Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
la Goleta
Port de la ciutat de Tunis.
Antic emplaçament romà, fou conquerit per Barba-rossa 1534 Ocupat, però, l’any següent per l’expedició dirigida per Andrea Doria al servei de Carles V, es convertí en una important plaça forta de la monarquia hispànica enfront del poder turc El 1574 fou conquerida pels turcs, i a la fi del s XIX i al començament del s XX tingué un gran desenvolupament industrial
Jaume Montanyans i Berard
Història del dret
Jurisconsult.
Es doctorà en drets a Avinyó El 1541 fou un dels cavallers que reberen Carles V a Mallorca i aquest el nomenà regent de la cancelleria de València El 1551 fou ascendit a regent del regne de Sardenya És autor del tractat Disputatio de armis clericorum et religiosorum València, 1536, en el qual invita els eclesiàstics a defensar Mallorca contra els turcs, davant un imminent atac de Barba-rossa
Fadrique de Portugal i de Noronha
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Fill d’Alfons de Braganza, primer comte de Faro Portugal i de Maria de Noronha y Sousa, comtessa d’Odemira Vinculat a la casa reial catalanoaragonesa pel casament de la seva germana Guiomar de Portugal amb l’infant Fortuna, Enric d’Aragó Fou abat comendatari de Ripoll 1490-1504, bisbe de Calahorra, de Segòvia, de Sigüenza i de Saragossa des del 1532 Lloctinent general de Catalunya 1525-39, hagué de fer cara a les guerres amb França fins el 1529 i als atacs de Barba-rossa Les estades de la cort a Barcelona l’obligaren a jurar el càrrec renovadament Fou present a la…
Prébeza
Ciutat
Capital del nomós homònim, a l’Epir, Grècia.
Port important de la regió, a la mar Jònica, és centre comercial d’olives, oli, cítrics i gra Destruïda pels búlgars, la ciutat tingué poca importància a l’època bizantina del 1499 al 1530 estigué sota el domini venecià, fins que els turcs se n’empararen El 1538 fou seu d’un combat naval important entre els turcs i la flota cristiana comandada per Andrea Doria Aquest, després d’unes escaramusses i sense que mai n’hagin estat aclarits els motius, aixecà el setge i fugí amb tot l’estol a Corfú, perseguit per Barba-rossa, i no presentà combat Això feu que els turcs s’…
Solimà I
Història
Soldà otomà (1520-66), conegut, entre els turcs, per Kanuni (‘el Legislador’).
Fill de Selim I, conquerí Belgrad 1521, s’emparà de Rodes 1522 tot aprofitant les rivalitats francohispàniques sobre l’illa, i, després d’haver derrotat i mort Lluís II d’Hongria a Mohács 1526, saquejà i ocupà Buda, la capital imposà vassallatge al principat de Transsilvània, on installà Joan I Szapolya signada la pau amb Àustria, s’annexà, entre altres, Tabriz i Bagdad 1534, mentre que, a la Mediterrània, operaven eficaçment els seus almiralls corsaris Barba-rossa i Dragut Mort Joan Szapolya, reprengué 1541 les campanyes a Hongria hi signà la pau definitiva el 1562…
hàfsida
Història
Membre de la dinastia berber de Tunis (1229-1574).
Abū Zakāriyā Yaḥyà, governador dels almohades a Ifriquiya, s’independitzà en un territori que comprenia de Trípoli a Ceuta El regnat del seu fill, que adoptà el títol califal d’al-Mustanṣir bi-llāh 1235, constituí el moment culminant del poder hàfsida Les lluites internes i diverses ocupacions estrangeres marínides, 1347 i 1357 Barba-rossa, 1534 el debilitaren, fins que, malgrat l’intent hispànic de restauració 1535, els turcs posaren fi definitivament a la dinastia Els hàfsides mantingueren relacions comercials tractats de Panissars, 1285 de Tunis, 1308 i 1403 amb la corona catalanoaragonesa…
saqueig de Maó
Història
Depredació soferta per Maó pel setembre del 1535, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port amb un estol de 30 naus.
Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l’ajut del governador de Ciutadella, el batlle de Maó, Jaume Escala, d’acord amb alguns regidors, pactà d’amagat amb l’enemic i li obrí les portes de la vila, en canvi que les cases dels traïdors fossin respectades A més del saqueig, els pirates cremaren l’església parroquial i s’endugueren de 600 a 800 captius Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24 d’octubre de 1536 Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l’erecció del castell de Sant Felip —iniciat el 1554— hi potencià el repoblament i la vida…
Bugia
Ciutat
Ciutat de la wilāya homònima, a Algèria, vora el golf de Bugia.
És centre d’una comarca agrícola vinya, oliveres, tabac, alzines, sureres, però l’economia es basa en l’exportació de petroli final de l’oleoducte procedent de Hassi-Messaoud Nus de comunicacions ferrocarril, carretera, port Antiga ciutat romana, anomenada Saldae , i capital dels vàndals al segle V, fou conquerida pels àrabs al segle VIII Sota la dinastia hammadita segles XI-XII fou escollida com a capital 1091 i esdevingué una ciutat important Els genovesos la saquejaren 1136, i els almohades l’ocuparen el 1152 Comercià activament amb els estats cristians, especialment amb Pisa i Barcelona…
Orpesa
Orpesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a la costa.
És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa 418 m alt, prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa o punta de les Llances , promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s de la torre de Bellver El sector nord del terme és format per una plana, antigament coberta d’…
cors
Història
Campanya naval empresa per particulars, proveïts d’una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d’execució d’una represàlia.
Des de l’edat mitjana el cors fou àmpliament utilitzat en les guerres entre els estats marítims Els grans estols estatals es reunien amb molta dificultat i eren molt costosos generalment feien només una campanya de tres o quatre mesos cada any i s’encarregaven de les grans operacions contra els estols o les costes enemigues per contra, la persecució de la marina mercant enemiga, l’hostilització de les costes, etc, eren a càrrec de vaixells armats en cors, que s’esforçaven en llur tasca pel guany considerable que obtenien amb el botí i no pesaven sobre les finances estatals Per evitar els…