Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
aspiració
Patologia humana
Penetració en l’arbre bronquial i en els pulmons de cossos estranys aspirats de l’exterior o de l’interior de l’organisme.
Aquesta darrera circumstància es dóna, sobretot, en persones en estat de coma o amb trastorns del reflex del vòmit que aspiren contingut gàstric Pot ocasionar atelèctasi pulmonar, pneumònia per aspiració i asfíxia
mofeta
Geologia
Una de les últimes manifestacions de l’activitat volcànica, consistent en una deu de diòxid de carboni que surt de l’escorça terrestre.
Una font d’aquest tipus ha estat cèlebre a les rodalies de Pozzuoli, prop de Nàpols Itàlia, a l’anomenada “gruta del gos”, on el CO 2 , concentrat prop de terra perquè és més dens que l’aire, motivà l’asfíxia de molts gossos que allí entraven La mofeta més important és a l’illa de Java
curare
Extracte preparat principalment amb l’escorça, les arrels i les tiges de diverses espècies del gènere Strychnos
.
Els indígenes d’Amèrica del Sud l’empraven com a verí per a emmetzinar les puntes de les sagetes La composició i l’aspecte són variables els principis actius més importants són l’alcaloide curarina i els seus derivats Produeix una paràlisi semblant a la tetànica, i la mort sobrevé per asfíxia en aturar-se els moviments respiratoris
El que cal saber de la diftèria
Patologia humana
La diftèria és una malaltia infectivocontagiosa que es caracteritza per un procés inflamatori molt greu a les mucoses de la faringe i la laringe que pot causar l’asfíxia del malalt En alguns països del Tercer Món en què no s’aplica sistemàticament el vaccí antidiftèric en la població infantil, la malaltia continua essent molt greu i comuna
anòxia
Biologia
Disminució o manca d’oxigen respirable a les cèl·lules o teixits d’un organisme.
Sol ésser conseqüència de l’anoxèmia Mena a la necrosi de les cèllules tant més ràpidament com més diferenciades i específiques són per això els centres nerviosos són la part dels organismes més exposada a les conseqüències de l’anòxia Es troba en casos d’asfíxia, intoxicació per monòxid de carboni, anèmia, malalties que paralitzen els músculs respiratoris, infart de miocardi, xoc, aturada cardíaca, etc
tebaisme
Patologia humana
Estat morbós produït per l’opi o pels seus derivats.
La intoxicació lleugera es manifesta per anorèxia, nàusees, vòmits, restrenyiment i pèrdua de l’interès sexual En la intoxicació més intensa es presenta dilatació pupillar midriasi, cianosi i collapse circulatori la causa immediata de mort és la depressió del centre respiratori, amb l’asfíxia consegüent Per al tractament hom utilitza la n -alilnormorfina, que és un antídot específic per a l’opi i per als analgèsics sintètics derivats d’aquesta droga
Jordi Ribas i Andreu
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Professionalment s’ha dedicat al disseny gràfic En poesia ha publicat Terrasses dels amargs 1980 i El mes del capsigrany 1981, que es publicaren parcialment als llibres collectius Fulls impermeables 1982 i 6 poetes 1983 , L’asfíxia dels claustrofòbics 1991, El motí de les delícies prosa poètica, 1992 i Dichouz graz 1993, i, en narrativa, El parent immòbil 1998 Ha collaborat en diverses publicacions, com Cupón Ahorro del Lugar , Àrtics , Nexus , Cultura i Ciutat
traumatopnea
Patologia humana
Asfíxia parcial amb col·lapse, causada per una obertura traumàtica de la pleura.
alcaloides de la cicuta

Alcaloides de la cicuta
©
Química
Grup d’alcaloides que es troben a la cicuta en forma de sals dels àcids cafeic i màlic, i que, tot i tenir el mateix esquelet de carbonis, es diferencien entre ells pel grau d’hidrogenació i per la presència o absència de grups hidroxil.
l’alcaloide principal és la coniïna , que poseeix l’estructura d’una α-propilpiperidina, amb un àtom de carboni asimètric, la qual cosa fa que es presenti en dues formes òptiques isomèriques la forma dextrogira és la més abundosa uns altres alcaloides de la cicuta són la conhidrina i la γ-coniceïna, que resulta de deshidratar la conhidrina La toxicitat de la cicuta és causada per la inactivació produïda per la coniïna sobre les terminacions dels nervis motors, la qual cosa provoca una paralització dels músculs respiratoris i la mort per asfíxia
analèptic
Farmàcia
Estimulant del sistema nerviós central, en especial del bulb i particularment del centre respiratori i el centre vasomotor.
Té una acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric, que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i que millora, així, l’oxigencació dels teixits i dels òrgans principals Foren molt usats com a analèptics la càmfora, la cafeïna, l’estricnina, etc avui, hom empra una colla de productes sintètics derivats tetrazòlics pentilentetrazole, de l’efedrina, de l’àcid nicotínic niquetamida, etc Són utilitzats com a tònics cardíacs i estimulants en casos de xoc, collapse, intoxicació, asfíxia, postoperatoris, etc, normalment a dosis petites, puix que alguns són molt tòxics