Resultats de la cerca
Es mostren 642 resultats
Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
Base de dades multidisciplinària que conté més d’un milió de notícies bibliogràfiques dels documents que integren les biblioteques de les entitats que componen el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.
Fou constituït el 1996 i és format per la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de les universitats públiques de Catalunya —Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Oberta de Catalunya— La seva consulta remota facilita el coneixement i el préstec dels fons inclosos i possibilita l’estalvi de recursos en catalogació per mitjà de la còpia de registres
Fundación Germán Sánchez Ruipérez
Institució per a la recerca i divulgació del llibre, la lectura i les biblioteques.
Fundada a l’octubre del 1981 per l’editor Germán Sánchez Ruipérez Peñaranda de Bracamonte, Salamanca, 1926 - República Dominicana, 2012, té tres seus Madrid, Salamanca i Peñaranda de Bracamonte El seu àmbit d’actuació se centra en el foment de la lectura, l’estudi del llibre i la literatura infantil i juvenil Elabora informes, edita monografies i publicacions periòdiques i manté diverses bases de dades d’interès, com el SOL Servicio de Orientación de Lectura Entre les publicacions, destaca la collecció “Biblioteca del libro” formada per uns 80 volums, publicats entre el 1983 i el 2006, que…
préstec de llibres
Arxivística i biblioteconomia
Servei organitzat a les biblioteques que consisteix a deixar que els lectors s’emportin llibres a domicili.
Les normes que regulen el préstec varien poc entre els diferents tipus de biblioteca i, principalment, són dues la possessió d’un carnet de lector en canvi del pagament d’una quota, o d’un carnet d’estudiant universitari, i una limitació del temps de préstec Hom organitza també el préstec automatitzat amb una targeta de lector, magnètica o de codi de barres, amb el catàleg automatitzat dels llibres en préstec Actualment comença a generalitzar-se el préstec interbibliotecari , de gran valor per a la recerca, que ofereix la possibilitat d’accedir a obres existents en biblioteques…
biblioteca nacional
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca pública oficial que té el privilegi de rebre exemplars de tot nou llibre publicat dins l’àmbit d’un estat o d’una cultura reconeguda i que exerceix una funció de deganat i coordinació sobre el sistema de biblioteques existent en aquest àmbit.
Els principals objectius de les biblioteques nacionals són la recollida, conservació, preservació i difusió del patrimoni bibliogràfic d’un país, per tal d’assegurar la seva conservació per a les generacions futures Per aconseguir-ho disposen de la legislació anomenada de dipòsit legal , que assegura l’obtenció d’exemplars de tot tipus de documents publicats al territori Aquestes biblioteques també solen tenir competències en l’establiment de les normatives tècniques bibliotecàries d’escala nacional Reben també el nom de biblioteca central nacional o de biblioteca…
Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Biblioteca pública, a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, formant unitat amb totes les biblioteques de la universitat, el dipòsit bibliogràfic de Cervera i la delegació provincial de Barcelona del Dipòsit Legal (des del 1958).
Té més d’un milió de volums, uns 64 000 dels quals són anteriors al segle XIX, i més de 40 200 corresponen a publicacions periòdiques Té 2 045 manuscrits i 910 incunables, a més de notables colleccions d’impresos lullians catàleg publicat el 1913, impresos barcelonins dels segles XV al XVIII, obres de mística i teologia dels segles XVI i XVII, fullets, revistes i una collecció de 25 cartells de la guerra de 1936-39, 896 pergamins i uns 5 000 gravats Entre les peces més notables que guarda cal remarcar la Crònica del rei Jaume I , manuscrit català del segle XIV, la versió llatina de Marsili de…
biblioteca popular
Arxivística i biblioteconomia
Segons la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris (IFLA), biblioteca creada i finançada per un organisme públic de tipus local —o en alguns casos de tipus central— o per alguna altra institució autoritzada per actuar en aquest àmbit, utilitzable per qualsevol persona, sense cap discriminació.
La seva finalitat, tal com diu el Manifest de la UNESCO sobre la biblioteca pública de l’any 1972, és ésser un instrument al servei de l’educació, la cultura, la informació i el lleure Les biblioteques populars o públiques són, en la majoria dels països, el centre de la vida cultural local i perden gran part de la seva potencialitat si no estan integrades en xarxes per tal que cada biblioteca, sobretot gràcies als mitjans informàtics, pugui fer ús dels recursos de tota la xarxa La condició de biblioteca pública es regeix per unes directrius marcades per la IFLA a escala mundial i que es…
biblioteca d’enllaç dinàmic
Electrònica i informàtica
Biblioteca de mòduls de codi executable que es munten en temps d’execució.
En les biblioteques que contenen unitats compilades de programari, les unitats usades s’incorporen en el codi executable final durant el procés de muntatge Les biblioteques d’enllaç dinàmic posposen aquesta incorporació del codi fins a l’execució del programa L’ús de biblioteques d’enllaç dinàmic permet que, per exemple, un programa s’adapti a l’entorn de maquinari sobre el qual s’executa Un cas paradigmàtic d’això són les funcions de gestió de la pantalla el codi a executar és ben diferent en una pantalla gràfica o en una pantalla de text sense l’ús de…
biblioteca

Biblioteca del British Museum de Londres
© Jgz - Fotolia.com
Arxivística i biblioteconomia
Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d’altres materials gràfics.
Una biblioteca pot constituir un organisme funcionalment autònom o ésser un servei subordinat d’una institució, com ara una universitat, una acadèmia, etc Les biblioteques poden ser objecte d’una classificació sumària, segons el règim de possessió i l’objecte estatal, nacional, municipal, universitària, corporativa, pública o privada o segons el contingut general o especialitzada De les biblioteques especialitzades, hom pot distingir entre les orientades a un sector de públic infantils, etc i les que ho són per la selecció del seu fons història social, agricultura, etc Altrament les…
biblioteca central
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca cap d’una determinada xarxa de biblioteques.
Justa Balló i Salvà
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1923-31 i posteriorment assistí al congrés anual de la Library Association a Anglaterra Fou bibliotecària auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres 1927-33, i el 1933 fou nomenada directora de la Biblioteca Popular de Pineda, any que passà a la Central Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Populars, on exercí la seva major part de vida laboral fins que s’hi jubilà com a directora maig del 1969 El 1935 feu una segona estada a Anglaterra per estudiar-hi becada l’organització de les biblioteques públiques L’estiu de 1938 impartí…