Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
ballet de cour
Música
Diversió cortesana, barreja de cant i de dansa, de diàlegs i de música instrumental, en forma d’espectacle d’acció dramàtica continuada, en la qual intervenien nobles i reis i que estigué de moda a França als segles XVI i XVII.
Le Paradis d’amour 1572 i el Ballet comique de la reine 1581 foren els primers intents de ballet de cour , mentre que el Ballet d’Alcine 1610 i el Ballet de la délivrance de Renaud 1617, més desenvolupats, ja foren antecedents de l’òpera, així com ho foren, posteriorment, el Ballet de la Nuit 1653 i el Ballet du Temps 1654, creats amb la participació de Jean-Baptiste Lully
ballet de cour
Música
Divertiment coreogràfic i musical, barreja de poesia, música i dansa, molt important a les corts franceses dels segles XVI i XVII.
Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què…
ballet d’action
Música
Forma coreogràfica molt estesa a França, sobretot durant el segle XVIII.
Sovint rep també el nom de ballet pantomime pantomima
ballet de Déu
Folklore
Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.
Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit
Ballet Contemporani de Barcelona
Dansa i ball
Col·lectiu fundat a Barcelona el 1976 pels ballarins i coreògrafs Amèlia Boluda, Dinora Valdívia i Anselm García, entre d’altres.
El 1989, Amèlia Boluda assumí completament la direcció artística Han estrenat els següents muntatges Elegía , Silenci , Andrómaca Temporal 1977 Opció d’una diferència , Dos dintre d’un 1978 Batucada , La dona en sa vella casa , L’hivern , Els amants , Història d’un soldat , Preludi 1979 Gelosia , Coloms de fil i cotó , Viatge amb mosaic , Muda imatge de la mort 1980 Zebra , Valeri cor de lleó 1982 Sis al cub , Evidència , Plexiglàs , Metamorfosi , Fases , Dos dies i mig 1983 Blau i blanc , Saxo de hielo , Calligrama 1986 Olímpia 87 , Perfectament pedra 1987 Quomix 1989 Fetitxe , Frida 1993…
Obra del Ballet Popular
Música
Institució dedicada a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i la seva música.
Fou fundada a Barcelona el 1950 Inicialment dedicada als esbarts , el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d’Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa També atorgà medalles al mèrit sardanista El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana N'han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí L’òrgan ha estat la publicació Agenda
Fundació de l’Obra del Ballet Popular
Es funda l’Obra del Ballet Popular, important per al foment de la sardana i els balls populars
Nicolai Alekseievitx Rimski-Kórsakov compon el ballet Schéhérezade
Nicolai Alekseievitx Rimski-Kórsakov compon el ballet Schéhérezade
Hercule et Omphale, ballet de Ferran Sorts i Muntades
Hercule et Omphale, ballet de Ferran Sorts i Muntades, escrit i estrenat a Moscou amb motiu de la coronació de Nicolau I