Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Richard Mead Goody
Física
Físic atmosfèric anglès naturalitzat nord-americà.
Doctorat a Cambridge 1946, ha conduït la seva recerca vers la teoria i el mesurament de la funció de la radiació en l’atmosfera terrestre, l’emissió infraroja de la fotosfera solar, les atmosferes de Mart i Venus, l’espectroscòpia dels gasos atmosfèrics i la interacció de la radiació i dels fluids en moviment És autor de Physics of the Stratosphere 1954
nucleosíntesi
Física
Síntesi dels nuclis atòmics dels elements més senzills (hidrogen i heli) en un procés de temperatura força elevada (de l’ordre d’un milió de kelvins).
Aquesta síntesi ve donada per un conjunt de reaccions nuclears entre les quals destaquen les del cicle del carboni Les reaccions de nucleosíntesi són estudiades en astrofísica per a intentar explicar la formació dels elements a les atmosferes estellars nucleosíntesi estellar i també en cosmologia a l’hora d’explicar la formació dels nuclis d’hidrogen i heli a partir de neutrons i protons nucleosíntesi primordial
Walter Sidney Adams
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Director de l’observatori de Mount Wilson 1923, observà i estudià l’espectre de les taques solars i demostrà que llur temperatura era inferior a la del disc Desenvolupà l’espectroscòpia estellar afirmant-ne la utilitat com a mètode per a estudiar les propietats físiques, moviment i distàncies dels estels i la determinació de les magnituds absolutes dels estels Estudià també les atmosferes de Mart i Venus
Gerhard Herzberg
Física
Físic canadenc d’origen alemany.
Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1971 pels seus treballs sobre la determinació de l’estructura electrònica i la disposició espacial de les molècules, especialment radicals lliures Ha estudiat també l’espectroscòpia atòmica i molecular, i ha reeixit a aplicar els estudis espectroscòpics a la identificació de certes molècules en atmosferes planetàries, cometes i a l’espai interestellar És autor de Constants of Diatomic Molecules 1979
Monòxid de carboni en el tabac
En la combustió del tabac també es produeix monòxid de carboni CO, un gas altament tòxic que constitueix del 3 al 6% del fum del tabac La seva concentració no varia en funció dels procediments industrials, per la qual cosa les presentacions comercials baixes en nicotina o baixes en quitrà no representen cap protecció en aquest sentit El monòxid de carboni és absorbit a nivell dels alvèols pulmonars, passa a la sang i es combina amb l’hemoglobina, la substància transportadora de l’oxigen D’aquesta manera, el CO desplaça l’oxigen i, en definitiva, redueix la seva concentració en la sang, per la…
gas natural comprimit
Química
Transports
Gas natural manufacturat per tal de poder-lo fer servir com a combustible per a vehicles dotats de motor tèrmic.
La raó de la seva compressió és disposar, el vehicle que l’utilitza, d’una autonomia comparable a la dels que funcionen amb combustibles fòssils Aquesta característica fa necessari dur uns dipòsits especials per a suportar l’elevada pressió d’emmagatzematge fins a 200 atmosferes Els principals avantatges que comporta la seva utilització és la diversificació energètica impulsada per les administracions a fi de reduir la dependència del petroli, així com la reducció de contaminants emesos a l’atmosfera durant la seva combustió respecte dels altres combustibles fòssils
Upper Atmosphere Research Satellite
Astronàutica
Satèl·lit de la NASA que envia dades sobre l’alta atmosfera i, especialment, de la capa d’ozó.
L’objectiu principal és l’estudi dels processos químics i físics que tenen lloc en l’atmosfera superior terrestre Fou llançat al setembre del 1991 i el seu instrumental inclou un aparell per a la mesura de diferents gasos ozó, metà, clorur d’hidrogen i una càmera d’alta resolució d’efecte Doppler Aquests instruments li permeten estudiar l’intercanvi energètic a l’atmosfera i la seva dinàmica, les reaccions fotoquímiques i la interacció entre l’alta i la baixa atmosferes Al maig del 2005 cinc dels seus instruments encara es trobaven en funcionament
làmpada de Davy
Geologia
Làmpada amb la flama protegida que serveix per a comprovar la seguretat de l’atmosfera en una mina.
És especialment indicada per a descobrir les barreges metà-aire grisú, tan freqüents a les mines de carbó També serveix per a indicar les atmosferes deficients en oxigen Les primeres làmpades de seguretat foren el resultat dels treballs fets durant el segle XVIII pels científics anglesos sir Humphry Davy, William Reid Clanny i George Stephenson, els quals volien proporcionar una illuminació segura i alhora portàtil a la indústria minera Les làmpades que hom usa actualment són una modificació del model primitiu i hom les anomena de tipus Wolf
Juan Uslé
Pintura
Pintor.
Del 1973 al 1977 estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Carles de València La seva obra, dotada d’un to romàntic i líric, recrea, en un llenguatge abstracte d’opacitats i transparències, les atmosferes i l’espai de paisatges interiors Ultra nombroses exposicions individuals tant a Espanya com a l’estranger Nova York, Amsterdam, París, ha figurat en gairebé totes les mostres collectives de l’última dècada de l’art espanyol El 1996 presentà una exposició retrospectiva a l’IVAM de València Viu i treballa a Nova York, amb la seva dona, la pintora Victòria Civera
Cecilia Payne-Gaposchkin

Cecilia Payne-Gaposchkin al Harvard College Observatory
© Air and Space Museum online gallery, Smithsonian Institution
Astronomia
Astrònoma anglesa nacionalitzada nord-americana.
Fou la primera a proposar 1925 que el Sol és constituït bàsicament d’hidrogen, fet que suposà un canvi en les idees de l’època sobre la constitució dels estels Es doctorà a la universitat americana de Harvard, on fou la primera dona a esdevenir doctora, amb la tesi Stellar Atmospheres A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Star 1925, i on continuà desenvolupant la seva carrera científica Entre els seus treballs científics destaca l’estudi de les atmosferes estellars i de l’estructura de la Via Làctia a partir dels estels d’alta…