Resultats de la cerca
Es mostren 284 resultats
Autogovern i reptes de la fi de segle. 1980-1997
Cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona 25 de juliol de 1992 | Comitè Olímpic Internacional
estatut d’autonomia
Dret
Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d’un estat.
A l’Estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de Catalunya, el País Basc i Galícia durant la Segona República Derogats per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a aconseguir-la Els estatuts d’autonomia especifiquen la denominació de la comunitat, la llengua pròpia, si és el cas, la bandera, les competències, les institucions bàsiques i el règim financer La Constitució del 1978 establí dues vies d’accés a l’autonomia Catalunya, Galícia, el País Basc i Andalusia hi…
andalusisme
Política
Moviment polític que reivindica alguna forma d’autogovern per a Andalusia.
Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap a l’esquerra…
Nova Caledònia aprova el pacte de Nouméa signat amb la metròpoli francesa
La població de Nova Caledònia aprova en referèndum l’acord signat el passat 5 de maig a Nouméa entre el primer ministre francès, Lionel Jospin, i els dirigents independentistes, sobre el futur autogovern de la colònia L’acord, que té el suport tant dels sectors favorables a la independència com dels que s’hi oposen, preveu ampliar les competències d’autogovern de Nova Caledònia i obre la possibilitat de negociar un procés d’independència en un termini de 20 anys La proposta és aprovada pel 71,8% dels votants
Generalitat de Catalunya
Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya (1931-33), amb membres del govern, parlamentaris i autoritats militars
© Fototeca.cat
Institució d’autogovern de Catalunya, integrada pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern.
Des dels inicis fins a la dictadura franquista Rep el nom de la institució de govern de Catalunya d’origen medieval i suprimida el 1714 coneguda també amb el nom de diputació del general Fou creada per l’abril del 1931, després de la proclamació de la República Catalunya Reconeguda pel govern provisional de la República el 21 d’abril de 1931, les relacions entre ambdues institucions foren determinades pel decret del 9 de maig de 1931 Pel …
Esquerra Democràtica de Catalunya
Partit polític
Partit inscrit al juliol de 1993 per Albert Alemany, Miquel Alemany i Margarita Ribas al Masnou.
Tenia com a objectiu l’aprofundiment de l’autogovern de Catalunya
Francesc Pi i Margall publica "La reacción y la revolución"
Francesc Pi i Margall, polític republicà, publica La reacción y la revolución , on exposa la seva noció d’autodeterminació i autogovern de l’individu
Ferran Requejo i Coll
Política
Politòleg.
Llicenciat en filosofia 1975 i en història moderna 1978 per la Universitat de Barcelona, i en enginyeria de l’energia per la Universitat Politècnica de Catalunya 1979, l’any 1986 es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona Professor associat de ciències polítiques a la Universitat de Barcelona 1987-91 i a la Universitat Pompeu Fabra 1991-93, des del 1993 és catedràtic de ciència política en aquesta universitat, on ha ocupat també nombrosos càrrecs Centra la seva reflexió en l’articulació del poder polític en les democràcies plurals i obertes actuals, que l’han portat a analitzar…
Thomas Gee
Disseny i arts gràfiques
Edició
Cristianisme
Editor i predicador gal·lès.
Entre el 1854 i el 1879 portà a terme l’edició de l’enciclopèdia gallesa Y Gwyddionadur Cymraeg Participà, també, en la publicació de la revista Y Faner ‘La bandera’, fundada el 1843 des d’on defensà el dret d’autogovern de Galles
Niue

Costa de Niue, a Limu Pools
sandwich (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Territori no independent
Illa coralina del Pacífic, situada entre la illa de Tonga, al W, i l’arxipèlag de les Cook, a l’E; la capital és Alofi.
La seva economia es basa en el conreu de palma de coco i bananes, així com en la pesca És un centre financier L’any 1901 fou annexionada a Nova Zelanda, de la qual en forma part administrativament, encara que des del 1974 té autogovern