Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
pimpinella major
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 20 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes, de flors purpúries, ajuntades en glomèruls, i de fruits en aqueni.
Es fa en prats dalladors, als Pirineus i a les zones humides d’Europa L’arrel és un astringent molt eficaç
cola
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes arbòries, de la família de les esterculiàcies, que comprèn unes 100 espècies de l’Àfrica i de l’Amèrica tropicals, dues de les quals ( C.nitida
i C. acuminata
) són conreades per la llavor, la nou de cola
, rica en cafeïna i en teobromina.
Aquesta és usada pels pobels africans com a masticatori estimulant i en medicina com a estimulant estomacal, tònic, analèptic i astringent intestinal
melrosat
Farmàcia
Melit preparat amb un extret o una infusió de pètals de roses, bullit fins a adquirir consistència de xarop.
Conté aproximadament el 50% de mel Ha estat emprat com a correctiu i, en medicina popular, com a astringent, però actualment és en desús
catequina
Química
Flavonoide que ocorre en les fustes i escorces dels diferents arbres.
Per extensió, es denominen catequines els diferents flavonoides estructuralment relacionats i que ocorren conjuntament a la natura La catequina s’empra en el tenyiment i, en medicina, com a astringent
àcid tànnic
Alimentació
Química
Enologia
Compost format per glucòsids més o menys complexos dels àcids gàl·lic i el·làgic, el més important dels quals és la pentagal·loïlglucosa.
Són unes pólvores blanques o groguenques, amorfes, solubles en aigua i en alcohol donant líquids de reacció àcida És emprat com a antisèptic i astringent i com a clarificant en enologia
bistorta
bistorta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de rizoma gruixut i carnós, doblegat en forma de S, de tija simple, de 20 a 60 cm, amb fulles basals peciolades i ovatooblongues, i espiga terminal compacta, de flors roses.
El rizoma, ric en tanins i midó, és un bon astringent, emprat en forma de maceració en aigua, per a rentats, o en vi, contra diarrees, etc Viu als prats d’alta muntanya
vitel·linat d’argent
Química
proteïnat complex que conté almenys un 20% d’argent.
Es presenta en escates o pólvores quasi negres, molt solubles en aigua en dissoldre's dóna un líquid negrós amb tonalitats vermelles i daurades Molt usat com a antisèptic i astringent per a rentats i colliris
àcid gàl·lic
Química
Àcid fenòlic obtingut per hidròlisi dels tanins.
Per escalfament a 220°C es transforma en pirogallol Amb l’ió fèrric forma una coloració blavosa, per la qual cosa és emprat en l’obtenció de tinta En terapèutica hom l’empra com a astringent d’ús intern
sang de drago
Farmàcia
Química
Resina de color vermell que hom extreu del tronc de Calamus draco i altres espècies espontànies a Borneo i Sumatra.
La procedent de les illes Canàries és produïda pel drago de Canàries Dracaena draco És parcialment soluble en l’alcohol En farmàcia ha estat emprada com a hemostàtic i astringent Ha estat emprada també en la tècnica del fotogravat
aigua de Bürow
Farmàcia
Química
Solució aquosa d’alum potàssic i d’acetat de plom.
És metzinosa i hom l’empra com a resolutiu i astringent Cal sacsejar-la abans d’usar-la per tal com es precipita el sulfat de plom Fou introduïda en la terapèutica pel cirurgià alemany Karl A Burow 1809-74