Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
síntesi asimètrica
Química
Cadascun dels procediments sintètics que, partint d’un substrat no quiral, condueixen a un producte quiral (quiralitat).
El concepte de síntesi asimètrica fou introduït per WMarckwald l’any 1904, i aquest camp ha adquirit cada vegada més importància per la seva aplicació a la síntesi de productes naturals òpticament actius El pas fonamental d’una síntesi asimètrica consisteix en una inducció estereoselectiva en un entorn dissimètric, el qual pot ésser un àtom de carboni asimètric, veí o pròxim, o bé un catalitzador, un suport o un dissolvent quirals externs, i en resulta la formació predominant d’un dels enantiòmers
regla de la seqüència
Química
Procediment introduït per R.S.Cahn, C.Ingold i V.Prelog, l’any 1966, per a establir la configuració absoluta dels centres quirals.
Essencialment, i aplicat a l’àtom de carboni asimètric, consisteix a assignar als àtoms directament enllaçats al centre quiral una prioritat directament relacionada amb llur nombre atòmic i, observant el centre de tal manera que l’àtom de carboni amb menys prioritat resti al més lluny possible de l’observador, veure si els tres grups restants són correlacionables per ordre de prioritat descendent segons un gir en el sentit de les agulles del rellotge configuració absoluta R o en el sentit contrari configuració absoluta S
alcaloides de la cicuta

Alcaloides de la cicuta
©
Química
Grup d’alcaloides que es troben a la cicuta en forma de sals dels àcids cafeic i màlic, i que, tot i tenir el mateix esquelet de carbonis, es diferencien entre ells pel grau d’hidrogenació i per la presència o absència de grups hidroxil.
l’alcaloide principal és la coniïna , que poseeix l’estructura d’una α-propilpiperidina, amb un àtom de carboni asimètric, la qual cosa fa que es presenti en dues formes òptiques isomèriques la forma dextrogira és la més abundosa uns altres alcaloides de la cicuta són la conhidrina i la γ-coniceïna, que resulta de deshidratar la conhidrina La toxicitat de la cicuta és causada per la inactivació produïda per la coniïna sobre les terminacions dels nervis motors, la qual cosa provoca una paralització dels músculs respiratoris i la mort per asfíxia
hemiacetal
Bioquímica
Enllaç resultant de l’addició d’un grup hidroxílic al doble enllaç C=O d’una funció aldehídica o cetònica.
En els sucres es dóna aquest enllaç de forma intramolecular a causa de la curvatura de la molècula, i el resultat és la formació d’un anell amb un àtom d’oxigen Aquest anell pot ésser pentagonal o hexagonal, i rep el nom de furanosa o piranosa , respectivament La formació de l’anell crea un nou àtom de C asimètric que dóna dues formes diferents, α i β, segons la posició del nou hidroxil Les formes α i β es converteixen fàcilment l’una en l’altra, passant per la forma aldehídica oberta mutarotació
tisanòpters

Limothrips cerealium: A, femella adulta; B, mascle adult
© fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots hemimetàbols de petites dimensions (1mm o poc més de llargada), amb el cos allargat i el protòrax gros i 4 ales membranoses, llargues i estretes, proveïdes sovint d’unes vores amb serrells de sedes; són freqüents les ales reduïdes i les espècies àpteres.
El cap és quadrangular, amb aparell bucal xuclador asimètric Tenen ulls, ocels i antenes amb 6-9 segments ben desenvolupades Les potes són curtes, amb un o dos artells als tarsos, i l’abdomen té onze segments els segments terminals poden ésser tubulars o ovoides Són insectes terrestres, amb reproducció sexual —però hi ha casos de partenogènesi—, de metamorfosi incompleta, sobretot fitòfags, alguns depredadors, que habiten entre la vegetació viva o morta produeixen gales sobre certes plantes en les quals ponen els ous, com ara les gramínies, les oliveres i el tabac Inclou unes…
TD-SCDMA
Electrònica i informàtica
Tecnologia d’accés desenvolupada conjuntament per Siemens i l’Acadèmia Xinesa de Tecnologies de la Telecomunicació (CATT), i estrenada durant els Jocs Olímpics de Pequín l’any 2008.
TD-SCDMA és un estàndard per a la capa física de la interfície en comunicacions mòbils de tercera generació 3G Ha estat adoptat per la ITU i pel 3GPP dins de la Revisió 4 UMTS, com a opció anomenada UTRA TDD 128Mcps Utilitza una tècnica d’accés conjunta TDMA i CDMA Amb un ample de banda de 1,6 MHz, busca un ús eficient de l’espectre els canals de pujada i baixada comparteixen la mateixa banda, i permet el trànsit simètric i asimètric, segons si el canal entre els serveis es reparteix de baixada de la xarxa i el terminal d’usuari o en sentit contrari Això la fa molt adequada per a…
centre d’asimetria
Química
Designació habitual de l’àtom de carboni asimètric
d’una molècula.
glicina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, el més simple, i sense cap C asimètric.
És molt abundant en les escleroproteïnes Amb derivats del colesterol forma àcids biliars que actuen en la digestió del greix
monosacàrid
Bioquímica
Sucre simple constituït per un polihidroxialdehid (en el qual cas rep el nom d’aldosa) o una polihidroxicetona (cetosa) i obtingut per hidròlisi dels polisacàrids.
Els monosacàrids, anomenats també oses , pertanyen al grup dels glúcids o hidrats de carboni glúcid i tenen la fórmula general CH 2 O n , on n ≥3 Els més simples són les trioses n = 3 Els més abundants són les hexoses n = 6, i d’aquestes, la D-glucosa Les aldopentoses n = 5 són components dels àcids nucleics Un dels sucres de caràcter àcid més importants és l’àcid ascòrbic vitamina C Tots els monosacàrids simples són sòlids blancs, cristallins, molt solubles en aigua i insolubles en dissolvents no polars N'hi ha molts que són dolços Tots exceptuant la dihidroxiacetona posseeixen algun…
asimetria
Química
Isomeria òptica que presenten les molècules amb un àtom de carboni asimètric.
L’asimetria és condició suficient per a presentar isomeria òptica, però no necessària atropoisomeria