Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Caterina d’Hortafà i de Saportella
Història
Dama noble, filla de Pere d’Hortafà i de Cruïlles i muller de Pere de Rocabertí i d’Erill, baró de Sant Mori, partidari del rei Joan II i capità de Girona en les lluites civils del país.
Per la seva caritat envers un cavaller lorenès, ferit de mort a Girona 1467, obtingué de l’enemic de poder treure 1468 de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns El 1474 defensà heroicament Canet de Rosselló contra les tropes franceses
Àstapa
Ciutat
Ciutat dels turdetans aliada dels cartaginesos, que ha estat identificada amb l’actual Estepa (província de Sevilla).
Fou assetjada per les forces d’Escipió Africà 206 aC i, abans de retre's als romans, la població s’immolà en una gran foguera Aquest fet representà el començament de la conquesta pels romans de la vall alta del Betis Guadalquivir Després fou ciutat romana
Salvador Lleonard
Història
Organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei arxiduc Carles III (1713-14).
Mantingué el contacte entre Barcelona, assetjada per les forces filipistes, i el militar Antoni Desvalls, marquès del Poal entrà a la ciutat i en sortí nombroses vegades Posà en marxa un servei d’espionatge, amb xarxes d’agents, i intervingué en l’avituallament de la ciutat
batalla de La Albuera
Història
Militar
Combat en el qual les forces hispanobritanolusitanes de Blake, Castaños, Carlos de España i Beresford venceren les franceses de Soult, durant la guerra contra Napoleó (16 de maig de 1811).
Els francesos es disposaven a socórrer Badajoz, assetjada pels aliats, quan l’exèrcit de Blake els atacà al llogaret de La Albuera, prop de Badajoz Després d’una batalla amb més de 13 000 baixes, els francesos es retiraren, però encara impediren la presa de Badajoz
Pelagi II
Cristianisme
Papa (579-590).
Got, elegit i consagrat papa precipitadament sense la confirmació bizantina quan Roma era assetjada pels longobards, fou sempre oposat a la cort i al patriarca bizantins Cercà debades l’ajut dels francs Actiu restaurador de Roma, veié com els visigots començaven a convertir-se a la fe catòlica
Joan Anton Martí
Història del dret
Jurista.
Participà en la insurrecció de Vic contra Felip V de Castella 1705 Fou magistrat de l’audiència creada a Barcelona pel primer Carles III Quan els seus fills Joan Baptista i Josep Anton desertaren juliol del 1714, ell romangué a la ciutat assetjada Li foren segrestats els béns per Felip V
Coró
Ciutat
Ciutat del nomós de Messènia, al Peloponès, Grècia, situada a l’extrem occidental del golf de Messènia.
A l’edat mitjana fou possessió de Venècia, que hi establí una important base naval El 1532 fou conquerida per l’estol d’Andrea Doria, al servei de Carles V, però el 1533 fou assetjada pels turcs per mar i per terra i l’emperador ordenà de retirar-se'n 1534
Uxellodunum
Ciutat
Antiga ciutat forta dels cadurcs, a l’Aquitània, assetjada i expugnada per Cèsar (51 aC).
Era situada, probablement, prop de Vairac, al Carcí Occitània
Corberan d’Alet
Història
Militar
Militar.
Fou nomenat senescal per Andrònic II Paleòleg en les negociacions prèvies a l’expedició de Roger de Flor Comandà la infanteria a les victòries d’Aulax i de l’Artaqui Assetjada la ciutat de Tira pels turcs, Corberan d’Alet els derrotà i morí d’una fletxa al cap en emprendre llur persecució
Jean Parisot de La Valette
Història
Gran mestre de l’orde de Malta (1557-68).
Tingué un paper important en la lluita pel control de la Mediterrània entre les forces cristianes i les turques, i es destacà especialment en la defensa de Malta, assetjada pels turcs, fins que arribà la flota hispànica 1565 El 1566 fundà la ciutat de La Valletta, que esdevingué capital de l’illa