Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Novi Pazar
Ciutat
Ciutat de Sèrbia.
Situada a la vall del riu Raška, a l’emplaçament de l’antiga ciutat de Rascia Centre principal de la Sèrbia antiga, al segle XV fou conquerida pels turcs Coneguda pels austríacs arran de l’ocupació de Bòsnia i Hercegovina per la monarquia austrohongaresa 1878, poc temps després tornà a poder del soldà de Turquia El tractat de Bucarest 1913, signat després de les guerres balcàniques 1912 i 1913, tornà la ciutat a Sèrbia, que el 1945 esdevingué una de les sis repúbliques de la República Popular Federativa de Iugoslàvia En resten els banys romans i l’església de Sant Pere, del segle…
Nikola Pašić
Història
Polític serbi.
Contrari a la política de la dinastia dels Obrenović, creà el 1877 el diari Samauprava ‘L’Autonomia’, que esdevingué l’òrgan del partit radical serbi Exiliat el 1883, tornà el 1889, amb l’abdicació del rei Milan I, i establí una constitució democràtica President del govern 1891-92, a causa de la seva política russòfila hagué de deixar el poder i passà, a partir del 1893, a enfrontar-se amb la política conservadora i austròfila d’Alexandre I Assassinat aquest 1903, s’emparà novament del poder i continuà amb la seva política russòfila i antiaustríaca, aspirant a crear un fort estat eslau als…
Marko Tajcevic
Música
Compositor, escriptor musical i director croat.
Estudià a Zagreb amb F Lhotka i B Bersa, a Praga amb V Štepán i a Viena amb J Marx Entre el 1924 i el 1940 ensenyà en algunes escoles de Zagreb, on fundà l’Escola de Música Lisinski Més tard fou professor de teoria i composició a Belgrad 1945-66, mentre dirigia diverses agrupacions corals a Zagreb Exercí una gran tasca com a crític i comentador musical en diaris i revistes de totes dues ciutats És autor també d’obres teòriques i musicològiques La ciència general de la música , Belgrad, 1963 Elements de literatura musical , Belgrad, 1963 La ciència de l’harmonia , Belgrad, 1972 Escriví una…
Dobri Khristov
Música
Compositor i director de cors búlgar.
Autodidacte en el terreny de la música mentre feia els estudis secundaris a Varna, ben aviat començà a compondre algunes peces breus, i fundà i dirigí la coral de l’escola, com feu després amb la Societat Musical Gusla Gràcies a una subscripció popular pogué anar a estudiar amb A Dvorak al Conservatori de Praga 1900-03 El 1907 s’installà a Sofia, on fou director de cors de l’Òpera, creada el 1908 Fou també professor i, durant un breu període, director de l’Acadèmia Estatal de Música El 1928 fou el primer músic elegit membre de l’Acadèmia Búlgara de les Ciències La seva música,…
búlgar
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava meridional, parlada per més de vuit milions de persones a Bulgària, Sèrbia, una part de Grècia, Romania, Moldàvia i Ucraïna.
Es caracteritza especialment en el vocabulari i la morfologia pel fet de posseir els trets generals de les llengües balcàniques Es distingeix de les altres llengües eslaves, fonèticament, sobretot per l’existència de l’accent d’intensitat lliure i dels grups consonàntics šd i žd, i morfològicament per la pèrdua de la declinació i la bona conservació dels temps dels verbs Els trets generals del búlgar són compartits pel macedoni, llengua literària moderna basada en dialectes essencialment de tipus búlgar amb formes de transició vers el serbocroat El búlgar és escrit en alfabet…
Guillem II de Prússia

Guillem II. de Prussia
© Fototeca.cat
Història
Emperador alemany i rei de Prússia (1888-1918), fill i successor de Frederic III.
Feu dimitir Bismarck , especialment a causa de les desavinences respecte al tractament necessari del moviment obrer 1890 Intentà d’atreure’s el proletariat amb una política paternalista i de distanciar-lo així del partit socialista A l’exterior menà una política expansionista i colonial basada en el desenvolupament econòmic i en la indústria bèllica En conseqüència, es produí el domini alemany dels territoris de Kian-Chow 1897, les illes Carolines i les Marianes 1889, comprades a Espanya, la part occidental de Samoa 1889 i el reconeixement, per part de França i la Gran Bretanya,…
Mustafà Kemal
Mustafà Kemal
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític turc.
Membre d’una família de funcionaris d’origen albanès, ingressà a l’escola militar turca, d’on sortí el 1904 amb el grau de capità Per les seves conviccions liberals fou allunyat de Constantinoble i enviat a Damasc i més tard a Tessalònica 1907, on entrà en contacte amb els Joves Turcs Combaté a Líbia contra els italians 1912 Després de les guerres balcàniques es distingí en la defensa dels Dardanels 1915 i, ja general, a Síria i a Aràbia 1917 Després de l’armistici de Mûdros, combaté els aliats i derrotà els grecs, que havien desembarcat a Esmirna 1919 L’assemblea d’Ankara, convocada per ell…
Dubrovnik

Aspecte de la localitat de Dubrovnik
CC0
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a la costa dàlmata.
Important centre turístic i comercial per mitjà del seu port Acadèmia naval i aeroport internacional Dubrovnik és el nom serbocroat de la ciutat que en català ha estat tradicionalment coneguda amb el nom llatí de Ragusa Fundada pels supervivents eslaus de l’antiga Epidaurus i per un grup de pròfugs romans al començament del segle VII, s’organitzà en república Tenia el llatí com a llengua administrativa i l’eslau per a la vida privada Esdevingué un port comercial de gran categoria Ja al segle XII era centre d’importació i exportació, relacionat amb les ciutats balcàniques i amb…
serbocroat
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava del subgrup meridional o balcànic.
És parlada per uns 16 500 milions de persones 1995, majoritàriament als estats de Sèrbia i Montenegro 8 150 000, Croàcia 4 590 000 i Bòsnia i Hercegovina 3 430 000, en els quals és llengua oficial Hi ha també comunitats de parlants d’aquesta llengua a Àustria 175 000, Eslovènia 155 000 i els EUA 130 000 i, més petites, a Hongria, Romania i el Canadà El nom fa referència a dues ètnies diferents —els serbis, de religió ortodoxa i els croats, catòlics—, tot i que es tracta d’una sola llengua, amb variants dialectals que responen a circumstàncies historicoculturals diferents A aquestes dues…
Macedònia
Regió
Regió de la península Balcànica, entre Albània i Bulgària, compartida per Grècia i la Macedònia independent.
S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia Sobirans…