Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
Zacharias Jansen
Física
Òptic neerlandès.
Alguns investigadors li han atribuït, bé que sembla que incorrectament, la invenció de la ullera de llarga vista 1595, que d’altres han atribuït a Hans Lippershey 1608
assignar
Fixar, assenyalar (allò que ha d’ésser atribuït, destinat, a algú).
Velletri
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
És situada al vessant S dels monti Albani, en un contrafort, a 332 m d’altitud Té indústria vinícola i ramadera És diòcesi suburbicària D’origen llatí o volsc Velitrae , a l’edat mitjana depengué directament del papa Conserva algunes restes del període romà La catedral San Clemente és romànica, transformada al s XVII Prop de l’església de Santa Maria de Trivio, amb façana d’estil neoclàssic, hi ha el campanar, del 1353 El temple octagonal de Santa Maria del Sangue possiblement és de l’escola de Bramante Entre els monuments civils cal destacar el Palazzo Comunale, atribuït a Giacomo della…
Mestre de Pedret

Absis de Santa Maria d’Àneu (finals segle XI), atribuït al Mestre de Pedret
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a l’hipotètic autor d’una sèrie de pintures romàniques de característiques similars al Pirineu català, i que els darrers estudis historiogràfics identifiquen amb un taller o cercle d’artistes.
Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la pintura romànica catalana,…
Vaiśeṣika
Sistema filosòfic ortodox (darśana) del bramanisme, atribuït a Kaṇāda (~250-100 aC).
Afirma la divisió de la realitat en categories padārtha , anomenades drāvya substància, gūṇa qualitat, karma i sāmānya generalitat, viśeṣa particularitat i samavāya inherència autors tardans hi afegeixen abhāva no- existència Quatre dels nou dr/vya terra, aigua, foc i aire són integrats per àtoms indivisibles paramāṇu de llur combinació provenen els objectes, així com la base dels sentits
Rāmāyaṇa
Literatura
Poema èpic sànscrit, atribuït a Valmiki, que celebra les gestes de Rāma
.
La seva redacció definitiva és del segle II L’obra, que consta de 24 000 estrofes, dividides en set parts, inaugurà un gènere literari kāvya Amb el Mahābhārata , formen part de la tradició smirti i gaudeixen d’autoritat religiosa La seva representació anual ha mantingut viu el culte de Rāma Fou traduït al català per C&A&Jordana Barcelona, 1932
barratge
Música
Armadura damunt la qual és muntada la taula de ressonància del piano i que permet una gran tensió de les cordes.
El seu origen és atribuït a Sébastien Érard
aqueiropoiet | aqueiropoieta
Esoterisme
No fet de mà de l’home, sinó de mans d’àngels, etc.
Ha estat atribuït, a vegades, a algunes imatges religioses