Resultats de la cerca

Fou cronista de València i erudit Fill de pares d’Albocàsser que fugiren a l’Aragó en temps de la guerra de Successió, a vuit anys es traslladà a València, on estudià teologia, grec i hebreu, i obtingué un benifet a la parròquia de Sant Bartomeu El 1738 fou nomenat cronista de la ciutat En la seva trajectòria es relacionà amb gairebé tots els erudits del seu temps i polemitzà amb alguns com ara el pare Jacint Segura La seva producció historiogràfica és notable, tot i que no sempre aplicà el rigor crític que el seu temps li demanava D’entre les seves obres, algunes transformaren el panorama de…

Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià, i era fill d’una germana del també papa Calixt III Destinat d’infant a la carrera eclesiàstica, abans de complir els setze anys ja li havien concedit un benifet a Xàtiva i unes canongies a Sogorb i a València Passà a estudiar a Itàlia el 1449 El 1456 es doctorà en dret canònic a Bolonya aquell mateix any, el seu oncle ascendí al pontificat i el nomenà cardenal diaca de Sant Nicolau in Carcere Tulliano A partir d’aleshores, la seva influència a la cúria romana hagué d’ésser cada dia més gran, si hom té en compte el nombre i les…

Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada…

Situació Torre circular de defensa, propera al nucli d’Ardenya, construïda una part amb pedra i una part amb tàpia, ara molt malmesa J Bolòs Torre situada al caseriu d’Ardenya, damunt de la riba esquerra del Gaià, per sobre del riberal d’aquest riu Actualment, és difícil de relacionar-la amb cap castell o amb cap lloc de poblament Mapa 34-17446 Situació 31TCF619594 Si anem de la població de la Riera de Gaià a la del Catllar, resta a mà dreta, immediatament damunt de la carretera, poc abans d’arribar al caseriu d’Ardenya JBM-RMUC-JARN Història Aquesta fortificació de l’antic terme d’Ardenya,…

Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb diverses herències…

Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de la Nou de Gaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la riera de Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Riera de Gaià i les urbanitzacions del Castellot dita també el Senyoriu de Tamarit i la Coma dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera També inclou el lloc…

Megàlit és un terme de caràcter culte De fet, és un neologisme d’arrel grega que vol dir, simplement, ‘pedra grossa’ de m´egaV o ‘megas’, que significa gran, i l´iqoV o ‘lithos’, que significa pedra No explica res, però resulta respectable Passa com amb els termes dòlmen, menhir i cromlec, d’origen bretó o gallès, que només signifiquen ‘taula de pedra’, ‘pedra llarga’ i ‘cercle de pedres’, però que semblen plenes de contingut erudit El cas és que aquestes impressionants romanalles prehistòriques, parents septentrionals de les taules, navetes, talaiots, nurags i hipogeus mediterranis,…