Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
halibut

Halibut
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, que ateny fins a 2 m de llargària i més de 200 kg de pes; és el més gros dels peixos plans.
El cos és oval i llarguer, i té la mandíbula inferior prominent i els ulls al costat dret Molt golut, s’alimenta d’altres peixos i d’invertebrats bentònics Habita a l’Atlàntic nord, i és d’una gran importància econòmica Hom el pesca a l’arrossegada i al palangre
mular

Mular
NASAs (CC0)
Zoologia
Cetaci del subordre dels odontocets, de la família dels delfínids, de 280 a 400 cm de llargada, semblant al dofí comú però que té el musell més curt, ample i dilatat, la mandíbula inferior més llarga que la superior, i l’aleta dorsal cap a la meitat del tronc, grossa, encorbada i sense punta.
És de color negre o gris fosc a les parts superiors i gris clar o blanc a les inferiors Habita en moles generalment poc nombroses, prop de les costes i desembocadures de rius, s’alimenta de peixos bentònics i s’adapta bé a la captivitat No és gaire comú als Països Catalans
holoturioïdeus

Holoturioïdeus (cogombre de mar)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’eleuterozous de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de forma allargada, generalment cilindroide, amb l’obertura bucal i l’anal als extrems oposats del cos i una corona de tentacles al voltant de la boca.
Presenten cinc solcs ambulacrals i tenen simetria pentaradiada L’esquelet és format per plaquetes calcàries fragmentàries i disseminades Els sexes són generalment separats, i hi ha una única gònada localitzada a l’interradi dorsal Algunes espècies són hermafrodites, però no presenten autofecundació Tots els gèneres són bentònics, excepte Pelagothuria , que és pelàgic
guineu

Guineu
(CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels quimeriformes, de la família dels quimèrids, que ateny 1 m de llargada.
Presenta el cap subcònic amb la boca ínfera, les aletes pectorals grosses i dues de dorsals, la primera de les quals és porveïda d’un agulló verinòs l’aleta caudal té forma de flagell És unisexual i ovípar Habita fins a 2000 m de profunditat i s’alimenta d’invertebrats bentònics No és comestible
miliobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, que presenten un disc subromboïdal, aletes pectorals molt desenvolupades en forma d’ala i una cua flagel·liforme més llarga que el disc.
La pell és llisa Habiten els fons sorrencs costaners, s’alimenten d’invertebrats bentònics i són tots vivípars Llur aparició es produí vers la fi del Cretaci, i actualment la família comprèn 4 gèneres i unes 20 espècies repartides per les mars temperades i càlides de tot el món A la Mediterrània hi ha la milana i el bisbe
galateids
Carcinologia
Família de crustacis decàpodes, d’hàbits bentònics, que inclou els sastres.
peix serra

Peix serra (Pristis pectinata)
FWC Fish and Wildlife Research Institute (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels raiformes, de la família dels prístids, que poden arribar als 11 m de longitud total.
Llur característica més important és la prolongació del morro en una làmina plana, horitzontal, que té als costats una sèrie de dents fortes agudes, perpendiculars a l’eix de la dita làmina Utilitzen aquesta eina per a remoure el fang en cerca de llur aliment, constituït per animals bentònics A la Mediterrània només arriben individus perduts de l’espècie P pectinata
octòpodes
Malacologia
Ordre de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels dibranquis que es caracteritzen pel fet de posseir solament vuit braços iguals, reunits a la base mitjançant una membrana intertentacular.
Les ventoses són desproveïdes de corona cuticular El cos és més curt que els braços, en forma de sac i sense aletes La conquilla interna és inexistent o bé és molt reduïda En general, són animals bentònics i costaners, depredadors d’una gran voracitat, que s’alimenten sobretot de crustacis, com els pops Hi ha també formes pelàgiques, com els argonautes Són molt comuns a tot el món
milana

Milana
whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels miliobatiformes
, que ateny 1,50 m de llargada, més de la meitat dels quals corresponen a la cua.
El disc és subromboïdal, amb el cap prominent i els ulls i els espiracles obrint-se en direcció lateral Darrere l’aleta dorsal, a la base de la cua, hi ha un llarg aculi verinós, que pot produir ferides molt doloroses És una espècie vivípara que habita als fons sorrencs, on s’alimenta de molluscs bentònics tanmateix, neda sovint prop de la superfície i àdhuc pot saltar fora de l’aigua És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània
holocèfals
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis que tenen el cos fusiforme, acabat en una aleta caudal llarga i poc aparent.
Les aletes ventrals dels mascles són parcialment transformades en pterigopodis La pell és llisa i sense escata Tenen un opercle cartilaginós que recobreix les feses branquials, i els adults conserven el notocordi La fecundació és interna, i són ovípars Són animals de costums bentònics, i habiten normalment a bastant de profunditat, on s’alimenten d’invertebrats És un grup poc nombrós, de caràcter arcaic, que inclou formes fòssils conegudes des del Devonià A la Mediterrània, hi habita la guineu