Resultats de la cerca
Es mostren 347 resultats
‘Abd Allāh ibn Sa‘d
Història
Cap militar àrab, comandant a l’Àfrica del Nord i governador d’Egipte.
Efectuà diverses ràtzies a Tunísia el 647 derrotà i executà l’exarca de Cartago i es retirà després d’obtenir dels bizantins una forta compensació monetària
dinar
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, que començà d’ésser encunyada al final del s. VII.
En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren…
Zayd ibn Ḥāriṯa
Història
Llibert àrab i fill adoptiu de Mahoma.
Fou un dels primers a convertir-se a l’islam Morí en el desastre de Mu'ta, derrota infligida pels bizantins a la tropa del profeta al sud de la mar Morta
Cosenza
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia.
Centre comercial d’una àrea agrícola, amb indústries alimentàries i de fabricació de mobles Correspon a l’antiga Cosentia , capital del Bruci, sotmesa pels romans el 204 aC i dominada després, successivament, per bizantins, sarraïns i normands
Yezdegerd II
Història
Rei sassànida de Pèrsia (438-457).
Fill de Bahrām V, combaté contra els kūshans, els huns i els bizantins, i perseguí cristians i jueus Hom no coneix gairebé res del seu regnat Fou succeït, successivament, pels seus fills Ōrmazd III i Fīrūz Peroz
Franz Dölger
Historiografia
Historiador alemany.
Especialista en història bizantina, dirigí el Byzantinisches Institut de la Universitat de Munic 1931-59 i presidí l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins Cal esmentar la seva Einführung in die byzantinische Diplomatik ‘Introducció a la diplomàtica bizantina’, 1968
Melissenos
Família de magnats bizantins que, al s XI, estigué aliada als Comnè.
D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles
Gesa I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1074-77).
Fill de Bela II, destronà el seu cosí Salomó i el succeí 1074 El papa i l’emperador bizantí, Miquel VII, el reconegueren, però el debilitament intern del poder reial permeté als bizantins de reforçar llur influència a Hongria
Sources Chrétiennes
Col·lecció de texts patrístics i postpatrístics, amb text crític i traducció francesa, iniciada a París, el 1942, per H.de Lubac i J.Daniélou i dirigida per C.Mondésert.
Comprèn tres sèries llatina, amb una continuació medieval on han estat publicats sobretot autors monàstics, grega, amb autors bizantins Simeó el Nou Teòleg, Nicolau Cabasilas, etc, i oriental siríaca Efrem, Filoxè de Mabbug, etc, armènia Gregori de Narek, etc
Leovigild
Història
Rei visigot (573-586).
Governador de la Hispània Citerior, inicià la conquesta dels dominis bizantins a la Bètica i la lluita contra els sueus 572 Mort el seu germà Atanagild, es casà amb la vídua, Godsvinta En accedir al tron volgué portar a terme la seva idea d’una monarquia peninsular hereditària, i intentà la fusió dels gots i els hispans a través del Codex revisus , conegut només en part, i associà al tron els seus dos fills, Recared i Ermenegild Aquesta mesura desplagué a la noblesa Intentà d’unificar la religió sota l’arianisme, i per aquest motiu convocà un sínode a Toledo 580 però, malgrat…