Resultats de la cerca

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l…

El membre més cèlebre fou Antonio, fill d’Alessandro Stradivari i Anna Moroni, originaris de Bèrgam i establerts a Cremona Antonio nasqué probablement el 1644, però no és segur que ho fes a Cremona, perquè no consta en els registres de la ciutat Possiblement era d’un poble de la rodalia, ja que en aquella època les tropes espanyoles assetjaven Cremona i els seus ciutadans cercaven refugi lluny del conflicte bèllic Antonio, el famós lutier, es casà dues vegades La primera fou el 1667, amb Francesca Ferraboschi, de la qual tingué sis fills, Giulia Maria, Francesco, Giacomo…

En fou membre destacat Gutierre Fernández de Castro , al servei d’Alfons VII de Castella-Lleó, que participà en el setge d’Almeria 1147, i derrotà les forces catalanoaragoneses que assetjaven Calahorra Durant la minoria d’Alfons VIII, del qual fou tutor, l’enemistat entre els Castro i els Lara provocà una guerra entre ambdues faccions, i aquells es refugiaren a Lleó Fernando Ruiz de Castro , nebot de l’anterior, casat amb Estefania, filla illegítima d’Alfons VII, mantingué la lluita amb els Lara fou majordom de Ferran II de Lleó, el qual li donà el govern de Toledo després de la…

Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats es…

Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II Sobresortí en la defensa de Lleida 1463-64 i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei 1464 Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició 1465 Pere IV de Catalunya li concedí la baronia de Palafolls el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d’Illa i de Canet El 1466 fou nomenat capità de l’Empordà pro indiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també del bisbat de…

Sisè marquès de Vilafranca do Bierzo, duc de Ferrandina i príncep de Montalbano, títols que heretà en morir 1627 el seu pare, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna Es distingí en la lluita contra els pirates turcs i barbarescs i aviat esdevingué cap de les galeres de Felip III de Castella , càrrec que conservà sota Felip IV Intervingué diversos cops en les qüestions suscitades a la cort pels esdeveniments de Catalunya, a favor dels catalans, fet pel qual fou molt ben rebut quan visità Barcelona 1635 Aquest any, juntament amb Álvaro de Bazán, s’apoderà de les illes de Lerins, a la costa de…

Fill de Laertes i d’Anticlea, a la Ilíada apareix com a aliat d’Agamèmnon al costat dels altres capitosts que participen en la guerra de Troia, i excelleix pel seu giny i per la seva astúcia A l’Odissea , poema del qual és protagonista, hom el troba delerós de retornar a la pàtria i al seu casal patern, afrontant les aventures i els perills innombrables que les divinitats adverses li envien Calipso, els cícons, lotòfags, ciclops, lestrígons, les sirenes i, finalment, després d’una famosa nékyia , el combat i la victòria sobre els pretendents que en la seva absència li assetjaven…

El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de marbre…

Cresqué al suburbi segregat de Soweto , i el 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Limpopo, on el mateix any s’inicià en l’activisme estudiantil contra l’ apartheid El 1974 fou detingut i empresonat onze mesos acusat de terrorisme El 1976, arran de les rebellions a Soweto fou novament detingut i internat durant sis mesos En completar els estudis 1981, s’incorporà com a assessor legal al Consell de Sindicats de Sud-àfrica Fundador i secretari general del Sindicat Nacional de Miners 1982, a través d’aquesta organització esdevingué un líder destacat de l’African National Congress, i…

Fill petit de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Per la seva muller, Beatriu de Milany, fou senyor de la baronia de Milany i de Vallfogona, Tudela i Cartellà El 1354 anà amb Pere III a l’expedició de Sardenya, i el 1363 destacà en la guerra contra Castella Executà la missió més delicada i famosa entre el 1378 i el 1380, quan, per ordre de Pere III, guardà la reina Maria de Sicília, segrestada pels nobles de l’illa i rescatada per Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta Roger prengué la jove reina i la guardà als castells de Licata i d’Agosta, contra els nobles que l’…