Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
batllia de Cervera
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana del 1233, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.
Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu
batllia de Casp
Història
Nom que prengué abans del 1381 l’antiga comanda de Casp
(Aragó), de l’orde de l’Hospital, existent ja el 1254 i que s’incorporà al mateix s XIII el lloc de Samper de Calanda.
La dignitat de batlliu de Casp fou una de les més importants de l’orde a la corona catalanoaragonesa
batllia de Coblença
Història
Domini de l’orde teutònic.
Fundada al s XIII, s’estenia per la vall del Rin des de Coblença fins a Aar, a la vall de Colònia Li pertanyien 15 circumscripcions, una de les quals era a Malines Coblença era la seu del Landkomtur i una de les comunitats teutòniques més importants regia l’hospital des del 1216 Subsistí fins el 1805, que fou annexada a França
vall de la Batllia
Petita vall a la dreta del Tec, davant la vila d’Arles (Vallespir), en el seu terme municipal.
Hi ha les masies de la Batllia d’Amunt i de la Batllia d’Avall
batllia de n’Orri
Localitat
Demarcació formada per les localitats que havien pertangut al terme del castell de Montsoriu, a la Selva.
Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al s XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera i llur fortalesa militar més preeminent, a la vegada que Hostalric amb el seu castell fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n'Orri , pel cognom dels seus batlles naturals fins al s XV, la qual era formada per les parròquies de Breda amb el monestir de Sant Salvador, Arbúcies, Lliors, SantPere Desplà, Cladells amb l’església de Sant Salvi, Sauleda…
Costums de la Batllia de Miravet
Dret català
Dret propi de la batllia de Miravet, de l’orde de l’Hospital, reduït el 1319 en capítols pels prohoms per disposició del castellà d’Amposta, el qual hi introduí algunes esmenes, feu traslladar al llatí el text català, i l’aprovà.
Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya
llengua d’Aragó
Història
Circumscripció de l’orde de l’Hospital, creada el 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d’Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escissió de l’antiga llengua d'Espanya
.
De fet, la llengua d’Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d’Espanya i sovint mantingué aquest nom a més, la batllia de gran conservador o draper de l’orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d’Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d’Aragó Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l’antic alberg d’Espanya