrica, l’Índia i l’Àsia oriental, especialment a les desembocadures dels rius, que solen remuntar en grups de dos o tres individus És anomenat també dofí fluvial