Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
gen saltador
Biologia
Segment d’ADN especialitzat que pot transposar-se o saltar, i situar-se a qualsevol altra molècula d’ADN.
Aquest gen pot trobar-se dins un plasmidi intacte o bé dins un cromosoma bacterià La seva importància està en la ràpida transmissió de caràcters adaptatius, quan estan associats a plasmidis, com ha estat observat en plasmidis que confereixen la resistència als agents antimicrobians
cel·lulasa
Bioquímica
Enzim que provoca específicament la hidròlisi dels enllaços β-1,4-glucosídics de la cel·lulosa.
És d’origen bacterià i fúngic, bé que hom el troba també en el suc hepaticopancreàtic del cargol bover Helix pomatia Els herbívors degraden i digereixen la cellulosa per mitjà d’aquest enzim de llurs bacteris intestinals, gràcies als quals la cellulosa té una importància cabdal en la nutrició d’aquests animals
enzim de restricció
Bioquímica
Enzim pertanyent al grup de les endonucleases, que escindeix les molècules d’ADN per punts específics.
Hom en coneix un centenar de diferents, gairebé tots d’origen bacterià confereixen una defensa natural al bacteri, per a fer front a una infecció vírica Constitueixen una base operativa fonamental de l’enginyeria genètica La seva descoberta valgué el premi Nobel de fisiologia a W Arber, HO Smith i D Nathans, el 1978
Howard Walter Florey
Metge australià.
Fou professor de patologia a les universitats de Sheffield i d’Oxford Escriví diversos tractats sobre els antibiòtics i la patologia de les malalties d’origen bacterià i víric El 1945 fou distingit, amb A Fleming i EB Chain, amb el premi Nobel per la seva contribució en l’estudi i l’aplicació de la penicillina
El que cal saber de la disenteria bacil·lar o shigel·losi
Patologia humana
La disenteria bacillar o shigellosi és una malaltia infectivocontagiosa aguda d’origen bacterià, especialment freqüent en els països tropicals, que evoluciona amb síndrome febril, dolor abdominal i diarrees amb moc sanguinolent En els infants petits i desnodrits aquest trastorn acostuma a provocar febre elevada i persistent, convulsions, nàusees i vòmits, i pot complicar-se amb una deshidratació que pot arribar a ésser mortal
paparra
Aracnologia
Nom donat a diversos àcars de la família dels ixòdids que parasiten temporalment vertebrats, la sang dels quals xuclen.
Són de mides petites els mascles tenen d’1 a 4 mm i les femelles de 6 a 12 mm, però poden atènyer dimensions molt més grans a causa de l’emmagatzematge de la sang xuclada El cos és ovalat i aplanat i tenen les mandíbules en forma d’arpó perforador Són molt perillosos per al bestiar, car transmeten malalties infeccioses de tipus bacterià
El que cal saber de la malaltia dels legionaris
Patologia humana
La malaltia dels legionaris és un trastorn infecciós agut, d’origen bacterià, que cursa amb síndrome febril, pneumonitis i símptomes gastrointestinals i neurològics, que poden crear complicacions serioses que entre el 5% i el 20% dels casos resulten mortals Fer tal de prevenir la contaminació en grans edificis com ara hotels, asils, hospitals, etc, es recomana la desinfecció periòdica i l’hermetització dels sistemes de conducció aquosa canonades, aparells d’aire condicionat o condensadors de vapor
replicó
Biologia
Regió cromosòmica o element genètic lliure que conté les seqüències d’ADN necessàries per a la iniciació de la replicació i actua com una unitat autònoma durant aquest procés.
Tot el cromosoma bacterià es comporta com un únic replicó, mentre que els cromosomes eucariotes contenen centenars de replicons Cada replicó té el seu propi origen de replicació, i es replica com un sol segment d’ADN El genoma dels mamífers conté uns 25 000 replicons, formats cadascun d’ells per uns 100 000 - 200 000 parells de bases En canvi, el genoma dels insectes, més petit, conté uns 3 500 replicons, formats cadascun d’ells per uns 40 000 parells de bases
John Franklin Enders
Biologia
Microbiòleg nord-americà.
Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió
El que cal saber de la leptospirosi
Patologia humana
La leptospirosi és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que pateixen nombroses espècies d’animals —especialment gossos, rosegadors, bòvids i porcins—, que pot ésser transmesa a l’home, en el qual el trastorn se sol manifestar per síndrome febril, dolors musculars difusos i conjuntivitis El contagi per contacte directe de l’orina d’animals infectats amb ferides a la pell no és freqüent Tanmateix, per tal de prevenir-lo, es recomana d’abocar periòdicament lleixiu als estables i les corts, o allí on els animals domèstics emeten l’orina