Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
samfaina

Plat de bacallà amb samfaina
Alexandra Guerson (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Menja feta amb tomàquet, pebrot, ceba i albergínia i, eventualment, julivert i pebre, que hom sofregeix a la paella.
És emprada com a acompanyant o guisada conjuntament amb la resta dels ingredients en molts plats de carn i peix
peixopalo
Bacallà assecat sense salar-lo.
golf de Kandalakša
Badia
Badia situada al NW de la mar Blanca, a Rússia (185 km de longitud, 67 km d’amplada i 330 m de profunditat màxima).
Amb nombroses illes i amb un litoral rocallós, molt accidentat, té els ports de Kandalakša, Kovda i Umba Hi ha pesca d’arengs i de bacallà
Montijo
Ciutat
Ciutat del districte de Setúbal, Portugal, a Estremadura.
Dividida en dues parts, la més petita és a la vora esquerra del Tejo Té adoberies i destilleries d’aiguardent, indústries del suro i saladors de bacallà
Marín
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia.
Situada a la ria homònima, és port militar i pesquer i té escola naval militar És també un centre agrícola vinya, productes d’horta, patates, blat de moro, i s’hi practica la pesca de bacallà, sardines i mariscs
malacopterigis
Ictiologia
Nom, actualment en desús, donat al grup de peixos osteïctis que presenten els radis de les aletes tous i articulats.
Hom els dividia en malacopterigis àpodes, si no tenien aletes abdominals, com el congre, malacopterigis subbranquials , si tenien les aletes abdominals sota les brànquies, com el bacallà, i malacopterigis abdominals, si tenien un parell d’aletes rere l’abdomen, com el salmó
gade
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels gadiformes de la família dels gàdids, amb el cos allargat (de 0,5 a 1,5 m de llargària) i de colors verdosos o foscs.
Nombroses espècies d’aquest gènere són molt apreciades per la carn, com ara el bacallà, la mare de lluç, la mòllera, la faneca, etc Habiten a l’Atlàntic, al Pacífic i a la Mediterrània occidental Algunes espècies habiten a les costes dels Països Catalans
gadiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis de cos allargat, escates cicloides i aletes de radis tous (tres de dorsals i dues d’anals, o bé dues de dorsals i una d’anal).
Sovint van proveïts de dos filaments que pengen de la mandíbula Inclou sobretot formes d’aigües profundes, d’alta mar i d’hàbits depredadors, agrupades en dues famílies i en vint-i-tres espècies d’una gran importància econòmica, entre les quals es destaquen el bacallà i el lluç
calciferol

Calciferol
©
Biologia
Farmàcia
Vitamina D 2
, que intervé en la regulació del metabolisme del fòsfor i del calci.
Existeix en forma natural, juntament amb la vitamina A, principalment en l’oli de fetge de bacallà, i en poca quantitat en la llet i el rovell d’ou Pot ésser obtingut per irradiació de l’ergosterol amb raigs ultraviolats El seu punt de fusió és entre 115-118ºC
Joan Josep Sister i Cubells
Navilier.
Pilot d’altura, navegà durant anys per l’Atlàntic i féu expedicions a Terranova, dedicat a la pesca i el posterior comerç del bacallà Després emprengué negocis amb petroli i en muntà una refineria Establert definitivament a València, fundà la Companyia Valenciana de Navegació, potser el 1874 Organitzà també, amb Manuel Maria Gómez, una drassana